SOCIETAT

Penes de fins a 10 anys i mig de presó per als 20 acusats del cas Riviera i Saratoga

Dels policies nacionals condemnats, la pena més alta, de sis anys, és per al comissari Luis Gómez. L'Audiència ha decretat el tancament definitiu dels dos macroprostíbuls

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a penes de fins a 10 anys i mig de presó els 20 condemnats pel cas Riviera i Saratoga, la trama de prostitució il·legal i extorsió policial al voltant dels dos macroprostíbuls. El fiscal Anticorrupció demanava penes de fins a 44 anys de presó.

Les condemnes més altes se les han emportat els propietaris dels macroprostíbuls, condemnats per un delicte de prostitució continuada, entre d'altres. En concret, els amos del Saratoga, Raul Pascual i José Carlos Hazas, han estat condemnats a 10 anys i mig i set anys i onze mesos de presó respectivament i els dos encarregats del bordell, a 5 anys i mig i quatre. Els amos del Riviera, Antonio Herrero i José Vera, han estat condemnats a vuit anys i onze mesos i set anys i onze mesos respectivament.

Dels sis policies nacionals acusats, la pena més alta és per al comissari Luis Gómez, condemnat a sis anys de presó per suborn passiu i omissió del deure de perseguir delictes -ha estat absolt del delicte d'afavoriment a la prostitució-, mentre que l'inspector José Javier Martin, alias 'Jordi', ha estat condemnat a cinc i mig per suborn passiu i absolt dels set delictes d'extorsió. L'inspector en cap Abundio Navas ha estat condemnat a tres anys per suborn i falsificació documental i Andrés Otero, policia jubilat, a cinc anys per suborn passiu i omissió de perseguir delictes.

L'Audiència també ha condemnat l'advocat Fernando Martínez a sis anys i vuit mesos per delictes d'extorsió, mentre que els altres dos advocats a un any i mig i dos i mig.

L'alt tribunal ha decretat el tancament definitiu dels dos establiments. A principis d'abril l'Audiència de Barcelona va ordenar la finalització de la clausura temporal dels bordells, tancats des de l'any 2009.

En la sentència, l'Audiència considera provat que va haver avisos de les inspeccions procedents de fonts policials. Expliquen que la diferència entre l'ocupació diària de les dones en els clubs i les que identificaven la policia en el moment de les inspeccions es devia a "que les havien tret del club per evitar detencions i expulsions" un cop avisats.

Segons el fiscal d'Anticorrupció Fernando Bermejo, des de principis del 2002 fins al 2008, els prostíbuls Riviera i Saratoga –situats l'un davant de l'altre– explotaven sexualment ciutadanes estrangeres, algunes de menors o en situació irregular a l'Estat. Aquestes dones, sense lligams socials o familiars a Espanya, no tenien "cap tipus de protecció jurídica davant els abusos laborals" i eren obligades a entregar un percentatge dels diners.

L'explotació sexual va ser afavorida durant aquests anys per alguns membres de la Policia Nacional, que oferien informació confidencial als propietaris i responsables dels bordells a canvi d'una remuneració, entregada normalment a través d'un conegut confident policial, Manuel Gutiérrez Carbajo. El fiscal considera que els policies, encapçalats en aquell moment pel comissari en cap i l'inspector en cap de la Brigada d'Estrangeria de la CNP a Barcelona, L. G. G. i A. O. G., donaven informació detallada sobre les inspeccions que s'havien de produir, i estalviaven així grans sancions als prostíbuls. A més, també eren els competents per fer les batudes.

El fiscal va explicar durant el seu informe final que els suposats suborns eren al més pur estil de pel·lícules mafioses com 'El Padrino', 'Un dels nostres' o 'Casino', amb "trobades periòdiques en bars, sobres tancats que passaven dissimuladament de mà en mà sense que ningú mirés a l'interior". Bermejo va lamentar que tot i que tots els acusats són culpables, segons ell, no tots els culpables s'han assegut al banc d'acusats. El cas va quedar vist per a sentència el 29 de gener, després de 47 sessions de judici.