“Un salari mínim de 655 euros és antisistema”

BarcelonaAntisistema. Així va definir ahir l’economista Miquel Puig l’actual salari mínim interprofessional (SMI), fixat en 655,20 euros al mes. En un sentit similar, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, va defensar l’aposta de la federació d’entitats socials per un SMI que estigui al voltant dels 1.000 euros com una “política predistributiva de riquesa”. En el marc d’un nou debat del cicle Catalunya Social, celebrat a l’Ateneu Barcelonès amb el suport de l’ARA, els càlculs de Puig no deixen espai per a l’ambigüitat: “Una persona que cobra 9.172,80 euros a l’any costa 130.000 euros a les arques públiques durant tota una vida, i un sou a partir dels 17.000 finança els seus serveis de sanitat i educació amb els mateixos impostos que paga”. Així doncs, amb salaris tan baixos l’estat del benestar no té futur.

La insostenibilitat de les arques públiques no és, però, l’únic argument favorable a l’augment del salari mínim que esgrimeixen les entitats socials. Illa va advertir que del “sou se n’hauria de derivar la capacitat per tenir una vida digna, i fer front a les despeses més bàsiques”, però la Taula posa de manifest en el seu informe Cap a un salari mínim digne. Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya que el sou mínim d’una jornada completa és inferior al llindar de la pobresa: 690 euros mensuals per a una persona que viu sola. Això fa, segons dades de l’Eurostat, que un 13% dels treballadors de l’Estat estiguin per sota d’aquest llindar. A més, la federació d’entitats socials critica també que l’SMI actual incompleix la Carta Social Europea, signada per l’estat espanyol, segons la qual el sou mínim hauria d’arribar al 60% del salari mitjà d’un país, concretament, 1.028,57 euros.

Treballadors pobres

Però un salari mínim excessivament reduït no és l’únic problema que assenyalen les entitats de la Taula. La federació va fer públic que tres de cada deu persones assalariades a l’Estat no arriben als 655 euros mensuals repartits en 14 pagues. La doctora en economia de la Universitat de Lleida (UdL) Maria Àngels Cabasés va denunciar les maniobres d’algunes companyies per esquivar aquest salari mínim. “Moltes persones tenen un contracte de mitja jornada, però després fan hores extres no remunerades, de manera que acaben fent jornada completa”, va assegurar Cabasés.

D’altra banda, una de les dades que més alarma les entitats del tercer sector és la diferència entre els salaris més baixos i la riquesa del país. L’SMI d’Espanya és a la cua de la Unió Europea, només per sobre de Grècia i Portugal, però queda per sota d’aquests dos països quan es posa en relació amb el PIB per càpita. En aquest aspecte, Catalunya és la que en surt més malparada, segons l’informe de la Taula, perquè té el mateix SMI que la resta de l’Estat però un nivell de vida superior.

“Un mateix sou mínim castiga els territoris amb un cost de vida més elevat”, sentencia el president de la Taula. Per això Illa defensa establir un salari mínim en funció de les necessitats de cada territori, de manera que a Catalunya podria ser més elevat que a la resta de l’Estat, o fins i tot a Barcelona més alt que a la resta de Catalunya. Malgrat tot, la competència de fixar el salari mínim correspon al govern espanyol, encara que això no impedeix a la Generalitat ni a les administracions locals impulsar mesures per aproximar-se als esmentats 1.000 euros.

La Taula posa de manifest en l’informe que perquè administracions que no siguin les de l’Estat modifiquin a l’alça l’SMI “cal compromís i unitat entre els sindicats i les patronals”. “Amb un decret del Govern no n’hi ha prou”, afegeix Illa. D’aquesta manera, l’executiu català sí que podria impulsar un segell de qualitat per discriminar les empreses que respectin o no unes condicions laborals dignes. De fet, el Parlament ja es va mostrar favorable a apujar el salari mínim fins al 60% del salari mitjà en el ple dedicat a la pobresa del mes de març, i en aquesta línia treballa la Generalitat.

La proposta d’apujar el salari mínim no genera posicions unànimes entre els empresaris. Mentre que la patronal Pimec hi està a favor, la mateixa idea genera un gran rebuig en altres grups com Foment del Treball o el Cercle d’Empresaris. De fet, el director de relacions laborals de Foment, Javier Ibars, ja va titllar la idea de “demagògica” al maig i va assegurar que comportaria més atur i menys competitivitat. El president del Cercle, Javier Vega de Seoane, va insistir-hi ahir. Apujar-lo seria “perillós” perquè “desanimaria la contractació entre petits i mitjans empresaris”, va assegurar.