SERVEIS SOCIALS
Societat 27/05/2012

Les retallades arriben a les presons

La tercera fase de retallades de la Generalitat ha obligat moltes entitats a eliminar o reduir programes de rehabilitació i reinserció de presos. Justícia assegura, però, que el model no està en perill.

Laura Díaz-roig
2 min
AJUDA PER TORNAR A COMENÇAR
 El Marc i el Carles -noms ficticis- són presos en règim de medi obert i participen en un dels programes de la Fundació Salut i Comunitat per a drogodependents. La conselleria de Justícia ha retirat les subvencions a aquestes entitats, que a partir del juny tancaran o reduiran programes per falta de recursos.

BARCELONAFins aquí han arribat. L'Associació per a la Mediació Intercultural i Social amb Immigrants (Amisi) treballa des de l'any 2000 fent mediació cultural a les presons catalanes, però a partir del mes que ve deixaran de fer-ho per falta de pressupost. Com Amisi, hi ha 90 entitats que treballen amb presos que desapareixeran o veuran reduïda la seva activitat a partir del juny, després que la conselleria de Justícia hagi retallat les subvencions que rebien: 1,7 milions d'euros, el 0,3% del pressupost del departament.

"Es tracta d'entitats que treballen en àrees diverses, algunes hauran d'ajustar la plantilla i les activitats, però d'altres hauran de tancar", diuen des de la comissió d'àmbit penitenciari d'ECAS, la plataforma que engloba les entitats catalanes d'acció social. Durant una dècada, Amisi ha centrat l'activitat a visitar els estrangers de les presons -un 45% de la població presidiària- i a promoure'n la integració en la cultura catalana. "Ens hem guanyat la seva confiança perquè venim de fora del centre. Els ajudem amb els tràmits d'estrangeria i els posem en contacte amb els consolats i amb els seus familiars a l'estranger", diu Francesc Ramírez, tècnic de programes d'Amisi. L'entitat feia seguiments específics de més de 300 presos i activitats amb uns 2.000.

Una mesura que sortirà més cara

"Al final, la mesura sortirà més cara. Està demostrat que aquests programes redueixen en un 12% la reincidència -ara està en un 40%-. Que una persona torni a delinquir i torni a entrar a la presó acaba suposant més diners", asseguren fonts d'ECAS. La conselleria, però, matisa que el model de reinserció no està en perill. "Tot l'entorn penitenciari, incloent-hi els mateixos interns, s'han d'adaptar a la nova situació econòmica i fer front a la realitat dels pressupostos", diu el director general de Serveis Penitenciaris, Ramon Parés, que lamenta que no es puguin donar les subvencions aquest any perquè aquestes entitats col·laboren des de fa molt temps amb l'administració de Justícia. Parés recorda que a les presons ja hi treballen uns 700 professionals, cosa que suposa un tècnic cada 12 presos, una ràtio molt per sobre d'altres països. Les entitats consideren que aquesta retallada destrueix el teixit de suport als presos generat durant els últims 30 anys i alerten dels riscos que això comporta.

Model rehabilitador potent

"Una setantena d'entitats que no rebien subvencions continuaran treballant amb nosaltres", assegura Parés. No obstant això, des d'ECAS es considera que els programes de la Generalitat no són suficients. "Per a una persona amb una drogodependència de 25 anys, per exemple, amb dues sessions d'activitats setmanals no n'hi ha prou", diuen. Asseguren que se'ls derivaven molts presos perquè els professionals de la presó no poden fer front sols a tots els interns. Parés, però, insisteix que el model rehabilitador català és "molt potent" i que en cap cas es tracta d'un canvi de política.

stats