“Les meves filles només podien fer els deures des del meu mòbil”

El rendiment escolar baixa en una de cada tres famílies ateses per Càritas

Les tres filles de l’Aldis Mungia tenen 20, 15 i 10 anys. El confinament va tallar de cop els seus estudis perquè a casa només hi havia disponible un telèfon mòbil amb connexió a internet: el de la mare. La gran va haver d’aturar el curs d’accés a la universitat, la mitjana ha hagut de repetir 4t d’ESO i la petita va superar 4t de primària amb dificultats i ara ha començat cinquè. “Al principi vam intentar que les tres treballessin amb el meu telèfon, però era impossible fer tots aquells treballs des d’un telèfon petit i sense gaires megues”, assegura Mungia. Els pares es van posar en contacte amb Càritas, que els va facilitar una tauleta i amb això han treballat les tres durant mesos. “Havien de fer torns, esclar. A més, fins que va arribar la tauleta vam estar un mes sense comunicacions amb els col·les i això va fer que se’ls va acumulés moltíssima feina”, recorda la mare. La petita, per exemple, “no va poder acabar-ho tot”, afegeix. A més, la família vivia en un infrahabitatge: un local en uns baixos que van intentar dividir precàriament en dues habitacions per poder dormir i treballar.

El cas de la família Mungia, malauradament, no és un cas aïllat. De fet, tot just ara comencen a aflorar les primeres dades sobre l’efecte que ha tingut el tancament dels centres escolars entre els diferents alumnes. Les xifres constaten que el fet que el curs passat fos en gran part telemàtic ha provocat una baixada en el rendiment escolar dels menors més vulnerables, perquè no disposen dels recursos necessaris a casa. Segons l’última enquesta de Càritas, un de cada tres nens i nenes atesos per aquesta organització (el 32,4%) ha reduït el seu rendiment escolar durant la pandèmia.

Entre els motius més evidents d’aquesta baixada, les famílies expressen que han tingut problemes per seguir el ritme marcat pel centre d’ensenyament des de casa per falta de connexió a internet. “No poder seguir el curs com la resta les va angoixar molt. La gran va patir atacs d’ansietat i la petita deia constantment que tenia mal de panxa, fins i tot va tenir vòmits”, explica la mare. La filla mitjana, que segons explica Mungia “va aguantar millor el confinament”, en pateix ara els efectes: “Ha petat més tard”, explica mentre assegura que ells, com a pares, també ho van passar molt malament.

El cert és que l’estudi de Càritas també destaca que les circumstàncies i condicions familiars d’aquest col·lectiu més vulnerable tampoc fomentaven un entorn adequat per a l’estudi: més d’un 43% de les famílies amb infants atesos per aquesta entitat viuen en un habitatge no digne i gairebé un 27% han passat el confinament en habitacions de relloguer, és a dir, en pisos sobreocupats. Són dades extretes de la mateixa enquesta, feta a 475 famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona entre el 18 i el 25 de maig.

L’impacte emocional

Els resultats detallen que, entre les famílies vulnerables que han detectat aquesta baixada en el rendiment dels menors, el 16% consideren que el curs ha anat pitjor al no comptar amb prou dispositius electrònics o bé, directament, per falta de connexió a internet. L’altre 16,4% asseguren que la baixada es deu a “dificultats personals”, sovint relacionades amb l’excepcionalitat de la convivència o la preocupació familiar provocada per la situació laboral i econòmica.

“No podíem dissimular. Només teníem feines puntuals i algun mes vam estar sense feina i elles també notaven la preocupació”, explica Mungia, que reconeix que ella fins i tot va haver de demanar ajuda psicològica a una assistent social. “Les nenes ho notaven, tot això”, sentencia. Per a Càritas, aquests factors fan que “aquests nens i nenes s’estiguin quedant enrere en l’àmbit escolar”, fet que “en molts casos significarà perpetuar la seva situació de pobresa i exclusió”. “Jo crec que la gran, que ja havia començat una altra carrera, se’n sortirà, però la veritat és que a la petita li està costant molt el nou curs”, admet la mare de la família Mungia.

Càritas Diocesana també ha constatat que la bretxa digital persisteix: un 11,6% de les llars ateses no disposen de connexió a internet i una de cada tres (un 34,7%) no té habilitats per fer tràmits administratius per aquesta via. Si bé això vol dir que un 89% de les famílies sí que tenien connexió, l’entitat remarca que la falta d’accés a internet encara és un problema real per a massa famílies i que la impossibilitat de fer tràmits digitalment també els exclou de moltes ajudes, recerca de feina o formació. De fet, a l’enquesta es destaca que tres de cada deu llars ja han perdut, durant el període del març al maig, oportunitats de formació; i una quarta part han perdut oportunitats d’ocupació o no han pogut accedir a determinades ajudes de l’administració a causa de la bretxa digital.