Una modificació genètica prepara les plantes per a la sequera

La falta d’aigua als conreus causa tantes pèrdues com tots els patògens junts de les plantes

Els grans factors ambientals que més fan patir els conreus són la disponibilitat d’aigua, la temperatura i les radiacions ultraviolades, a més de la salinitat en àrees costaneres com els deltes. Tots es veuen afectats negativament pel canvi climàtic. Tant, que de manera directa o indirecta estan contribuint a llargs períodes de sequera que amenacen la productivitat de bona part de les plantes de cultiu a tot el món. Justament a aquest fenomen i a la manera de combatre’l dedica avui la revista Science una edició especial en forma de revisió científica. La investigadora Ana Caño-Delgado, membre del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, hi contribueix amb una anàlisi de les estratègies biotecnològiques que es poden fer servir per combatre els efectes de la sequera. A l’article també hi participen Andrés Rico i Aditi Gupta, del mateix centre.

“La falta d’aigua és el principal factor d’estrès ambiental en qualsevol conreu”, explica la investigadora. “Molt més que la suma de tots els patògens junts que causen plagues a les plantes”, afegeix fent referència a les notes de l’editor del número especial de Science. En aquestes condicions, la planta es defensa reduint la mida –creix molt menys– i limita la productivitat. “En un escenari de creixement mundial de la població en un futur immediat, la pèrdua de producció pot ser dramàtica”, adverteix.

A l'article, els autors passen revista als desenvolupaments biotecnològics que podrien ajudar a capgirar aquesta resposta natural i que afecta molt especialment la productivitat de conreus destinats a l’alimentació com els cereals. L’estratègia general, descriuen, passa per trobar respostes a l’estrès hídric que facin possible mantenir uns nivells de producció raonables. Una part d’aquestes respostes podrien venir de la manipulació genètica.

Caño-Delgado i els seus col·legues de laboratori descriuen en aquest aspecte el seu projecte, que ha estat finançat pel European Research Concil (ERC), l’organisme europeu que promou la recerca d’excel·lència, basat en tècniques d’edició genètica. En el seu cas, el que han aconseguit és modificar els receptors d’esteroides de les cèl·lules vasculars de la planta model Arabidopsis thaliana.

Amb aquesta modificació mínima han aconseguit que les cèl·lules que s’encarreguen del transport d’aigua i nutrients a la planta mantinguin intacta la capacitat per transportar sucres i metabòlits essencials sense afectar-ne el creixement i mantenint-la hidratada malgrat que es redueixi la disponibilitat d’aigua. En paral·lel, es forma una dispensa d’aigua i nutrients a les arrels. L’ús d’aquesta tècnica, diu la investigadora, està previst que s’amplïi a cereals d’interès alimentari.