El suïcidi d'un malalt d'ELA reobre el debat sobre la llei d'eutanàsia
Un malalt es va treure la vida davant d'una càmera de vídeo "indignat" per "haver de morir en la clandestinitat", segons informa 'El País'
MadridEl suïcidi recent d'un malalt d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) ha reobert el debat sobre la necessitat d'aprovar una llei de suïcidi assistit i eutanàsia que despenalitzi la "col·laboració necessària" perquè una persona pugui posar fi a la seva vida per decisió pròpia. José Antonio Arrabal, diagnosticat des del 2015 d'aquesta malaltia degenerativa i incurable, es va suïcidar davant d'una càmera de vídeo "indignat" per "haver de morir en la clandestinitat", per reclamar el suïcidi assistit i l'eutanàsia, segons publica 'El País'.
En la gravació difosa pel diari, el malalt explica els motius de la seva decisió i lamenta la manca d'un marc legal per poder portar a terme la seva mort dignament:
Fernando Marín, doctor i president de l'associació Dret a Morir Dignament, ha lamentat que la manca de regulació provoqui que el pacient d'ELA s'hagi vist privat de passar els últims moments de vida acompanyat de la seva família i d'un professional sanitari que garantís que el procediment "anava bé, d'una forma ràpida i indolora".
"Regular el suïcidi assistit és necessari i Arrabal, amb la seva mort tràgica, ha volgut cridar l'atenció sobre un tema que s'ha d'abordar d'una vegada per totes", destaca a Efe el magistrat Ignacio Fernández Vega, portaveu de Jutges per a la Democràcia, que ha opinat que cal una llei que "més enllà de la mort digna reguli el suïcidi assistit".
Proposició de llei
Precisament la setmana passada el Congrés va donar llum verda a la tramitació d'una proposició de llei de Ciutadans per garantir la dignitat dels pacients davant el procés final de la vida a través de les cures pal·liatives. La iniciativa, que va comptar amb el suport de tots els grups, excepte el del PNB, que hi va votar en contra, i 17 abstencions, d'ERC i el PDECat, no preveu l'eutanàsia, per la qual cosa Units Podem va anunciar que presentarà un text alternatiu per incorporar-la, igual que farà amb el suïcidi assistit mèdicament.
Tant el portaveu de Jutges per a la Democràcia com el representant de Dret a Morir Dignament han considerat "insuficient" la proposta de Ciutadans i creuen que cal anar més enllà. Marín opina que la llei hauria de regular, d'una banda, els requisits necessaris per accedir a aquesta mort sanitària -persones amb malalties avançades i incurables- i el procediment per fer-ho amb la suficient seguretat per evitar que "hi hagi persones que morin en contra de la seva voluntat".
De la mateixa opinió és el jurista, que ha defensat que la regulació es dugui a terme "amb cura" perquè no sigui "una porta d'entrada per a tothom". El mateix Arrabal assegura en la gravació que si hi hagués una llei de suïcidi assistit hauria retardat la seva decisió. "Hauria aguantat més temps. Però vull poder decidir al final. I la situació actual no m'ho garanteix".
Sense cooperació
Arrabal portava mesos planejant el suïcidi, que va dur a terme el 2 d'abril ingerint dos flascons de medicaments adquirits per internet i aprofitant que la seva família no era a casa. A partir d'aquest moment, igual que ocorre en qualsevol suïcidi, intervindrà un jutge perquè es considera una mort violenta i s'ha de descartar que s'hagi comès un delicte, explica Marín. El jurista afegeix que també es comprovarà "si algú ha pogut col·laborar o cooperar en el suïcidi", una ajuda que es castiga al Codi Penal amb pena de presó.
En aquest cas, Arrabal "conservava cert grau d'autonomia, la suficient com per proveir-se dels mitjans i dur a terme la seva decisió de morir de forma autònoma", de manera que "no hi ha cap dubte sobre la participació d'un tercer" que pugui suposar un delicte i el cas serà sobresegut, opina Marín. Diferent va ser el cas del gallec José Luis Sampedro, que estava tetraplègic, i en què "quedava clar" que no podia haver dut a terme el suïcidi sense la "cooperació necessària".
