“La selectivitat és un examen més”

BarcelonaL’Anabel Moreno va aconseguir un 9,7 a la selectivitat del 2012. El Pablo Peláez va ser la millor nota de l’any passat, amb un 9,85. Quan els pregunten quin consell donarien als aspirants que avui es trobaran amb les temudes proves de les PAU ho tenen clar: “Només és un examen més”, responen tots dos, convençuts. També recomanen treure’s “els nervis i les pressions de sobre”. Per al Pablo és més recent, però l’Anabel, que s’ho mira ja amb una distància de quatre anys, entra més en detall en la fórmula per afrontar la cita: “Cal mirar-se l’examen fredament i contestar anant al gra”.

L’Anabel està a punt d’acabar traducció i interpretació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i en Pablo prepara els exàmens de juny del primer any de medicina a la Universitat de Barcelona (UB). Tots dos van tenir “la sort” de triar la carrera que volien, sense estar pendents de la nota de tall. Reconeixen que a l’hora d’escollir carrera s’ha de pensar amb el cap, però sobretot, diuen, “amb el cor”, sense estar pendents de la sortida laboral que pot tenir la carrera en un futur. “És tan difícil trobar feina en tots els àmbits que val més estudiar el que t’agrada”, diu l’Anabel, a punt de llicenciar-se.

Les taxes i el futur

Les notes de l’Anabel i el Pablo els van permetre no preocupar-se dels costos de la carrera el primer any. Tots dos creuen, però, que les taxes són massa elevades; les beques, insuficients, i els criteris per concedir-les, massa estrictes. El Pablo apunta que “s’ha d’afavorir la gent que tingui més dificultat”, mentre que l’Anabel recorda que “arribar a la universitat ja és sinònim d’haver treballat molt”, i lamenta que aquest sacrifici no es reconegui econòmicament. Ella és de Ripoll i durant quatre anys ha compartit pis a Barcelona. “Els meus pares són els meus mecenes”, comenta.

Tot i que només fa un any que és universitari, una de les coses que més ha agraït el Pablo és tenir professors que estiguin exercint i que els ajuden a formar-se “per enfrontar-se amb el món laboral”. L’Anabel s’ha trobat amb aquest “pont de contacte amb la vida real” durant l’últim curs. Els han explicat com està el mercat, com han de redactar el currículum i com s’han de presentar. Ja ha fet les pràctiques i fa temps que treballa en una productora d’espectacles de terror. Si mira cap endavant només es veu “treballant, si no de traductora, almenys amb els idiomes”, que reconeix que són la seva “passió”. Si mira enrere somriu. “La universitat m’ha aportat més del que m’imaginava, ajuda a espavilar-se, a créixer i a obrir-se. S’ha de disfrutar del camí”, diu sense dubtar-ho.