Les solucions comentades al joc de les frases amb errades que teniu a l'edició impresa de l'ARA

Una explicació aprofundida per als que vulguin saber-ne més sobre 'l'exercici' proposat al diari especial d'avui, dedicat a la llengua

Tot i que l'edició impresa de l'ARA especial d'avui us ofereix a les pàgines finals les solucions a les frases amb errades que trobareu destacades –com a joc– tot al llarg del diari, aquí us oferim una explicació més aprofundida de les respostes proposades, ja que al paper no hi ha prou espai.

SOLUCIONARI COMENTAT

1) Ja sabem que el llibre és polèmic, però es tracta de dissecar-lo sense que hi hagi una debacle

El que la normativa actual no accepta és la paraula ‘debacle’, que és una adaptació del francès ‘débâcle’ (però que segurament ens ha arribat a través del castellà). Algunes alternatives són ‘desfeta’, ‘derrota’, ‘desastre’, ‘destrossa’, ‘fracàs’, ‘catàstrofe’ o ‘desgràcia’, però de vegades costa trobar-hi una alternativa satisfactòria. Per això molts mitjans de comunicació l’accepten.

D’altra banda, encara que pugui sobtar, ‘dissecar’ sí que vol dir ‘analitzar minuciosament’. Encara més, ‘disseccionar’ (que és la paraula que a la majoria ens aniria bé en aquest context i que a la pràctica fem servir), sorprenentment, no és acceptada per la normativa actual.

2) Sigui el que sigui allò pel qual la gent lluita, la violència no està mai justificada

‘Allò pel qual’ és una ultracorrecció. En aquest context, l’única combinació de pronoms relatius possible és ‘allò per què’. En principi, les construccions correctes de relatiu són ‘preposició + el qual’ o ‘preposició + què (no humà) / qui (humà)’, però cal tenir en compte que ‘el qual’ és masculí i, per tant, no pot tenir com a antecedent el pronom neutre ‘allò’.

3) Si mai heu portat moto, ara tindreu l'oportunitat de fer-ho

Aquesta frase no té sentit perquè en frases interrogatives i condicionals ‘mai’ equival a ‘alguna vegada’. Perquè la frase tingués sentit hauria de dir: “Si no heu portat mai moto, ara tindreu l’oportunitat de fer-ho”.

4) Els rebels prorussos diuen que les converses de pau depenen de que Kíev aturi la violència

Segons la normativa actual, davant de la conjunció ‘que’ no hi pot anar mai cap preposició. Per tant, hauríem de dir “les converses de pau depenen que Kíev...”
D’altra banda, la segona erra de ‘prorussos’ és vibrant encara que no sigui doble perquè així ho estableix l’ortografia catalana en aquest tipus de prefixos.

5) No t'arrepengis a l'escala que només recolza a la branca

Tot i que ‘arrepenjar-se’ és la variant més comuna a la major part del dialecte central i alguns lingüistes com Josep Ruaix advoquen perquè entri al DIEC, de moment l’autoritat normativa l’obvia i només accepta ‘repenjar-se’ (“No et repengis a l’escala”).

6) S'havia aprimat molt però ningú sospitava que fos anorèxica

Si fem derivar aquest adjectiu d’‘anorèxia’ tindrem ‘anorèxic’, i si l’agafem directament del grec, ‘anorèctic’. La primera opció és la més previsible i regular i per això en l’ús més habitual es diu i escriu ‘anorèxic’, però el diccionari normatiu només admet ‘anorèctic’. Igual que tampoc inclou ‘dislèxic’, que ha de ser ‘dislèctic’.

7) Tothom es va oposar a que els nord-americans formessin milícies

Com en la quarta frase, la preposició ha de caure perquè va davant d’una conjunció: “Tothom es va oposar que els nord-americans formessin milícies”. La construcció resulta bastant dura i per això sovint els correctors la suavitzen inserint-hi un ‘el fet’ o un infinitiu.

