“Si la gent sent que els governs improvisen, perd la confiança”
L’angoixa i la ràbia condicionen el comportament davant restriccions més dures
Santa Coloma de GramenetA casa, a la feina o al xat amb amics: la frustració davant la idea de tornar a un confinament per aturar l’avenç del coronavirus està en boca de tothom. I encara més des que s’ha desplegat el toc de queda i s’insinua la possibilitat que es decreti el tancament a casa durant els caps de setmana. La gent tem que la seva vida sigui només anar de casa a la feina i de la feina a casa -si no es teletreballa-, passant pel supermercat, i sense espai per al lleure. “No miro ni les notícies perquè m’irrito”, diuen alguns. Altres asseguren que gairebé no surten de casa i que “acabaran pagant justos per pecadors”. Però si hi ha un punt clar segons les expertes consultades per l’ARA és que cada cop costa més convèncer la població que aquests grans sacrificis socials -i econòmics- són útils.
“Els humans necessitem entendre les coses, no sabem obeir sense cap mena d’explicació al darrere”, afirma Ingeborg Porcar, directora de la unitat de trauma, crisi i conflicte de la Universitat Autònoma de Barcelona. Si la gent s’enfada no és perquè el confinament per si sol generi irritabilitat o perquè estiguin en contra del que diu un polític, sinó perquè no entenen la gestió que s’està fent. “Ens dicten ordres i la percepció general és que ens estan explicant les coses malament, o bé que fan les coses a trossos. Trontolla la cooperació -continua l’experta-: si la gent sent que els governs improvisen, perden la confiança”.
Segons les expertes, els ciutadans rebutgen les limitacions si les autoritats demostren que no saben per què les fan, si falta lideratge o si actuen en base a l’assaig i error. Ahir, per exemple, es van anunciar excepcions al toc de queda i es van haver de matisar les paraules hores després, per aclarir, per exemple, que els serveis de restauració a domicili podrien funcionar fins a les 22 hores, només pel que fa al repartiment. “Les autoritats han de ser creïbles i coherents per tenir la complicitat i la col·laboració de la gent. Admetent errors, evitant promeses que no es poden complir o no posant damunt la taula coses que encara no tenen assegurades guanyen credibilitat i cooperació ciutadana”, resumeix Porcar.
La pèrdua de llibertats
La psicòloga i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Dolors Liria defensa que si la població rep les restriccions com un càstig o un qüestionament del propi comportament potser valorarà saltar-se la norma. “I per això és tan important traslladar a la ciutadania que no té tota la responsabilitat, però que hi té un paper destacat”, explica la psicoterapeuta.
Hi coincideix Porcar, que assegura que un bon lideratge polític passa per analitzar per què no funcionen les restriccions. “El que no es pot fer, i el que es pot pagar molt car, és estar tot el dia renyant la població, sense admetre els propis errors o donar explicacions. Si neix la idea del confinament els caps de setmana no és només perquè la gent no faci cas, perquè n’hi ha molta més que sí que se sacrifica i obeeix dia rere dia”, assegura l’experta. “I si només es parla dels incompliments, arriba l’afartament i la ràbia entre els que compleixen”, conclou Porcar.
La segona onada reviu algunes de les situacions més dures i angoixants de la primera, com la por al col·lapse sanitari. Al març, precisament per evitar el desbordament assistencial, tothom va entendre relativament bé el confinament a casa, llevat d’algunes excepcions. “Era molt estricte i sobrevingut, però tothom era conscient que es feia pel bé comú i que no era el moment de qüestionar-ho”, explica Porcar.
Per a Liria, però, a mesura que es va allargant la crisi, el procés de conviure amb el virus i les restriccions que comporta es fan més angoixants i augmenten les “conductes de risc” per recuperar una normalitat que es considera arrabassada. “Tornem a un escenari complex i perdem progressivament les nostres llibertats. A l’angoixa de viure l’epidèmia -diu- s’hi suma la frustració de reviure la cara més fosca: ja sabem el cop que suposa per a les nostres vides”.
“La gent està més cansada”
Un dels trets més humans i més afectats pel covid és la socialització. Perdre-la de nou, a mitges o completament, genera una sensació general de tristesa, sigui pels plans truncats o pels que no es poden ni tan sols projectar. “Estem enfadats, a l’espera de saber què passarà i quant de temps més caldrà que fem sobreesforços, però també és cert que les persones tenim una gran adaptabilitat”, sentencia Liria.
L’abordatge de la crisi, individualment i col·lectivament, no pot ser el mateix que fa vuit mesos. El tsunami torna a sacsejar el país, però ni es dona el mateix context ni la gent surt de la casella del desconeixement. L’únic que persisteix és la incertesa davant la data de caducitat del virus i, mentre alguns ho canalitzen a través de l’escepticisme i la desobediència, d’altres s’alimenten d’emocions, com la por i l’ansietat.
“La població està més cansada i no tothom viu la pandèmia de la mateixa manera”, explica Liria, que apunta que els que veuen compromesa la seva economia familiar, com ara els treballadors del sector de la restauració, són més exigents amb les autoritats perquè “està en joc la seva supervivència”. “De fet, tota la crisi versa sobre la supervivència: la sanitària, l’econòmica i la personal”, afirma la psicòloga.
