Publicitat
Publicitat

EFEMÈRIDE

“Vaig estar segrestada en un avió alliberat gràcies a Bin Laden”

Anna Lloret va estar retinguda durant vuit dies l’any 1999

Pujar a un avió a Katmandú, ser segrestada per terroristes pakistanesos i aconseguir la llibertat gràcies al paper que hi va jugar Ossama bin Laden. Tot i que sembla una pel·lícula americana, és la història d’Anna Lloret, una veïna de Mollerussa que va veure el seu viatge de noces convertit en un periple digne de novel·la. Concretament, el 1999 l’avió d’Indian Airlines que viatjava de Katmandú a Nova Delhi va ser segrestat per cinc terroristes que lluitaven per la causa del Caixmir.

L’Anna, psicòloga clínica, va ser un dels 178 passatgers que van passar vuit dies de terror i malson dalt de l’avió i que “gràcies a l’atzar” va acabar podent-ho explicar. Poc s’ho pensava, aquesta lleidatana que llavors tenia 27 anys, que “el senyor de la guerra”, com li deien els segrestadors a Ossama bin Laden, seria la persona que finalment aconseguiria que fossin alliberats a Kandahar després de tants dies tancats a l’avió. En aquell moment ella no sabia qui era Bin Laden, però dos anys més tard, quan va veure la seva fotografia a la televisió després dels fets de les Torres Bessones de Nova York, no s’ho podia creure. Va ser la pitjor crisi aèria que havia viscut mai l’Índia i, després de 150 hores tancats sense gairebé beure ni menjar, el segrest va acabar a l’Afganistan gràcies a la intervenció d’aquest personatge llavors tan poderós.

L’avió d’Indian Airlines va sortir de Katmandú i, als vint minuts de vol, cinc terroristes van anar cap a la cabina del pilot i el van obligar a aterrar. Durant 20 hores tots els ostatges, com l’Anna, van estar asseguts amb el cap cot sense poder mirar res i van aterrar i enlairar-se quatre vegades. L’objectiu inicial dels segrestadors era intentar “fer arribar” l’avió a una capital europea, Ginebra, segons les investigacions posteriors de l’ONU i el govern indi. Finalment, després de la visita de Bin Laden al cinquè dia i de diàleg amb els indis, els segrestadors van deixar anar els passatgers al cap d’unes 50 hores de converses esgotadores.

Aquesta és només una de les anècdotes que apareixen a Dues cicatrius, un llibre que beu dels grans com Emmanuel Carré i que combina ficció i acció, com diu el seu autor, Ferran Grau. Tot comença fa dotze anys, quan al Ferran li van explicar la història de l’Anna. “Vaig estar un any amb aquesta idea al cap, que després es va tornar fixació i al final obsessió fins que la protagonista em va dir que sí i em va explicar tot el que podem llegir a la novel·la”, apunta.

Assegura que “ha sigut terapèutic per a tots dos”, ja que l’Anna “ha tancat coses de la seva vida” i ell ha aconseguit el que es proposava. L’Anna va trucar a Abel Matutes, llavors ministre d’Exteriors, per agrair-li l’interès que va mostrar amb la seva família. També recorda la figura d’Àngel Pujol, un veí del seu poble que es va oferir a pagar el viatge a Nova Delhi als seus pares perquè es desplacessin fins a l’Índia. De fet, en un primer moment l’Anna havia intentat escriure aquesta història i en aquell moment va aparèixer -torna a sortir l’atzar- el Ferran a la seva vida. L’Anna reconeix que la seva història podia acabar malament des del primer dia, però no sap ben bé què va passar per poder explicar-ho avui en dia.

Els dolents de la pel·lícula

“Jo dins de l’avió ja m’havia acomiadat de tothom, tenia molt clar que no tornaria”, apunta. La sort va estar del seu costat. Precisament ella no és l’única que ha explicat la seva visió del segrest: hi ha una altra ostatge italiana que ha fet el mateix al seu país. A més, es desvela que en aquell mateix avió hi viatjava Roberto Giori, un multimilionari que pretenia acabar amb el conflicte a l’avió donant diners als segrestadors. “Mai vam saber si ho va arribar a fer, però ell tenia al cap donar-los un feix de bitllets que portava a sobre dient que ho havia recollit de tots els passatgers de l’avió”. Sembla que els dolents d’aquesta pel·lícula mai van saber que tenien un passatger que els podia servir com a moneda de canvi.

Dues cicatrius rememora aquest episodi al·lucinant de la vida de l’Anna, que recorda que quan va tornar a casa va ser el moment de més tranquil·litat que ha viscut, perquè havia aconseguit el que més volia: sortir de l’avió. El Ferran també ha fet realitat la seva primera novel·la i n’ha quedat tan content que ja treballa en la seva pròxima història, basada en un assassinat que va tenir lloc a Lleida ja fa més d’una dècada i que encara es manté en el record de la gent.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de