8) El seu somni consistia en això: en poder ser un gran estadista sense haver de renunciar a res

La normativa diu que la preposició ‘en’ s’ha de canviar per ‘a’ (o ‘de’, segons el context) davant d’infinitiu quan no té sentit temporal. Per tant, hauríem de dir “consistia en això: a poder ser...” Per no trencar el paral·lelisme, hi podríem afegir ‘en el fet de’:  “consistia en això: en el fet de poder...”

9) No et riguis de mi que acabo de sortir del quiròfan

La normativa condemna ‘quiròfan’ com a calc del castellà i proposa com a terme equivalent ‘sala d’operacions’. La condemna segurament també deriva del fet que es consideri un cultisme ‘mal format’ (de ‘quiro-’, mà’, i ‘-fan’, ‘visible’, que no vol dir ‘cirurgia transparent’ com es pretenia).

D’altra banda, tot i que normalment diem “No t’enriguis de mi”, aquesta forma encara no és normativa, tal com expliquem a bastament al Tema del Dia d’aquest diumenge.

10) M’assabento pel diari que la veïna ha guanyat el premi més gros que mai no s'ha repartit

Aquí ‘mai’ ha de voler dir ‘alguna vegada’, però l’adverbi ‘no’ ho impedeix. De fet, la frase més genuïna i menys forçada en català seria “ha guanyat el premi més gros que s’ha repartit mai”. El fet de creure que la doble negació sempre fa més català i que de vegades es tradueixi sistemàticament ‘nunca’ per ‘mai no’ (com diu Pau Vidal a ‘Canvi d’agulles’) porta sovint a aquest tipus d’ultracorreccions.

D’altra banda, també és interessant remarcar que ‘recolzar-se’ només pot ser pronominal quan el subjecte és personal. Jo em puc recolzar en una cosa i també puc recolzar-hi una part del meu cos, però una cosa sempre recolza sobre una altra. I també val la pena recordar que ‘recolzar’ no és normatiu com a sinònim de ‘donar suport’.

11) Abans de res, caldria eradicar tots els fluïds

El participi del verb ‘fluir’, ‘fluït’, sí que porta dièresi, però el substantiu ‘fluid’ (que també pot ser un adjectiu), no, perquè representa que es pronuncien de manera diferent (el primer amb un hiat i el segon amb un diftong). A la pràctica, la majoria de parlants els pronuncien igual i per això es creen dubtes.

D’altra banda, encara que diguem ‘erradicar’, normativament hem d’escriure ‘eradicar’, perquè som davant d’un mot amb un prefix, ‘e-’, i, per tant, l’erra no s’ha de duplicar.

12) L'exprès es va patejar tota la fortuna familiar així que va heretar

El DIEC no recull ‘patejar-se’ ni com a ‘malgastar’ ni com a ‘recórrer a peu algun lloc’. Malgrat que el seu ús sobretot en llenguatge col·loquial està molt estès (i costa trobar-hi alternatives satisfactòries), es continua considerant un castellanisme (ve de ‘pata’ però en castellà, segons la RAE, no té el significat de ‘malgastar’).

Pel que fa a la forma ‘exprès’, com que segons la normativa actual el prefix ‘ex-’ s’ha d’escriure enganxat al nom i el que en resulta és una paraula aguda acabada en ‘-es’, seguint les normes d’accentuació del català l’hem d’accentuar, encara que creï un cert desconcert. Per evitar-ho alguns professionals de la llengua demanen poder fer un ús discrecional de guionet i en un cas com aquest escriure ‘ex-pres’.

13) La veritat és que li molesta molt que la gent mengi tanta ensalada russa. Podeu ampliar la informació sobre aquest punt aquí.

Segons la normativa, ‘molestar’ és un verb exclusivament transitiu: hauríem de dir sempre “la molesta”. Alguns lingüistes defensen que els verbs d’aquest tipus han sofert una evolució que fa que avui ja siguin intransitius en frases com aquestes.

I, d’altra banda, sí, el que popularment es coneix com a ‘ensaladilla’ segons el DIEC ha de ser ‘ensalada russa’.  

