Residències, hospitals, escoles concertades i aerolínies, motius principals de queixa al Síndic de Greuges durant la pandèmia

BarcelonaEl Síndic de Greuges ha presentat aquest dijous al Parlament de Catalunya el seu informe "Salut i drets en la crisi del covid-19", en què repassa les tendències de queixa dels ciutadans durant la pandèmia en el total de les 1.051 intervencions que ha portat a terme. D'aquestes, el 64,2% estan vinculades a les polítiques socials i el 20,7% al consum. La resta, a altres àmbits.

Pel que fa a les polítiques socials, de les 675 queixes i consultes, 157 van ser en l'àrea de salut, 148 en la de serveis socials i 119 en infància i adolescència.

La majoria de queixes en l'àmbit de salut tenien a veure amb la insuficiència d'equips de protecció individual (EPI), així com les conseqüències que ha generat la "saturació" hospitalària per a persones amb altres malalties. La manca d'informació a pacients ingressats amb covid-19 i la desatenció a persones amb simptomatologia, així com la gestió de les persones en centres sociosanitaris, són altres reclamacions recurrents, mentre que el cost de les trucades al servei telefònic del 061 i als centres de salut mental o l'acompanyament en la mort completen les 157 reclamacions i consultes sanitàries.

La falta de tests i d'informació a les residències de gent gran ha sigut el principal motiu entre les 148 queixes i consultes en l'àrea de serveis socials, seguit de la manca d'ajuts per fer front a la situació, la desatenció dels centres de persones amb discapacitats o l'atenció a les persones sense llar o als centres d'acollida.

Entre les 138 queixes i consultes en educació i recerca, el 70% eren famílies d'alumnes disconformes amb haver de pagar totalment o parcialment les quotes de les escoles concertades, mentre que un 11,59% es queixaven de les dificultats davant la falta de material o el seguiment del curs en línia, així com les dificultats per a la conciliació laboral que els suposava.

El Síndic també recull 112 queixes i consultes en l'àmbit de les relacions laborals, que, "atès que majoritàriament afecta competències estatals", són generalment derivades al Defensor del Poble d'Espanya, per al qual no registra un alt grau d'intervenció. Les queixes estan relacionades amb la pèrdua de llocs de treball, els ERTO i la situació dels autònoms derivada de la pandèmia. Molts s'han queixat de dificultats per fer tràmits de manera telemàtica amb el Servei d'Ocupació Públic Estatal (SEPE), així com de les dificultats dels autònoms per fer front a despeses o les dificultats per accedir a ajuts. En menor mesura, ciutadans de la conca d'Òdena es van queixar de les dificultats per accedir als seus llocs de treball durant el confinament total de la regió.

Les empreses privades més assenyalades per la seva gestió de l'emergència són les companyies aèries i agències de viatges davant les cancel·lacions, així com, en segon lloc, les dificultats en les tramitacions de moratòries d'hipoteques o línies d'ajuts de les entitats bancàries. La falta d'informació o pèrdua de pertinences per part dels serveis funeraris o la falta de cobertura de serveis mèdics per part d'assegurances han motivat també un seguit de queixes. Les facturacions i talls de subministraments d'aigua, energètics o de telefonia també han sigut motiu de queixa al Síndic de Greuges.

Finalment, en l'àrea de seguretat pública el Síndic ha rebut 71 queixes i consultes, moltes relacionades amb la disconformitat amb la manera d'aplicar les mesures de confinament i desconfinament.