Rubí plora amb impotència la mort de l'Alan

Un centenar de rubinencs assisteixen al minut de silenci convocat per l'Ajuntament de la ciutat on vivia el jove transsexual que es va treure la vida la nit de Nadal

L'àvia, l'Albert, el seu germà, i algun membre més de la família de l'Alan han anat fins a la porta de l' Ajuntament de Rubí convocats per l'alcaldessa, Ana Maria Martínez, per guardar un minut de silenci. Ha sigut una sorpresa, ja que quasi a la mateixa hora estaven incinerant el cos del jove rubinenc que la nit de Nadal va dir prou.

La ciutat està commoguda per la mort de l'Alan des que es va saber el 25 de desembre més trist a la ciutat. Molta gent el coneixia, encara que no tothom sabia els problemes que el torturaven fins al punt de treure's la vida. Ell i el seu germà formaven part del GAER (Gimnàs Artístic Esportiu de Rubí), i uns quants entrenadors ho han volgut recordar i han anat al minut de silenci amb la dessuadora de l'entitat. Però la seva implicació amb la ciutat anava més enllà, ja que durant molts anys l'Alan i els seus pares han sigut de la Colla de Geganters de la ciutat. A més, era molt fan del Barça i en especial, de Gerard Piqué, i sentia fascinació per Batman.

L'estiu passat l'Alan havia tornat a somriure, o almenys ho semblava. Per fi havia pogut deixar de dir-se Neus i adoptar el nom que el feia sentir millor, i va anar a passar uns dies a l' acampada jove que cada estiu organitza la JERC a Montblanc, amb concerts de grups de rock català. Semblava que havia deixat enrere els anys d' assetjament escolar pel simple fet de ser lesbiana.

Al primer institut de Rubí on ho va patir, ara fa un any i mig, membres de la JERC de la ciutat van penjar un cartell a la porta del centre on deia “Fora l'homofòbia dels institut”, però va durar molt poc, perquè el director la va fer retirar. El cas de 'bullying' que patia l'Alan no era físic, i no tothom n'estava al cas. Fins que va marxar de l'institut amb un atac d'ansietat. Els canvis de centre no el van ajudar, tampoc, i ara estava ingressat i havia tornat a casa just per passar les festes amb la família.

"Ningú podrà alleugerir el dolor que sent ara la família, però volem que se sentin acompanyats en aquest tràngol", explica l' alcaldessa poc després d'una llarga abraçada amb l'àvia de l'Alan, que volia fer el cor fort, però no podia. Ana Maria Martínez admet que desconeixia aquest cas fins al tràgic desenllaç aquest Nadal.

Qui també s'ha apropat al minut de silenci de Rubí ha sigut Lluís Baulenes, director dels serveis territorials del departament d'Ensenyament al Vallès Occidental: "Els protocols contra l'assetjament escolar hi són i s'han aplicat; hi havia una bona comunicació amb la família", explica, tot i que admet: "Tot protocol s'ha de veure com s'ha de millorar". Baulenes recorda que passat festes estava prevista una reunió per veure com es reincorporava l'Alan al tercer institut.

"A les escoles no s'estan aplicant els recursos suficients per evitar l'assetjament", replica la Míriam, una estudiant de 17 anys, veïna de l'Alan, i que també ha patit assetjament al seu institut. La Míriam ha convocat una manifestació demà dimarts a les 19 h a la mateixa plaça de l'Ajuntament de Rubí "per lluitar contra l'assetjament escolar".

La plaça Pere Aguilera de Rubí, on hi ha la seu de l'Ajuntament, patia el contrast de la tristor a les cares de tots els presents, amb la decoració nadalenca. Al final de la concentració, quan els rubinencs començaven a desfilar cap a casa, ha passat el trenet dels comerciants ple de nens contents amb els seus avis i pares, aliens a la tristor que envaeix Rubí aquests dies. Una tristor d'impotència. “No s'hauria pogut evitar la mort de l'Alan?”, ressona encara per tota la plaça.