Societat 28/01/2017

El pla de salut 2016-2020 admet que cal millorar l’atenció als nens

El departament confia enllestir al juny un text amb noves recomanacions

M.m.m.
3 min
Les cures pal·liatives busquen que els pacients en el tram final de la seva vida pateixin el mínim possible.

Barcelona“Volem reordenar l’atenció pal·liativa a Catalunya per millorar l’atenció als nens”, assegura taxatiu Pau Sánchez, responsable del pla director sociosanitari del departament de Salut. Accepta que, malgrat que les cures pal·liatives estan definides des de fa anys com una “necessitat” i com un “dret” dels ciutadans per afrontar amb dignitat el final de la vida, en el cas dels menors la situació és millorable. Per aquesta raó, el pla de salut 2016-2020, que guia l’acció de la conselleria que lidera Toni Comín, recull en un dels seus punts la voluntat de reordenar aquest servei per incloure una visió pediàtrica. Cal una aproximació “diferent de la dels adults”.

Les cures pal·liatives, tal com recorda Sánchez, no tenen res a veure amb l’eutanàsia -el Parlament ha aprovat aquesta setmana una moció per demanar al Congrés la seva despenalització-. Són el conjunt d’activitats previstes per alleugerir els símptomes de les persones en situació de final de la vida, no només des d’un vessant mèdic o de dolor, sinó també social. Per això el model és “integral” i engloba professionals d’àmbits diversos, a banda d’associacions i entitats que reforcen aquest enfocament. El programa és un referent a nivell mundial, com ho demostra que sigui un català, Xavier Gómez-Batiste, el director del programa creat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per estendre-les a tots els països. A la pràctica, la satisfacció dels pacients i dels familiars “és molt alta”, assegura Sánchez, malgrat que a vegades s’hagin rebut queixes perquè el programa no arriba a tota la població. “S’ha fet molt bona feina i el sistema ho té molt assimilat. Quan anem a altres comunitats autònomes no ho tenen tan desenvolupat”, afegeix.

La meitat dels morts

Segons dades del mateix departament, l’any 2015 van rebre cures pal·liatives al voltant de 34.500 persones. Són més de la meitat de les prop de 65.000 defuncions que es van produir, la qual cosa permet fer-se una idea de com està d’estès el programa. La majoria, fins a les 15.300 atencions, les van fer els equips d’atenció domiciliària, coneguts com a PADES, que compten amb prop de 120 equips assistencials repartits pel territori. La mitjana d’edat dels pacients va ser de 78,2 anys, que van utilitzar aquest recurs durant 70,7 dies, i que en la seva majoria patien un càncer en estat avançat o un trastorn cognitiu sever.

Una de les principals diferències amb els menors és el tipus de malaltia que pateixen. Els petits, sobretot, han de fer front a patologies minoritàries que tenen una molt baixa prevalença, i això obliga a tractar-los en unitats especialitzades dels hospitals més grans, ubicats a l’àrea de Barcelona. Per tant, moltes famílies s’han de desplaçar i deixar el seu domicili -en aquest punt, les entitats socials fan una tasca de suport imprescindible-. La realitat és que el 90% dels nens que reben cures pal·liatives acaben morint a l’hospital, admet Sánchez: “Potser preferirien estar al seu domicili, però s’ha de tenir en compte que moltes d’aquestes malalties requereixen l’expertesa dels grans hospitals”, assegura.

Salut va començar fa tres mesos a treballar en la revisió del programa de cures pal·liatives pediàtriques, seguint les directrius del pla de salut, precisa Sánchez. La intenció és que al mes de juny estigui enllestit un nou document, que no només compti amb l’opinió dels experts sinó també de les associacions i familiars. A partir d’aquí, s’obrirà un termini de tres anys fins al 2020 per introduir les millores, sota la premissa que s’ha de garantir una atenció de qualitat, que tingui en compte les diferents àrees sanitàries “d’acord amb les necessitats del nen i la seva família, independentment de la malaltia causant”. A més, vol “facilitar, en la mesura que sigui possible, l’atenció pròxima al domicili”, precisen fonts de Salut. Sánchez assegura que és en aquest camí, i sense arribar mai a substituir l’obligació del sistema sanitari com a garant de l’atenció, que les entitats poden actuar com un “complement” assistencial.

stats