Una reunió informativa per als veïns del PP
BarcelonaTorno per tercer cop en un any a la seu del PP del carrer Urgell, el manifestòdrom de la zona alta de Barcelona. Avui toca manifestació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Patia per si m'havia de trobar una turba de radicals proetarres, com han qualificat alts representats del PP els membres de la PAH, però més aviat són el contrari: hi ha pocs joves i molt ciutadà de cabell blanc, sobretot gent de més de quaranta anys, una representació nombrosa dels iaioflautes i immigrants. La manifestació en realitat és "un escrache davant la seu del Partit Popular Criminal", informa el portaveu de la PAH Adrià Alemany. Els escraches no són violència, rebla Alemany, són accions "per informar els veïns dels barris on hi ha representants del PP sobre la ILP per la dació en pagament".
Els veïns de la seu del PP ja tenen el cul pelat de sentir demandes populars. Aquesta no és de les més multitudinàries que han vist, ni tampoc la més exaltada. Hi ha poca policia i l'ambient és tranquil. Fins i tot els poc més de 400 manifestants que han secundat la convocatòria aconsegueixen mantenir un silenci quasi total durant els parlaments. El racó de parlar s'instal·la sota un semàfor i l'equip de so funciona mitjançant un generador. L'arbre que hi ha al punt on se succeeixen els discursos té un cartell enganxat que anuncia la venda d'un pis per 317.000 euros. A tocar de l'arbre se situa Ada Colau, que ha arribat tard, de Madrid, sense fer soroll, discreta i repartint petons. La perdo de vista quan un noi llatinoamericà agafa el micròfon per explicar que està a l'atur i que La Caixa vol treure'l del seu pis.
José Almachi és un jove equatorià membre de la PAH que ha vingut de l'Hospitalet per secundar la protesta. Assegura que a l'Hospitalet s'han desnonat més de cent persones però que, gràcies a la PAH, s'han aturat encara més desnonaments. L'ambient és pacífic però Almachi diu que els desnonaments estan augmentant i que la situació acabarà esclatant si el govern no pren les mesures oportunes. Davant d'Almachi i els seus companys equatorians hi ha un altre noi llatí, molt alt, que subjecta una pancarta amb la fotografia i el nom imprès d'un home desnonat: "Wilmer Gualberto León. 34 anys, a l'atur. Desnonat per BMN / Caixa Penedès". L'home alt no sap qui és Wilmer Gualberto: "Els de la PAH m'han demanat que l'aguanti".
Els iaioflautes s'identifiquen perquè porten unes armilles reflectores. No tenen gaires més anys que la majoria d'assistents. Hi ha una parella que també porta armilles, però no són dels iaioflautes sinó de l'empresa de construcció Lacunz Hermanos.
Les tanques de rigor i dues furgonetes dels Mossos separen la seu del PP dels manifestants. Els comentaris despectius, però també solidaris -"Tu també ets del poble; treu-te la gorra i suma't a nosaltres"-, dedicats als agents són un clàssic. Els càntics també són compartits respecte d'altres grups socials: els més repetits són " El pueblo unido jamás será vencido " i " No hay pan para tanto chorizo ". La PAH, però, en té un de propi: "Boti, boti, boti, banquer qui no boti".
