AIGUAT DESTRUCTIU

Una riuada que va fer poble

Culmina la campanya solidària per recuperar la Conca de Barberà
Una riuada que va fer poble / TJERK VAN DER MEULEN

A l’Espluga de Francolí diuen que la nit del dimarts 22 d’octubre durarà anys. Els aiguats van arribar a la Conca de Barberà a l’hora de sopar, i amb els aiguats la foscor de carrers sense llum, la inquietud de telèfons sense cobertura i el sotrac causat pels llampecs, que en aquell moment eren l’única font d’il·luminació per veure què estava passant. Així ho descriu Anna March, una de les portaveus de la campanya Riuada Solidària, una iniciativa creada pels mateixos espluguins i espluguines que ha servit per recollir fons per als més de 200 damnificats de les pitjors pluges que es recorden al municipi, que van deixar va deixar quatre morts, tres desapareguts i més de 16 milions d’euros en desperfectes a la comarca.

“Vam decidir que els diners recaptats per la Riuada es destinarien als afectats de l’Espluga, ja fossin negocis o cases particulars, sense que fossin instal·lacions públiques. Vam contactar amb Rebrotem -impulsors de la campanya pels damnificats de l’incendi a la Ribera d’Ebre al juny- per informar-nos sobre com començar i tres dies després ja ho estàvem presentant”, explica l’Anna.

Els veïns d’aquesta població de poc més de 3.800 habitants s’han bolcat en la campanya i han fet servir tots els contactes possibles per fer actes, concerts o esdeveniments que servissin per fer donatius. L’enginy també ha sumat: han agafat els troncs que va deixar la riuada i els han convertit en “tions solidaris” per vendre aquest Nadal.

S’espera que aquest mes de gener Riuada Solidària anunciï la xifra recaptada i presenti les bases per acollir-se a les ajudes. La idea és clara: no donar els diners als damnificats per la seva condició, sinó perquè els puguin invertir per tornar a la normalitat. Per exemple: algú a qui se li hagi inundat el garatge es podrà presentar amb la premissa que el pintarà. La campanya no només la valoren en termes econòmics sinó també d’acompanyament. “Fer poble”, com diu l’Anna. O engegar una altra riuada, la de la força de la gent.

Vi sota la runa

Un dels símbols de la solidaritat viscuda a l’Espluga aquests dos mesos han sigut les ampolles de “vi de fang” que va comercialitzar el celler Rendé Masdéu després que l’aigua arrasés les seves instal·lacions i s’endugués l’edifici i tot el vi emmagatzemat. Les ampolles rescatades del celler després de quedar cobertes de sediments han fet la volta al món: se n’han venut més de 6.000 i fins i tot se’n van servir en la passada cimera COP25 a Madrid, a càrrec del sommelier Pitu Roca.

Però com bé diu Mariona Rendé, propietària, juntament amb la seva parella, Jordi Roig, “el màrqueting ha costat molt car”. “La publicitat del nostre celler ens ha costat el celler”, afegeix. El sinistre va acabar amb 950 metres quadrats de factoria, 62.000 ampolles, milers de litres en botes, barrils i àmfores, i tota la producció i estoc que guardaven i que tenien preparat per a Nadal. Només quatre dies abans del temporal, la familia Rendé i Masdéu havia fet un sopar amb els temporers per celebrar el final de la verema.

“En l’àmbit personal no era gaire en aquest món aquells dies, però quan veus tantes trucades, tanta ajuda, que et truquen els millors distribuïdors de Catalunya, els cellers de la Conca amb el Vi Solidari, és una sorpresa. La solidaritat ha sigut un oxigen molt important per a nosaltres”, reconeix la Mariona. L’acció ciutadana i l’empatia han omplert a l’Espluga el buit que han deixat les institucions. La propietària del ja emblemàtic celler critica que encara no han rebut la subvenció que van demanar i cap trucada de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “Ni tan sols han vingut al poble a explicar què va passar. Perquè a mi el celler no se me’l va endur el riu, sinó la porqueria que duia el riu”, lamenta.