14) És un bon moment per tal d'analitzar les qüestions de fons

‘Per tal de’ només és correcte quan depèn d’un verb d’acció voluntària o, dit d’una altra manera, quan vol dir ‘a fi de’, ‘amb la finalitat de’, ‘amb la intenció de’.

15) Malauradament no som prou els que volem seguir la seva estela

Tot i que hi ha documentats usos literaris d''estela' com a marca que deixen les embarcacions a l’aigua (que podeu consultar, per exemple, aquí), el diccionari normatiu només admet ‘deixant’. L''estela’ normativa és un monument funerari o el cilindre central de la tija de les plantes.

D’altra banda, tot i que de vegades (com en aquest cas) contribuiria a fer la frase més intel·ligible, la norma no admet la flexió del quantitatiu ‘prou’ (ni de ‘massa’ ni ‘força’).

16) El carrer ja estava ple de prostitutes i macarrons però ara també hi ha lladres que estiren bolsos

Els ‘macarres’ no han entrat al diccionari normatiu. Hi són camuflats dins dels ‘macarrons’. Tampoc hi ha entrat ‘bolso’, que ha de ser ‘bossa’ (cosa que sovint obliga a afegir-hi ‘de mà’).
 
17) Van encreuar les mirades abans de separar-se per sempre i afrontar tot el que tenien per davant

Aquest ‘per davant’ és un calc molt habitual del castellà ‘por delante’. En català ni ‘per davant’ ni ‘per endavant’ es poden referir a allò que és davant nostre en el temps i el futur ens té reservat. Hauríem de dir ‘al davant’.
 
18) Li volia trucar per dir-li que ens havia tocat la grossa però al final l'hi vaig dir en persona.

Segons la normativa actual, la combinació ‘li +  ho’ no es pot reduir a ‘l’hi’ (excepte en els registres col·loquials).

D’altra banda, el verb ‘trucar’ és intransitiu, malgrat que l’ús més habitual és el transitiu (“El volia trucar per dir-li...”)

19) No t'escolto gaire bé perquè parles extremament fluix

Malgrat que tant ‘sentir’ com ‘escoltar’ són formes correctes, convé tenir clar que tenen un sentit diferent. Si només fem referència al fet de percebre amb el sentit de l’oïda un so hem d’utilitzar ‘sentir’, perquè ‘escoltar’ implica voluntat (“Em sents però no m’escoltes”).

Encara que se sol dir ‘extremadament’, l’única forma que avala el diccionari per a aquest significat és ‘extremament’. Segons la normativa, ‘extremadament’ només vol dir ‘de manera extremada’ (per exemple, “Vesteix extremadament”).

20) Si no es vol posar el folre polar, allà ella, però es morirà de fred.

‘Allà ella’ és un calc del castellà. En català podem dir “per ella farà”, “ella mateixa”, “ja s’ho farà”, etc.

Ara com ara, i malgrat que sí que la recullen molts diccionaris (com el de l’Enciclopèdia Catalana), la paraula ‘forro’ no és normativa i, per tant, aquesta samarreta de màniga llarga de teixit acrílic, gruixut i lleuger ha de ser un folre polar.

21) N'hi havien tres de sencers, però li'n vaig donar només dos

Malgrat que el mateix Fabra va acabar dient que no hi havia “cap raó prou forta” perquè no es pogués fer la concordança del verb ‘haver-hi’, la norma ha optat per condemnar-la. Per tant, hem de dir “n’hi havia tres de sencers”.

En aquest context la forma ‘li’n’ torna a ser l’única correcta en registres formals, tot i que la més habitual en els parlars no-valencians és aquí ‘n’hi’.

22) Un exemple del que fan n’és la gimcana que han organitzat

Aquest pronom ‘en’ no hi ha d’anar, és una ultracorrecció. El pronom ‘en’ seria correcte si substituís el complement de nom de l’atribut (del sintagma que va després del verb), com a “La gimcana n’és un bon exemple”, però no quan substitueix un complement de nom del subjecte (del sintagma que va abans del verb).

Encara que sempre s’havia dit ‘gincama’, l’IEC va decidir ser fidel a la paraula original anglesa i ara l’única forma normativa és ‘gimcana’.


