Un sector que mou 400 milions d’euros a l’Estat

BarcelonaOn abans hi havia unes desenes de pel·lícules porno que es comercialitzaven en DVD ara hi ha centenars o milers d’escenes d’uns 20 minuts que circulen per internet. I aquest canvi essencial de model ha afectat totes les persones implicades en la producció de l’audiovisual del sexe, també a Catalunya i l’estat espanyol. Per exemple, l’actriu catalana Anneke Necro adverteix que hi ha una clara diferència entre com funciona el negoci a les productores mainstream i les feministes, que són amb les que ella prefereix treballar.

Una dona cisgènere, “perquè amb les transgènere també hi ha diferències”, pot cobrar entre 200 i 300 euros per una escena lèsbica i entre 300 i 500 per una escena amb un noi, segons la seva experiència. Si l’escena té sexe anal o doble penetració es poden arribar a pagar 700 euros. Cada escena pot suposar entre 4 i 10 hores de feina. “Si ets un noi, pots des de treballar gratis fins a cobrar uns 300 euros”, explica, mostrant una foto poc habitual en què la bretxa salarial afavoreix les dones. “Però no hem de veure això com una cosa positiva, perquè la vida laboral d’una noia s’acaba molt abans”, completa. Aquestes, aclareix, són les condicions del porno hegemònic, dominat per les productores i webs internacionals, que contracten directors i actors arreu del món (Brazzers, Xhamster...). En una entrevista amb la revista Forbes l’any 2016, la també actriu catalana Amarna Miller estimava que els intèrprets només veuen un 1% dels diners que mou el porno a l’estat espanyol.

“Avui dia moltes d’aquestes plataformes internacionals compren altres petites productores, i al final no saps exactament per a qui estàs treballant. En general les empreses són opaques i costa saber com es mouen els diners”, afegeix Anneke, que guanya molts menys diners quan fa d’estilista o de directora per a aquests rodatges.

Anneke, en part per això, prefereix treballar amb productores de porno feminista, que intenten pagar millor i de manera equitativa homes i dones. També treballa amb petites productores amateurs. “Aquests nous artistes que poden crear una productora amb dues o tres persones i una càmera normalment no acaben vivint d’això, però sí que es poden obrir portes perquè els contractin les grans multinacionals”, explica Juli Simón, director del Festival Eròtic de Barcelona, que va deixar de dir-se Festival de Cinema el 2009 “perquè la indústria va canviar radicalment”. “Ara es treballa molt més, però es paga molt menys per escena”, assegura Simón, que retrata un canvi de model que afecta a tothom, “també els sex shops, on abans hi havia sobretot pel·lícules porno i ara el que hi ha més són joguines”. L’any 2010 el festival va fer un informe que estimava en 420 milions d’euros els diners que movia el porno a Espanya i en 2.300 les persones que en vivien. No s’han tornat a publicar xifres, però Simón, que és economista, calcula que encara es mouen al voltant dels 400 milions d’euros. “Si abans hi havia vuit productores que feien entre sis i dotze pel·lícules cada any, ara n’hi ha quatre de grans i desenes de casolanes que fan centenars d’escenes. I les empreses més potents són webs que treballen amb altres sectors i que basen el seu contingut en el que genera més clics i no en un criteri artístic, com feia abans el cinema”, afegeix Simón.

Els antics productors de porno ja no dominen l’escena, “i ara es dediquen sobretot a la venda de drets per a hotels i plataformes televisives”. Ara les grans productores espanyoles són webs com Cumloader, FA Kings, Leche 69 i ADPTube, que obtenen diners a través de la publicitat digital, dels serveis de webcams privades, de la venda de contingut a altres productores i, en menor mesura, dels usuaris que paguen per ser usuaris premium, pràctica amb poca tradició a Espanya. Ara bé, cap de les empreses del sector consultades ha volgut comentar el seu volum de negoci.