Rebutgen que uns pares li paguin la pensió a la seva filla de 23 anys per "vagància"

L'Audiència de Cantàbria considera que la conducta de la noia l'ha dut a una situació de necessitat de recursos

L'Audiència de Cantàbria ha rebutjat la reclamació d'una jove de 23 anys, que demanava que els seus pares li paguessin la pensió d'aliments, perquè creu que ha sigut la mateixa conducta de " vagància" i la "falta d'aprofitament" de la jove la que l'ha posat en situació de necessitar aquests recursos.

El tribunal rebutja el recurs plantejat per la filla contra la sentència d'un jutjat de primera instància de Castro Urdiales que ja va desestimar la seva demanda. El tribunal explica a la seva resolució, contra la qual es pot presentar recurs davant del Suprem, que els pares de la noia es van separar l'abril del 2012, quan ella ja era major d'edat, i que a la sentència de separació de mutu acord no es va fixar  cap  pensió alimentària en favor de la filla.

Els magistrats destaquen que tot i que l'obligació de proveir d'aliments els fills s'estén fins que abasten la suficiència econòmica, d'acord amb la jurisprudència, la premissa es manté "sempre que la necessitat no hagi sigut creada per la conducta del mateix fill".

La sala subratlla que en aquest cas la situació de la noia "ha sigut provocada per la seva pròpia conducta" i indica que, malgrat la seva edat, la jove no ha conclòs la secundaria obligatòria, i que va sol·licitar i obtenir diners de parents per a la realització de cursos d'ofimàtica o ensenyances relacionades amb la informàtica sense matricular-s'hi o assistir-hi de forma regular.

A més, l'Audiència apunta que la noia ha treballat en diversos llocs, com Càdis, Huelva, Londres o Castro Urdiales, sense haver finalitzat aquests cursos ni aprofitar l'aprenentatge de l'anglès. Els magistrats entenen que la jove no ha aprofitat el temps per augmentar o finalitzar la seva formació.

Més continguts de