23) Et recordes d'allò que et vaig comentar del gorro que em vas regalar?

Encara que sembli estrany, normativament només és correcte dir ‘gorra’ o ‘casquet’. La paraula ‘gorro’ porta l’estigma de molts mots acabats en -o.

Com hem vist més amunt amb ‘enriure’s’, tot i que normalment diem “T’enrecordes de”, aquesta forma encara no és normativa.

24) L’han cessat i han nomenat en el seu lloc un ex-primer ministre.

Magrat que la majoria de llibres d'estil avalen l'ús transitiu del verb 'cessar', segons la normativa vigent no pot ser transitiu. Caldria dir 'destituir' o 'fer cessar', i aquestes alternatives sovint no són satisfactòries. Podeu trobar més informació sobre aquest punt aquí.

D’altra banda, la norma admet que davant sintagmes lèxics com ‘primer ministre’ el prefix  ‘ex-’ vagi amb guionet en lloc d’enganxat a la paraula.

25) Ves quina dona trobaria gust a que se li agarbonés un ànec ni que fos el mateix Zeus

Tornem a trobar un cas de caiguda obligatòria de la preposició perquè va davant d’una conjunció: “trobaria gust que se li agarbonés...”

26) Aquest formatge m’agrada pel seu sabor però millor no olorar-lo ( olora molt malament)

Tot i que la traducció literal del castellà ‘oler’ per ‘olorar’ està fent forat cada dia més, a un catalanoparlant poc interferit aquest calc li continua grinyolant. Podem olorar un formatge però el formatge no pot olorar, en tot cas, fa olor. Aquí diríem que “fa molt mala olor” o directament “fa pudor”.

D’altra banda, tot i que ‘sabor’ és del tot correcte, molts no podem evitar veure-hi un castellanisme, ja que la forma més habitual, almenys al dialecte central, és ‘gust’.

27) Rajoy encara no ha respost la carta de Mas

Malgrat que podem contestar cartes no podem respondre-les, sinó que hem de respondre-hi. Dit d’una altra manera, segons la normativa el complement directe de ‘respondre’ només pot ser la resposta, no la cosa a la qual responem. La asimetria amb ‘contestar’ (que no presenta el castellà) és el que suscita dubtes. Trobareu més informació sobre els usos d'aquests verbs aquí.

28) Ho ha fet sense que ningú no es queixi

El fet que la normativa recomani utilitzar sempre la doble negació pot donar lloc a ultracorreccions com aquesta, ja que aquí hi ha una triple negació: el ‘no’ nega el que ja negava el ‘sense’ i, per tant, sobra.
 
29) T’ajudaré en tant que podré però no en tant que president

La normativa només admet ‘en tant que’ quan vol dir ‘en la mesura que’, ‘en la proporció que’, i, en canvi, no l’admet quan vol dir ‘com a’, ‘en qualitat de’, que precisament és l’ús més estès d’aquesta construcció.

30) No en tenen prou amb que els donis els diners, els els has d’ingressar en un paradís fiscal

Tornem a trobar un cas de caiguda obligatòria de la preposició perquè va davant d’una conjunció: “no en tenen prou que els donis els diners”.

La forma ‘els els’ és aquí l’única correcta en registres formals, tot i que, almenys a Catalunya, la majoria de parlants diríem ‘els hi’.

31) El tren era a punt de sortir però ella continuava menjant llavors de gira-sol com si res

Les inseguretats a l’hora de triar entre ‘ser’ i ‘estar’ en alguns contextos provoquen sovint ultracorreccions com aquesta: ‘ser’ sembla més català perquè és diferent del castellà. Però, com diu la normativa, en aquesta construcció es fa servir ‘estar’.

D’altra banda, la ‘pipa’ normativa pot ser la de fumar, la dels nadons, una bóta i un bolet, però no una llavor de gira-sol (torrada i salada o sense torrar i salar).

