La segregació lingüística fracassa

PALMA.La gran aposta electoral de José Ramón Bauzá per imposar a les escoles de les Illes Balears el que anomena "lliure elecció de llengua" (o sigui, l'escolarització en castellà) no ha tingut gaire èxit. De fet, "ha fracassat rotundament", segons va dir ahir el secretari general del principal sindicat del sector educatiu, l'STEI-i , de l'arxipèlag balear, Biel Caldentey. Aquest sindicat va fer públic ahir un sondeig a cent centres segons el qual només un 7% dels pares de les escoles públiques han demanat l'ensenyament en castellà, i la xifra baixa fins al 3,5% en el cas dels pares que ho han demanat en les escoles privades i concertades.

El president Bauzá pretén que els pares d'alumnes d'educació infantil i primer cicle de primària puguin triar en quina llengua aprendran a llegir i a escriure els seus fills. A partir del curs que ve el canvi ja s'aplicarà a 50.000 alumnes, segons l'executiu. Fins dilluns -dia en què es va acabar el termini d'admissió de sol·licituds-, quan es matriculava un fill a infantil calia marcar una casella per decidir si es volia que aprengués a llegir en català o en castellà. També es podia no marcar cap casella, fet que indicava que s'afegia al projecte educatiu de l'escola.

Concertats sense immersió

Segons l'enquesta de l'STEI-i -feta al curs corresponent als tres anys, quan els nens entren al sistema educatiu- un 78,95% dels pares han triat el català en les escoles públiques i un 78,1% ho han fet en les concertades. En les públiques, un 14,09% ha deixat la casella en blanc i en les privades ho ha fet un 18,14%. Segons Caldentey, la diferència entre els centres públics i els privats s'explica perquè dels concertats n'hi ha que ja no fan immersió lingüística o que tenen un projecte lingüístic determinat que els pares ja busquen. Cal recordar que el decret de mínims, fins ara, marcava que com a mínim la meitat de les classes de cada escola havien de ser en català.

Caldentey es mostrava ahir satisfet "per la maduresa que han demostrat els pares" a l'hora de triar i criticava "el caos" que s'ha viscut aquests últims mesos, en què la conselleria d'Educació no aclaria com es traduiria l'elecció de llengua a les aules. De fet, tot plegat encara queda poc clar, perquè mentre el govern de Bauzá retalla professors i interins no se sap de quina manera les escoles podran afrontar els grups separats per als nens dels pares que triïn el castellà.

El conseller d'Educació, Rafel Bosch, només ha parlat de "desdoblaments flexibles" en algunes escoles i de "diferents grups d'iniciació a la lectoescriptura" en d'altres. Sigui com sigui, el que queda clar és que els alumnes quedaran separats. A més, segons el sondeig fet públic ahir per l'STEI-i hi ha algunes diferències entre les illes. A Mallorca un 7,04% dels pares han triat el castellà, a Menorca ho ha fet un 6,47% i a les Pitiüses l'han escollit un 6,22%. Cal recordar que aquestes xifres no són oficials i que poden canviar. El govern balear encara trigarà més d'un mes a donar el resultat final. En qualsevol cas, Caldentey té clar que, veient aquests resultats, l'opció del castellà no superarà el 10%. "Les famílies han entès que és millor que els infants estiguin junts i no segregats per raó de llengua", deia ahir la secretària d'ensenyament públic de l'STEI-i, Maria Antònia Font, que també demanava al govern balear que escoltés els ciutadans i que no implantés "mesures que van en contra de la llengua pròpia de les Illes Balears".

Llibertat per als joves de Bunyola

D'altra banda, ahir al migdia van quedar en llibertat amb càrrecs els quatre independentistes detinguts abans-d'ahir a Bunyola (Mallorca) en una protesta contra una visita de Bauzá. Se'ls acusa de resistència greu a l'autoritat i un, a més, és acusat de desordre públic. L'advocat dels joves considera que la detenció va ser il·legal i desproporcionada.