Societat 16/10/2019

La sensació d'inseguretat a Barcelona es dispara i assoleix un rècord històric

Tres de cada deu barcelonins asseguren haver estat víctimes d'un delicte durant l'any passat

Jordi Mumbrú
3 min
Un agent dels Mossos i un altre de la Guàrdia Urbana, davant del portal de l'edifici on hi havia el narcopis

BarcelonaNi durant els anys 80, quan l’heroïna colpejava tants barris de la ciutat i condemnava molts joves a la marginalitat, els barcelonins van patir tants robatoris com ara. El trist rècord que es remuntava al 1986 ha quedat àmpliament superat. Aquest estiu, quan els enquestadors de l’Ajuntament de Barcelona preguntaven a les més de 1.000 persones entrevistades si havien patit algun delicte durant l’any passat, un 31,8% responien que sí. Són tres de cada deu. Endarrere queden el 26% de barcelonins que l’any 1986 van assegurar en aquesta mateixa enquesta municipal haver patit un delicte.

Un dels aspectes que no han canviat amb el pas dels anys és el perfil de les víctimes. La majoria de les persones que pateixen delictes són dones. Un 32,7% de les enquestades lamenten haver estat víctimes, per sobre del 30,8% dels enquestats. La franja d’edat que més pateix aquesta inseguretat és la que va dels 16 als 29. Fins al 45,5% de les persones enquestades que tenen aquesta edat han patit algun delicte. Les persones de més de 65 anys són les que pateixen menys robatoris.

Tot i l’increment dels delictes que recorden haver patit els barcelonins, el nombre de persones que diuen haver denunciat ha baixat, ja que ha passat del 22,4% al 18,4%. Els afectats ho justifiquen assegurant que “la policia pot fer poca cosa”.

Els delictes a Barcelona es disparen i ja superen els dels anys 80

Robatori de bossa o cartera

Segons expliquen els entrevistats, el delicte que van patir va ser principalment contra la seva persona (23,8%), molt per davant dels delictes comesos en vehicles (9,3%), domicilis (4,6%) o comerços (1,2%). De fet, el robatori de la bossa o de la cartera és el que lidera el rànquing des del 2014, quan es va començar a detallar quin havia estat el delicte patit. En segon lloc hi ha l’intent frustrat de robatori de la bossa o la cartera, seguit de l’intent de robatori del mòbil. Les agressions sexuals denunciades per dones també creixen notablement. Fins al 2017 les dones que denunciaven haver patit una agressió sexual no arribaven ni al 0,5%, mentre que aquest any ja són l’1,4% de les enquestades.

La major part de les víctimes (23,8%) denuncien haver patit el delicte al carrer, principalment en vies transitades, però el transport públic (20,1%) també és un dels escenaris més usats pels lladres: les andanes, les estacions de trens o del metro i també dins dels mateixos vagons. Al subsol, el punt més negre de tots és el vestíbul de l’estació Passeig de Gràcia, on es troben les línies de metro i les de Renfe. Aquí es produeixen el 8,5% del total de robatoris. La línia 5 de metro, que passa per la Sagrada Família, també és un dels llocs preferits pels lladres. Aquest any, precisament, s’han organitzat fins a dos col·lectius diferents de ciutadans que circulaven per aquesta línia intentant evitar robatoris.

Pel que fa als districtes, el més perillós (i també el més gran) és l’Eixample. Al barri dissenyat per Ildefons Cerdà es cometen el 25% dels delictes. A Ciutat Vella, que ocupa el segon lloc, se’n produeixen el 21%. Sant Martí segueix el rànquing amb el 16,5%, juntament amb Sants-Montjuïc (10,1%). Els barris amb menys atractius turístics presenten uns índexs molt més baixos: Sarrià-Sant Gervasi (6,9%), Sant Andreu (5,7%), Gràcia (4,6%), Nou Barris (4%) i les Corts (3,4%).

Sense valoracions del govern

Tot i el preocupant resultat de l’enquesta -que és força representativa per la gran mostra utilitzada-, cap portaveu de l’Ajuntament va voler fer ahir valoracions. El responsable de Seguretat, Albert Batlle, no va fer cap declaració sobre la qüestió. De fet, el servei de comunicació municipal ni tan sols va presentar les dades amb una roda de premsa i es va limitar a enviar un correu electrònic adjuntant les dades. A més, el dia escollit per fer pública la informació va ser l’endemà de la sentència als presos polítics, amb el focus mediàtic posat en les mobilitzacions al carrer.

stats