32) Va sortir de la perruqueria amb una mitja melena i uns pantalons rosa

‘Melena’ és un castellanisme amb pocs suports per ser acceptat, però que sembla necessari en expressions com aquesta. El Termcat proposa ‘cabellera curta’.

Segur que a més d’un l’ha sorprès que ‘rosa’ no concordi amb ‘pantalons’. De fet, molts llibres d’estil avalen aquesta concordança. La normativa la condemna perquè ‘rosa’ no és un adjectiu pròpiament, sinó un substantiu habilitat com a adjectiu. I aquest tipus d’adjectius no es flexionen. Ara bé, en la mesura que aquests adjectius deixen de remetre al substantiu (podem dir que no pensem en la flor quan parlem del color), els parlants passen a flexionar-los com la resta de colors.

33) La barca víking avança, però d'aquí a que arribi poden passar hores.

Tornem a trobar un cas de caiguda obligatòria de la preposició perquè va davant d’un ‘que’ àton.

D’altra banda, malgrat que lingüistes com Josep Ruaix i molts llibres d’estil, seguint la intuïció de la majoria de catalanoparlants, accepten utilitzar ‘viking’ (i ‘vikinga’), la normativa només recull la forma ‘víking’, de gènere invariable i plana.

34) Són cosins prims però s’estimen com a germans

Aquesta frase només seria correcta si els seus protagonistes fossin germans, perquè ‘com a’ vol dir ‘en qualitat de’ i aquí el que volem dir és ‘igual que’, és a dir, ‘com’. Però el cert és que aquí la llengua espontània de la majoria de parlants diria ‘com a’.

35) A elles els trucarem demà. A ells els hi direm avui.

Malgrat que la majoria diríem aquí ‘els hi’, la norma només admet que ‘els ho’ passi a ‘els hi’ en els registres més col·loquials.

D’altra banda, ja hem vist més amunt que el verb ‘trucar’ és intransitiu, malgrat que l’ús més habitual és el transitiu (“A elles les trucarem demà”).

36) Si anaves a Reus, podries visitar la meva tia àvia

En català normatiu, el germà del teu avi és el teu ‘besoncle’ i la germana de la teva àvia és la teva ‘bestia’. Al DIEC tampoc hi ha ni ‘tios’ ni ‘tiets’, que és el que la majoria de catalanoparlants diuen en llenguatge familiar.

D’altra banda, tant podem dir “Si anaves a Reus, podries visitar la meva bestia” com “Si anessis a Reus, podries visitar la meva bestia”. Tot i que la primera frase comença a tenir un regust una mica arcaïtzant.

37) Els blaugrana han mantingut el liderat un munt de jornades

Ara com ara, la normativa no accepta ‘liderat’: sempre s’ha de parlar de ‘lideratge’, tant si ens referim al fet d’ocupar la primera posició en una competició esportiva com si parlem de la capacitat de liderar. Amb tot, hi ha alguns llibres d’estil que l’accepten però només amb la primera accepció, que és la que s’ha convertit en habitual a les seccions d’esports, per exemple.

La normativa no permet flexionar l’adjectiu ‘blaugrana’ perquè diu que s’ha associat sempre amb l’expressió ‘amb els colors’. Ara bé, en la mesura que aquesta associació es va perdent, cada vegada és més habitual fer la concordança com amb la resta de colors. A més, quan l’adjectiu està substantivat, com és aquest cas, la no concordança encara queda més forçada. Alguns llibres d’estil només permeten fer la concordança en aquest segon cas. I d’altres, sempre.

38) A pesar de les discrepàncies, els membres de l'equip han mostrat un gran companyerisme

‘Camaraderia’, ‘amistat’, ‘solidaritat’, ‘harmonia’, ‘col·laboració’ i ‘companyonia’ són algunes de les alternatives normatives a ‘companyerisme’, considerat un castellanisme (vindria de ‘companyer’ no de ‘company’). Tanmateix, segur que molts catalanoparlants poc interferits no el senten estrany.

