Les floristeries del país ja llueixen més de cent varietats de rosa, que esperen propietari. Alguns optaran per la tradicional, combinada amb una espiga i una senyera; la demanaran acompanyada liliums o es faran fer un ram sobre un llit de monstera. Però a l'hora de triar el color de la flor no hi haurà dubtes: la rosa, vermella. És el color associat a la llegenda -Sant Jordi va matar el drac i de la sang en va brotar un roser- i simbolitza vida, passió i amor. Un 80% de la població opta per aquest color enfront del 20%, que es decanta pels blancs o els grocs. A la cua queden els experiments: les roses tenyides o les liofilitzades, que, malgrat que tenen alguns adeptes, mai han arribat fer forat.
L'amant la vol vermella
La rosa vermella competeix cada any amb noves varietats , que els floristes de Catalunya seleccionen de països com Holanda i Sud-amèrica, però no passa de moda. Per a Carolina Pallés, responsable de Flors Carolina -un dels quioscos més veterans de les Rambles, que data de 1888-, la raó és que "som molt moderns i molt clàssics alhora". La vermella és la tradicional, té força tot i ser la clàssica, com la denomina Ricardo Codina, responsable de Flors Navarro. "Des que tinc ús de raó, aquesta és la que agrada més", afirma. La més venuda és la freedom , allargada i amb el capoll tancat, i la Red Naomi , de cap gros, amb molt de pètal, de color vermell intens i tacte vellutat.
Els floristes expliquen que els gustos personals també influeixen en l'elecció de la rosa i asseguren que el vermell no convenç tothom. "Hi ha gent que les troba massa fosques", apunta Bernard Volait, director a Espanya d'Au Nom de la Rose. A més, el fet que s'hagi estès la tradició i, a més de l'amant, es regalin roses als pares i els fills en senyal d'afecte explica la demanda de flors d'altres tonalitats. Segons l'Associació Empresària de Majoristes de Mercabarna Flor, les cinc varietats que més es comercialitzen són les vermelles, les grogues (enguany s'estrena la yellow fitness ), les blanques (l' Aikito , en color blanc pur també és novetat del 2011) i les bicolors, com la catch , que recorda la bandera catalana, i l' avalanche , blanca amb les puntes verdoses.
On queden les roses transgèniques (en realitat són roses naturals tenyides)? Van arribar al mercat fa uns anys però "no han triomfat perquè la gent té la flor natural com a referència", afirma Volait, i "no sempre són els exemples de flor més refinats del mercat". Aquest any hi tornen a ser i previsiblement se'n vendran entre un 2% i un 3%.
Llarga vida a la rosa
Tampoc hi ha una norma en la manera de presentar les flors i cada any s'inventen noves fórmules. De les més conceptuals, com una rosa dins d'una caixa de cartró reciclat, fins a creacions arquitectòniques o els invents gairebé eterns -les roses liofilitzades poden durar mesos i anys-. Però la flor amb la tija llarga -és el que realment determina el preu de la rosa- i a la vista, embolicada amb paper, cel·lofana o ràfia, segueix sent la predilecta de molta gent.
Els floristes recorden que la rosa és una flor viva i que la gràcia és veure com s'obre i sentir-ne el perfum abans que es marceixi. Aconsellen canviar-li l'aigua amb regularitat, retallar la tija perquè la flor s' hidrati i sí, afegir-li mitja aspirina o unes gotes de lleixiu. Pot durar entre quatre o quinze dies si està ben mimada; la rosa sobreviu Sant Jordi.
