MOBILITAT

El repte del Cabanyal: rehabilitar sense gentrificar

València renova el barri marítim i els veïns temen la turistificació

Fils, cordes i xarxes omplen les prestatgeries d’un comerç mariner que fa més de 100 anys que aguanta a la zona zero del Cabanyal-Canyamelar, davant dels blocs dels Portuaris. “Han desaparegut ferreteries, merceries, pastisseries...”, lamenten des de darrere del taulell. Els bars i les immobiliàries s’han convertit en els negocis principals d’un barri encara sumit en la degradació induïda pel projecte de l’exalcaldessa de València Rita Barberá de prolongar l’avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar dividint un barri declarat Bé d’Interès Cultural. Amb l’arribada d’un nou govern el mandat passat, el pla es va anul·lar, però ara el perill és un altre: la gentrificació.

Sense perill de migpartir el barri, han augmentat les expectatives de negoci i això ha donat pas a un procés d’expulsió dels veïns de tota la vida. “La degradació fa que alguns veïns abandonin el barri farts de la situació. Quan la inseguretat ha passat, els inversors privats inverteixen”, explica Carmel Gradolí, arquitecte implicat en la lluita del Cabanyal. “Això provoca una gran pujada dels preus que impedeix als veïns de tota la vida continuar-hi vivint i són substituïts per d’altres d’un nivell econòmic superior”, exposa.

“En l’anterior mandat, el consistori venia habitatges públics a mans privades. Això alimentava la roda de l’especulació”, analitza Gradolí. Aquesta venda d’immobles públics, però, es va aturar al final del mandat passat. Des de l’equip de govern progressista no ho veien coherent amb la necessitat de gaudir de lloguer públic a la ciutat per frenar l’auge dels preus. D’aquesta manera, van engegar el Pla Especial del Cabanyal (PEC).

Aquest programa urbanístic pendent d’aprovació a la tardor ha posat damunt la taula el repte de fons al qual s’enfronta el consistori, governat per Compromís i PSPV: rehabilitar el barri sense gentrificar-lo. “El barri està vivint un procés de recuperació. Està molt degradat i estem invertint perquè es recupere”, assegura Sandra Gómez, vicealcaldessa i regidora d’Urbanisme, del PSPV. “Volem millorar les condicions del barri, i això no és gentrificar, és recuperar”, afegeix. Des d’aquesta regidoria es preveu construir més d’un miler d’habitatges, el 60% dels quals de protecció.

Malgrat tot, l’associació Espai Veïnal reclama un canvi de paradigma que aposti més per la rehabilitació dels habitatges existents que no pas pels de nova construcció. “Per solucionar el problema de l’habitatge no cal construir-ne de nou sinó mobilitzar el que ja està buit”, expliquen.

Maribel Domènec, que va ser la cara més visible de la lluita de Salvem el Cabanyal contra el projecte de Barberá, té una visió més conciliadora del problema: “És imperfectíssim, però, si realment respecta els veïns, serà un pla millor que l’anterior”. Aquesta associació veïnal va plegar arran de l’elaboració del PEC, ja que consideraven que la seva tasca havia acabat.

L’altra amenaça que preocupa els veïns és la construcció d’habitatges d’ús privat, que s’ubicaran a tocar de la platja. “Aquests habitatges pagaran la resta”, assumeix Domènec. “Ens preocupa ser la platja de València, però esperem que l’Ajuntament garantesca que no siga així”, diu. Des d’Espai Veïnal hi afegeixen un element més que pot animar l’especulació: la construcció d’un hotel de 15 plantes. “És com la cirereta del pastís”, assenyalen.

Així mateix, es proposa “que l’habitatge lliure es finance mitjançant fórmules no especulatives com el cooperativisme en cessió d’ús, la masoveria urbana o amb la taxa turística”.

“Els nous habitatges lliures no tindran un ús terciari”, replica Gómez. Malgrat tot, l’equip municipal estudiarà les queixes veïnals. Com va fer-ho amb el límit d’altures dels edificis i amb el percentatge d’apartaments turístics. Uns canvis que busquen evitar que les centenàries botigues deixin pas a la rajola i la febre de les ombrel·les.