De la regla no se’n parla en públic, i tampons i compreses s’acostumen a amagar. Disposada a combatre aquest incomprensible tabú, la periodista Anna Dahlqvist ha viatjat a l’Índia, Uganda, Bangladesh, Kènia i els Estats Units per explicar les històries d’algun dels milions de persones al món que menstruen. El resultat? El llibre Es solo sangre.

Sembla mentida que la regla sigui encara un tabú quan la tenim la meitat de la població.

La raó prové d’una estructura patriarcal en què la dona ha estat considerada més feble i el seu cos i la seva sexualitat una amenaça que cal controlar. La menstruació és un símbol del cos femení i de la sexualitat i situa la dona en oposició a la norma, que és el cos masculí. En aquest context, la menstruació es converteix en un secret vergonyós envoltat de mites i tabús. I el fet que la sang de la regla sigui un líquid que no es pot contenir és una amenaça als nostres ideals de control, neteja i higiene.

Què significa la regla per a les noies que viuen a l’Àfrica, com la Saudah, o a l’Àsia, i amb les quals has parlat?

Si vius en regions del món on hi ha més pobresa, hi ha moltes probabilitats que no tinguis accés a tots els recursos per gestionar la regla que nosaltres donem per descomptats. La Saudah utilitza teles i peces tallades d’una faldilla vella com a compreses, però no té sabó per rentar-les i les deixa eixugar sota el llit perquè no ho vegi ningú. No es pot canviar a l’escola perquè no hi ha aigua corrent ni baldó al lavabo ni cap comprensió per les seves necessitats. I explica que els trossos de tela no van gaire bé: té por de tacar-se la faldilla o que el drap li caigui i es vegi exposada. Quan té la regla no pot pensar en res més. Però el principal problema és la manca de coneixement que tant ella com el seu entorn tenen sobre la menstruació.

¿Tot això afecta el rendiment escolar d’aquestes noies?

Sí, en alguns llocs de l’Àfrica i del sud de l’Àsia les nenes falten a l’escola quan tenen la regla. O hi van però no poden pensar en res més que no sigui la por que les descobreixin. I hi ha el risc que acabin abandonant l’escola i no cursin tota l’educació, cosa que és desastrosa per a elles i per a la societat.

El fet de no tenir recursos per a les compreses, o tenir-ne pocs, ¿comporta més risc d’infeccions?

No tenir aigua neta ni sabó, ni espais per netejar i eixugar les teles, fa que proliferin els bacteris i hi ha risc d’infeccions recurrents que les fan més vulnerables al VIH o al virus del papil·loma humà.

¿Nens i nenes reben poca educació sobre la menstruació?

Això és així a tot arreu, sigui Uganda, Suècia, l’Índia o Espanya. Els adults han fracassat a l’hora d’educar els seus fills sobre què és la menstruació i això ha sigut camp de cultiu per a mites, tabús i vergonya.

¿Aquest silenci amb què es viu la regla està canviant amb les noves generacions i l’auge del feminisme?

No necessàriament. El moviment feminista no hi ha tingut gaire interès. En part perquè s’ha utilitzat contra les dones, com a mostra de debilitat que les converteix en víctimes de la seva biologia. Ara bé, el que veiem en els últims 15 anys és un moviment menstrual que aborda la regla com una qüestió de drets humans i drets de gènere i ho connecta amb el dret a l’educació i a la salut. I en el marc d’aquest moviment que força que la regla surti de l’armari i passi de l’àmbit privat al polític, les feministes són una força important.

¿Hi ha el perill que les empreses de productes menstruals s’apoderin del discurs?

És un risc evident, i les ONG en són cada cop més conscients. És evident que aquí hi ha un gran mercat i molts diners a guanyar. Però cal ser conscients que els productes d’un sol ús són l’única solució, són més higiènics.

Al primer món és més fàcil tenir la regla però es continua amagant. Per què?

El que és més fàcil és que disposem dels recursos per amagar-la, tal com espera la societat que fem. Però això no vol dir que no tinguem vergonya o la silenciem. I com menys en parlem, pitjor serà.

¿Part d’aquesta vergonya és perquè la menstruació s’associa a sexualitat i fertilitat? A qui no li han dit allò de: “Ara ja ets una dona”...

Sí, tot i que la regla com a tal no hi té res a veure, s’identifica com una marca de maduresa i sexualitat. En alguns llocs significa que ja et pots casar i tenir fills.

Què es pot fer per deixar de viure la menstruació amb vergonya? ¿Parlar-ne també amb els nens?

Parlar-ne, parlar-ne i parlar-ne! Crec que és tan important parlar amb els fills, la parella, als llocs de treball i a l’escola, com també a un altre nivell: als mitjans de comunicació, la política o la universitat. I no oblidar els homes i els nois: la menstruació forma part de la vida de molta gent que ocupa un lloc important tant si l’experimenta de primera mà com si no.

Si els homes cisgènere tinguessin la regla, ¿es veuria com una cosa negativa?

Malauradament, crec que, des de la lògica d’una societat patriarcal, si els homes menstruessin la regla es viuria com un senyal de força.

La menstruació: ¿l’últim tabú cultural?