Clam metropolità pel soterrament de les vies a l'Hospitalet, Montcada i Sant Feliu

Ajuntaments, Generalitat i veïns s'uneixen per reclamar a l'Estat les inversions acordades en el pla de Rodalies del 2009

"Aquí hem fet un front comú i aquest front comú és imparable. D'aquí poc hi haurà eleccions a l'Estat, i que sàpiga el govern que surti, sigui quin sigui, que aquí trobarà un territori més unit i més inflexible que mai". Així de contundent ha estat Ada Colau per reclamar al ministeri de Foment que faci efectiu el pla de Rodalies del 2009 i que soterri les vies del tren al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac. L'alcaldessa de Barcelona ha intervingut en qualitat de presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en un acte que ha unit ajuntaments, Generalitat i veïns per convertir reivindicacions històriques locals en un clam metropolità.

El comboi reivindicatiu amb el qual han volgut il·lustrar aquesta aliança ha sortit amb deu minuts de retard de Montcada i Reixac, i ha passat per l'Hospitalet abans d'aturar-se a Sant Feliu, on un centenar de persones vestides amb samarretes amb el lema " Ara Rodalies. Tots junts per exigir millores" han fet costat a les autoritats.

L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha posat l'accent en el fet que aquesta no és una reivindicació d'una part del territori, sinó "una qüestió de país". En la mateixa línia s'ha manifestat el secretari de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, que ha acusat de "miops i ineficients" els diferents executius espanyols per no haver invertit quan tocava i haver deixat els catalans amb una xarxa de Rodalies "preconstitucional". El motiu que ha defensat és que una millora de l'actual infraestructura permetria augmentar la velocitat comercial i les freqüències dels trens, cosa que en darrera instància es traduiria en beneficis per a l'economia catalana i del conjunt de l'Estat.

“Madrid està molt lluny, no geogràficament però sí psicològicament. No saben què és ni per a què serveix la infraestructura que estem reivindicant”, ha lamentat Manuel Piñar, de la plataforma veïnal L'Hospitalet sense Vies i sense Barreres.

Evitar més morts

El soterrament de les vies no és només una qüestió econòmica, sinó també de seguretat. Com a prova, les 166 víctimes que suma el conegut com a “encreuament del soterrament” de Montcada i Reixac, un pas a nivell on aquest any ja han mort quatre persones. L'alcaldessa de la localitat vallesana, Laura Campos, ha recriminat a la ministra de Foment en funcions, Ana Pastor, que no hagi complert el seu compromís de respondre abans del 31 de maig a la proposta que l'Ajuntament i el Govern van posar sobre la taula per incloure aquesta obra en els pressupostos del 2017. “Ja no serveixen les excuses sobre la conjuntura econòmica”, ha alertat.

Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, també ha demanat una solució per al pas a nivell que “fractura” la capital del Baix Llobregat. “És el punt més negre i més perillós de la ciutat”, ha assegurat, i ha subratllat que es tracta d'un lloc de pas obligatori per moure's per la localitat.