39) Només l’interessa xupar càmera

En català es pot ‘llepar’, ‘xumar’, ‘mamar’ i ‘xuclar’ però cap d’aquests verbs encaixa amb aquesta expressió. Normativament, doncs, caldria canviar-la del tot, malgrat que el registre en surti perjudicat: “Només l’interessa que l’enfoquin a ell”.

D’altra banda, si bé finalment la norma ha acceptat que ‘interessar’ pugui ser intransitiu (“li interessa”), el DIEC continua acceptant aquest ús transitiu.

40) Com que no van voler escalfar-se ara tenen agulletes

Les ‘agulletes’ han sigut reivindicades per alguns lingüistes i usuaris de la llengua, però no han aconseguit fer-se un lloc a la normativa, que només accepta ‘cruiximents’.

D’altra banda, tot i que de preparar els músculs per fer exercici en solem dir ‘escalfar’, la norma ens obliga a fer-lo pronominal.

41) Des de que em vas dir que hi donés un cop d'ull que no dormo

Tornem a trobar un cas de caiguda obligatòria de la preposició perquè va davant d’una conjunció. Aquí també tenim l’opció d’utilitzar ‘d’ençà que’, una forma que a alguns els sona més natural.

‘Fer un cop d’ull’, que cada dia s’utilitza més, seria una ultracorrecció.

42) Es va fer tant de mal que van haver sortir els camillers a socórrer-lo

La ‘camilla’ no ha sigut mai normativa però costa de bandejar perquè ‘llitera’ i, sobretot, el derivat ‘portalliteres’ resulten una mica forçats.

43) El circuït de Montjuïc ja fa anys que no s'utilitza per fer-hi competicions

Malgrat que ‘circuit’ i ‘Montjuïc’ sonen aparentment igual per a un catalanoparlant mitjà, l’ortografia marca un diftong en el primer i un hiat en el segon (un no porta dièresi i l’altre sí).

44) N’hi ha que han d'anar urgentment a l' otorrinolaringòleg

Igual que en els casos de ‘prorussos’ i ‘eradicar’, l’ortografia catalana no permet la duplicació de la erra encara que sigui vibrant en aquest tipus de paraules prefixades (i sovint no tenim present que ho siguin). ‘Otorinolaringòleg’ està formada amb el prefix ‘oto-’, que vol dir ‘orella’, i amb el prefix rino-, que vol dir ‘nas’. Magí Camps, a ‘Canvi d’agulles’, proposa una reforma ortogràfica per simplificar-ho.

45) Amb els diners d’aquí i amb els que va aportar ella es va aconseguir la gentrificació del barri

Malgrat que ‘ennobliment’ ja té una càrrega denotativa i connotativa determinada, el Consell Supervisor del Termcat l’ha avalat per traduir al català l’anglès ‘gentrification’, creat per la sociòloga Ruth Glass per descriure el procés a través del qual les famílies de classe mitjana anaven ocupant certs barris i anaven desplaçant-ne la classe treballadora. Sembla que això no a tothom li sembla un ‘ennobliment’.

46) A la tornada em vaig trobar un llistat de temes mediocres i no em recordava de res

Si bé ‘llistat’ no aporta cap matís important respecte a ‘llista’, és d’us força habitual. La normativa només l’admet com a adjectiu i com el resultat d’operacions fetes per un ordinador i impreses en una impressora.

47) Un Nobel que es negava a que li diguessin José no els feia cap il·lusió

Com ja hem vist, la preposició ha de caure perquè va davant d’una conjunció: “es negava que li diguessin José”. Ho suavitza però també ho recarrega “...que es negava a deixar-se dir José...”

48) És un noi a qui costa sortir de farra

Malgrat que és un castellanisme flagrant, gairebé tots el fem anar sense manies. Normativament hauríem de dir ‘festa’ o ‘marxa’, que és una paraula que potser era més habitual fa uns anys.

49) La veritat és que en relació a tot això hi ha moltes més coses a dir

La normativa no admet ‘en relació a’ (que és la construcció d’ús més habitual) per dir ‘pel que fa a’. En canvi, sí que recull ‘en relació amb’ i ‘amb relació a’ amb aquest significat.

 

Més continguts de