"El problema més gran per a una dona sense llar és la inseguretat"

Set de cada deu dones sense llar han patit prèviament abusos o violència masclista, segons la UB

"El problema més gran per a una dona sense llar és la inseguretat". L'Eloísa, de 47 anys, sap molt bé de què parla perquè ha viscut dos anys al carrer. Després d'una relació marcada per la violència masclista, se'n va anar de casa amb els quatre fills. "La més petita tenia només vint dies. Va ser el meu fill gran qui em va dir que havíem de marxar: 'Si no ho fem et matarà'". Van canviar de municipi i l'Eloísa va intentar mantenir sola la família.

"Feia la neteja en un ajuntament, després en una escola i de nit en un gimnàs: quan arribava el matí m'adormia a tot arreu", explica. Va acabar perdent les feines, el pis i els fills, que van passar a mans d'una família d'acollida. "Els veig un cop al mes, estan millor amb aquesta família", explica l'Eloísa. Després de dos anys al carrer i un intent de suïcidi, l'associació Lola No Estás Sola l'ha empoderat, li ha facilitat un curs i ara torna a tenir una feina a mitja jornada i viu rellogada en una habitació.

Com l'Eloísa, set de cada deu dones sense llar han patit abusos sexuals o maltractaments en algun moment de la vida, moltes durant la infantesa. És la conclusió principal de l'informe Dones en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona, un estudi de la UB en col·laboració amb diverses entitats –entre les quals la Fundació Arrels i Càritas– que destaca que el perfil de dona sense llar és el d'una mare a la cinquantena, amb estudis primaris i sense parella.

Equipaments pensats per a homes

El sensellarisme femení, a més, té unes característiques específiques que, segons l'estudi, no queden cobertes per l'actual sistema de protecció. "Els equipaments no estan preparats per a les dones ni les seves necessitats, no s'han pensat en clau de gènere", assegura la investigadora Irene de Vicente. L'Eloísa ho ha pogut constatar: "Als albergs i menjadors hi ha molts homes i intenten aprofitar-se de tu constantment. A mi m'han amenaçat amb tallar-me el coll, un home va entrar a les dutxes mentre em rentava en un alberg i m'han intentat forçar a tenir sexe per cinc euros", relata. "He acabat tenint relacions amb homes que m'han acabat fent més mal que bé a canvi de sentir-me protegida", admet l'Eloísa.

"M'han amenaçat amb tallar-me el coll i m'han intentat forçar a tenir sexe per cinc euros"

Eloísa 47 anys

L'estudi constata que, tot i que no estan adaptats, en termes relatius les dones recorren més als recursos públics que els homes, però mai en primera instància. Abans prefereixen, en aquest ordre, allotjar-se amb familiars o amics, demanar ajuda als serveis socials, ocupar pisos buits o rellogar habitacions. "És l'anomenat sensellarisme de portes endins", explica una altra de les investigadores, Paula Abella.

En última instància, van als centres per a sensesostre o malviuen en habitatges a mig fer o autoconstruïts, "cosa que té un fort impacte en la seva salut", descriu Abella. "Cal posar èmfasi en l'angoixa que presenten totes les dones que passen per aquests equipaments", ressalta la investigadora.

"Cal posar èmfasi en l'angoixa que presenten totes les dones que passen per aquests equipaments"

Paula Abella Autora de l'estudi

L'estudi conclou que, a banda dels abusos sexuals i altres violències masclistes, el motiu que porta les dones a acabar en una situació de sensellarisme és la dependència econòmica. "No tenen un suport econòmic propi", explica un altre dels autors, Jordi Caís, que assegura que, després de passar pel carrer aquestes dones es troben en un estat físic i mental en què "difícilment tornaran a entrar al mercat laboral". "El sistema de l'estat del benestar està especialment mal dissenyat en el cas de les dones més pobres, i que pràcticament no hi hagi polítiques d'habitatge ho complica", conclou Caís.

Davant aquests resultats els investigadors recomanen crear més espais per a dones, millorar les polítiques públiques d'habitatge i fer més plans de salut mental i contra la violència a les dones. "Quan ens sobreposem necessitem estabilitat", resumeix l'Eloísa.