Un rellotge biològic prediu l'evolució clínica dels tumors

Un estudi liderat per l’Idibaps permet calcular el nombre de reproduccions de les cèl·lules tumorals

Un estudi ha permès trobar una nova informació que permetrà ajustar els tractaments contra el càncer d’acord amb les característiques del tumor. La clau ha estat l’epigenètica, una branca de la genètica que cada dia que passa aporta nous i més rellevants coneixements dels nostres gens i de com s’activen o es silencien en funció de factors ambientals o extracel·lulars. Ara se sap també que generen una mena de memòria molecular. I aquesta memòria, que investigadors de l’Idibaps-Hospital Clínic descriuen com un “rellotge epigenètic", no només permet calcular quantes divisions han patit les cèl·lules d’un tumor, sinó que prediu quantes en tindrà en un futur immediat, aspecte que es correlaciona amb la gravetat i evolució d’un càncer. L’estudi, en què han participat 16 institucions de 6 països diferents liderades pel centre català, descriu una nova eina per ajustar els tractaments d’acord amb les característiques del tumor. El treball s’ha publicat a la revista Nature Cancer.

L’estudi, coordinat per l’investigador ICREA a l’Idibaps, Iñaki Martín-Subero, s’ha fet a partir de les dades extretes a 2.000 pacients de sis països. En tots els casos es pretenia respondre a una pregunta bàsica: fins a quin punt la història d’un tumor, especialment pel que fa al seu creixement, pot aportar informació de valor per mirar d’anticipar-ne el comportament futur? És a dir, mirar de fer prediccions sobre com evolucionarà un pacient determinat atesa la relació entre el creixement d’un tumor i un pitjor pronòstic. Per tant, sobre quins tractaments serien els més adequats quan es detecti aquest creixement.

Els investigadors han trobat la resposta en l’epigenètica. Ha sigut després d’haver observat que en el conjunt de gens silenciats pels anomenats interruptors epigenètics s’hi acumulen unes marques moleculars que fan el paper de “memòria cel·lular oculta”, explica Martín-Subero. Aquestes marques, segueix, serien indicadors del creixement cel·lular previ. 

“Com més es divideixen les cèl·lules, més marques s’hi acumulen”, afegeix el coordinador de l’estudi. Els canvis epigenètics associats al creixement cel·lular, que és una de les característiques de qualsevol tumor, són acumulatius. Aquest factor és el que ha permès als investigadors desenvolupar el rellotge epigenètic. El rellotge fa que sigui possible veure com s’han multiplicat les cèl·lules en el passat. Avançant en l’estudi, també han pogut determinar que si el rellotge “ha avançat molt” en el passat, el més probable és que també ho faci en el futur. Si això passa, el més previsible és que s’observi una associació amb mutacions genètiques concretes i, des del punt de vista clínic, amb un agreujament de la malaltia. Si bé el treball s’ha fet a partir de diferents tipus de leucèmies i limfomes, els investigadors creuen que són extrapolables a altres tipus de tumors.

Fins ara es considerava que els canvis epigenètics localitzats en les regions del genoma on hi ha els gens silenciats no tenien cap transcendència clínica. El treball publicat demostraria, no obstant, que aquesta mena de canvis “són importants”, ja que com a mínim són capaços d’explicar l’evolució clínica d’un pacient. Dit d’una altra manera, que part de la història d’un càncer es pot llegir a través dels gens silenciats, exposa Martín-Subero.

El pròxim pas dels investigadors és trobar la manera de traduir la troballa en una aplicació per predir el comportament futur d’un tumor. Si s’aconseguís, es podria disposar d’informació “valuosa” per dissenyar un tractament a mida de cada pacient, un pas més en el marc de la medicina personalitzada.