Els camps de golf han estat el lloc de relació habitual de l'alta societat. Això ha fet que es consideri aquest esport una afició de rics. De fet, fins ara, les quotes per jugar en aquests camps deixaven el golf a l'abast d'uns quants privilegiats i en remarcaven el caràcter exclusiu. Però què passa amb aquelles persones que volen divertir-se jugant i tenen un sou normal? A ells, la crisi els ha dut una bona notícia. Amb la davallada d'abonats, molts camps de golf s'han vist obligats a aplicar una "política de preus populars" per atraure nous golfistes. I no és l'únic esport elitista que s'ha democratitzat: la vela i l'hípica, per exemple, acullen cada cop més aficionats que no responen al tòpic.
Lluís Campoy, un pintor que treballa com a autònom i juga a golf des de fa 13 anys, n'és un exemple. Segons el seu parer, al camp de Taradell, d'on ell és soci, hi ha "un ambient fantàstic en què caben tot tipus de persones, mentre els agradi el golf". Especialment ara que la direcció del camp ha hagut de rectificar la política de preus a la baixa. Per donar entrada a nous aficionats han retallat les quotes en un 50% i han passat de més de 120 euros al mes a uns 60.
Tot i això, "les normes d'etiqueta, com ara el polo obligatori, continuen sent part del joc", assegura el director del camp, Marc Vila, impulsor de les reformes en els preus, que, de moment, donen bon resultat. Quan Vila en va agafar la gestió, l'agost del 2009, el camp tenia al voltant d'una cinquantena d'abonats i, després de reduir el preu a la meitat, ja n'hi ha 220. Això, segons el director del camp, demostra que "hi ha molta gent que vol jugar a golf, però no tothom pot pagar quotes desorbitades". El resultat, a Taradell, ha estat el sorgiment d'una nova afició "de caràcter molt familiar i amb jugadors de tot tipus: paletes, ebenistes i també metges", assegura Vila. Això ha estat determinant perquè l'afició de Lluís Campoy s'hagi mantingut intacta al llarg dels anys: "En aquest camp es respira molt bon ambient i des que vaig començar a jugar he fet molt bons amics golfistes", explica.
Una afició que comença a escola
El cas de la vela és una mica diferent i els esforços per sumar navegants ja fa temps que ocupen la federació i els clubs catalans. Tenen multitud d'acords amb escoles, casals i universitats per fer uns cursos pels quals passen cada any 54.000 escolars. De moment, d'acord amb Júlia Ndocky, responsable de comunicació de la Federació de Vela, "la tendència és ascendent i això és senyal que anem pel bon camí". I és que la majoria dels 16.000 federats d'esports de vela no són propietaris de costosos creuers, sinó, simplement "gent que vol navegar i ho fa de tant en tant".
De fet, hi ha tota una oferta per als que no poden o no volen assumir despeses elevades com ara el lloguer d'un embarcador, però que tot i així volen gaudir de la navegació. El lloguer d'embarcacions de vela lleugera, per exemple, costa al voltant de 10 euros l'hora, tot i que abans cal fer cursos de formació. "Els centres reinventen productes perquè els seus clients puguin practicar la vela de manera regular sense haver de gastar gaires diners", assegura Ndocky.
El problema arriba quan es vol fer el salt de la vela lleugera a les embarcacions més grans. Adrià Velardos, monitor durant quatre estius al Club de Vela Platja Llarga de Tarragona, creu que "molts aficionats voldrien passar a fer creuer, però això és un luxe que no és a l'abast de tothom". Calen títols especials i una gran inversió en l'embarcació. "Això crea dues divisions als clubs nàutics: els navegants habituals, amb embarcació pròpia, i els aprenents, que tot just comencen -explica Velardos-. En ocasions hi ha conflictes entre els uns i els altres, perquè els que n'estan aprenent de vegades ocupen el canal de sortida del port".
Treball en equip
Però, en general, "els valors que transmet la vela són els de companyonia i treball en equip", segons afirma convençut Darío César, un comercial argentí de 34 anys que va arribar a Catalunya amb l'afició a la vela dins la maleta i que ha buscat la manera de no perdre-hi el contacte. "Vaig navegar dos anys de tripulant al Masnou perquè això em permetia agafar un vaixell sense gastar-me diners; a més, de tant en tant llogo un veler, perquè si aconsegueixo que m'hi acompanyin uns quants amics, no surt gaire car", assegura. Ara que acaba de ser pare, les visites al port s'han hagut de fer menys freqüents per força. "Més que diners, el que cal és temps", confessa.
El bon moment del turisme rural, tot sovint lligat a sortides a cavall, ha despertat l'interès de molta gent de ciutat per aquest esport i per això han proliferat les escoles d'hípica urbanes. Entre els genets hi ha "gent de tot", segons comenta Max Guerrero, gerent del centre Amigo Ranch de Matadepera, que, això sí, reconeix: "Mantenir un cavall no és barat. Però molta de la gent que en té un cobra un sou normal i només el té perquè li agrada sortir a passejar el cap de setmana".
Una altra cosa és tenir-lo per capritx. Guerrero recorda que fa uns anys es va posar de moda entre les classes més altes tenir un cavall "pel sol fet de tenir-lo". "I ara alguns animals han acabat pràcticament aparcats a les hípiques un cop als amos els ha passat la fal·lera", lamenta.
Les noves vies de comercialització de paquets esportius també n'han fet ressorgir la demanda. Un exemple són els portals de compra massiva en línia, com el català Letsbonus, que s'han especialitzat a oferir importants descomptes en activitats d'oci, gràcies a fer compres de paquets d'activitats per a un nombre elevat de persones. Segons el seu fundador, Miquel Vicente, "al voltant d'un 30% dels que fan una d'aquestes activitats acaben repetint al centre".
Ofertes per començar
Al portal Letsbonus hi ha hagut, per exemple, ofertes de dues hores de passeig en vela per 19 euros, excursions a cavall per 21 euros o un bateig de golf per 12. Aquestes activitats, amb un preu entre un 40 i un 60% més baix del normal, estan destinades a tot tipus de públic i, segons Vicente, "són ideals per tenir un primer contacte amb l'esport que es prefereixi i suposen una molt bona publicitat per als centres que les ofereixen".
