“La ‘smart city’ s’ha impulsat de manera poc transparent”

BarcelonaEl trànsit cap a la smart city va ser un dels cavalls de batalla del govern de CiU a Barcelona i, en particular, del tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, i va deixar exemples pràctics com marquesines d’autobús intel·ligents o fanals que incorporen sensors ambientals i de soroll. En ple auge de les desigualtats socials, l’estratègia també va propiciar intenses protestes. Ara el govern d’Ada Colau critica la manera com els seus predecessors van enfocar el concepte de ciutat intel·ligent -sotmès, asseguren, als interessos de grans corporacions- i estan convençuts que Barcelona ha d’avançar cap a un model de ciutat que faci un ús més “democràtic i transparent” de les dades. Per això han creat un comissionat de Tecnologia. L’encapçala Francesca Bria (Roma, 1977), que ha assessorat la Comissió Europea sobre polítiques d’internet i innovació.

Acabada d’aterrar a l’Ajuntament i escollint encara l’anglès com a llengua de comunicació professional, Bria rep l’ARA per parlar del repte d’impulsar un model de ciutat intel·ligent que estigui, diu, al costat de les persones vulnerables i que serveixi per solucionar reptes complexos de la ciutat, com estar al costat de persones que han perdut la casa o fer més eficient la mobilitat. Del que es tracta, assegura, és de posar la tecnologia al servei del ciutadà i aquest és, de fet, un dels reptes que també repetia el govern anterior. Segons Bria, però, Trias ho feia -com el gruix de les ciutats- de manera “poc transparent”, seguint els interessos de grans corporacions, dels proveïdores de sensors, d’empreses d’anàlisi de dades... I això acaba conduint a una concentració de poder en molt poques mans.

“A curt termini aquesta pot semblar la manera més convenient de fer-ho perquè les administracions tenen limitacions com el pressupost o el temps i aposten per externalitzar aquestes operacions, però més a llarg termini les ciutats es troben amb models de negoci poc transparents i no saben què estan comprant”, denuncia Bria, que parla d’apostar per la “sobirania tecnològica”. Lliga aquest repte a la “revolució democràtica” que, diu, està vivint la ciutat. L’objectiu: que les necessitats tecnològiques a satisfer es dissenyin des de baix i que les dades estiguin a l’abast de tots. Remunicipalitzar-ne la gestió, per dir-ho en argot de BComú.

Fer front a l’escletxa digital

Això topa, òbviament, amb la bretxa digital que es viu a Barcelona: a Torre Baró, per exemple, quatre de cada deu veïns no tenen accés a internet. Bria remarca, en aquest sentit, que es tracta d’una escletxa global i que els últims anys s’han fet passos importants per trencar-la, com proveir de wifi espais públics o connectar les àrees rurals. “Les polítiques públiques de connectivitat són molt importants per a nosaltres”, afegeix la comissionada, i defensa que la voluntat és tenir el control en tot moment de l’ús que es fa de les dades -“que són el petroli del segle XXI”-, per evitar que siguin un negoci en mans d’uns quants, com fins ara. És a dir, utilitzar la “riquesa” de les dades i donar un impuls, per exemple, a l’economia col·laborativa. Denuncia que la tecnologia s’ha desenvolupat d’una manera que atempta contra els drets humans perquè els rastres que cada usuari deixa quan utilitza el mòbil o la tauleta queden en mans d’unes quantes corporacions i els governs, diu, “han estat utilitzant aquesta informació per espiar els ciutadans”. Quan se li pregunta per exemples sobre el canvi d’enfocament del concepte de smart city, cita el procés participatiu que s’ha fet per elaborar el full de ruta del mandat -que ha comptat amb 24.028 intervencions online -, que ha tingut un intens retorn virtual.