La sàtira política i la denúncia social ensucrades
A finals del segle XIX, el pastisser Agustí Massana posava les cares dels polítics de l'època sobre els cossos de mona o mico fets amb grans ous de xocolata que guarnien l'aparador del seu local al carrer Ferran de Barcelona. Des de Prim a Bismarck, passant per Pi i Margall, pocs personatges públics es van salvar de veure's caricaturitzats així als ulls dels barcelonins que passejaven pels carrers del centre en Setmana Santa.
Tot i el caràcter eminentment infantil de la festa, les creacions de xocolata a les mones de Pasqua han servit sempre per retratar aspectes de la vida social i política. Una crònica de la realitat que, tot i ser ensucrada, ha donat cabuda sovint a la crítica política o social. Un dels exemples més destacats és el del pastisser Quim Capdevila de Vic que, en els últims anys del franquisme, va ser detingut per la policia per haver coronat la mona del seu aparador amb una placa de xocolata amb el lema: "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia".
Aquest any 2011, la pastissera Susanna Bareche de Barcelona ha decidit utilitzar la mona de Pasqua per cridar l'atenció sobre el problema que tenen els comerciants del barri des que, l'any 2004, van començar les obres de l'intercanviador de la Sagrera. Ella mateixa va haver de tancar al febrer una de les seves dues pastisseries per la davallada de clients provocada per les dificultats d'accés a l'establiment principal, a Sant Antoni Maria Claret. L'aparador d'aquest local està presidit enguany per una gran excavadora de xocolata, com les que "han fet tancar molts comerços en aquest barri", diu, i remarca: "No ha estat la crisi, han estat aquestes obres que no s'acaben mai". Amb aquestes peculiars mones, Bareche vol fer sentir la seva reivindicació, però també retre "un dolç homenatge als nens del barri que han crescut amb el soroll constant d'aquestes grues i excavadores al seu voltant".
