“Vaig superar el càncer de mama, però em va costar la feina”

BarcelonaMeritxell Gironès treballava en una aerolínia i esperava el seu segon fill quan se li va diagnosticar un càncer de mama, als 31 anys. L’agressivitat de la quimioteràpia i altres tractaments van fer-li perdre sensibilitat a les mans i els peus, i va guanyar 20 quilos de pes en un mes. “Des de l’empresa, on la talla màxima és una 42, em van fer saber que no comptaven més amb mi”, explica. Va aconseguir tenir el nen i superar la malaltia, però no va poder tornar a la feina.

El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones d’arreu del món. A Catalunya, cada any se’n diagnostiquen més de 4.500 casos nous, una xifra que suposa un 28,6% del total dels tumors que afecten dones, i es calcula que una de cada vuit dones presentarà aquesta malaltia al llarg de la seva vida. És el més freqüent però també és un dels càncers amb una taxa de supervivència més elevada: un 86,5% de les dones diagnosticades sobreviuen als cinc anys, segons dades que el departament de Salut va donar a conèixer ahir. Tot i els progressos en la curació, hi ha molts peatges que han de pagar després les supervivents.

Per això cada cop són més nombroses les veus que demanen atendre les necessitats de les dones que superen el càncer de mama. “L’objectiu últim no és només que sobrevisquin, sinó que ho facin amb qualitat de vida i amb una repercussió mínima del tractament i la malaltia sobre la seva vida emocional, laboral i social”, destaca Xavier Bonfill, director del Servei d’Epidemiologia de l’Hospital de Sant Pau.

La Fundació contra el Càncer (Fefoc) compta, precisament, amb un programa d’atenció a les supervivents d’aquesta malaltia. Ahir, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, va organitzar una xerrada amb cinc testimonis per posar en relleu aquestes seqüeles.

La reincorporació al món laboral és un dels reptes principals. Segons un estudi pilot de l’Hospital de Sant Pau sobre l’impacte socioeconòmic de les dones diagnosticades amb càncer de mama, només la meitat de les pacients estudiades i amb edat per treballar ho fan. A més, una cinquena part de les pacients han vist alterada la seva carrera professional i un terç van veure disminuïda la seva productivitat laboral a causa de pèrdues de memòria, capacitat de concentració, fatiga i altres alteracions cognitives.

Un altre estudi preliminar de l’Associació Espanyola contra el Càncer-Catalunya (AECC) mostra resultats semblants: el 48% de les pacients no es reincorporen a la feina després de la baixa mèdica. El temor de les empreses a la possibilitat que la treballadora s’hagi d’agafar baixes en el futur, que tingui recaigudes o problemes de mobilitat al braç a causa del limfedema, una complicació molt habitual, són alguns dels motius. “Excuses més o menys certes que les posa en una situació de fragilitat laboral”, destaca Albert Biete, catedràtic de radioteràpia oncològica de l’AECC.

Les pacients asseguren que l’estigma social envers el càncer de mama és molt patent. “El dia que tornes a la feina ningú et mira igual”, comenta la supervivent i expresidenta del Parlament Núria de Gispert, que assenyala que reincorporar-se a la professió és clau a l’hora de superar el sotrac psicològic que comporta la malaltia.

De fet, el càncer de mama, associat a problemes com la depressió, l’insomni i l’ansietat, provoca un impacte més gran a nivell mental que altres menes de tumors. “És més visible i és un òrgan que té connotacions de tipus sexual i estètic que un càncer de còlon, per exemple, no té”, assegura Biete. “Has de fer un esforç per sentir-te tu mateixa”, corrobora Meritxell Gironès. Al seu costat, la també supervivent Carme Panyella relata: “Sempre em repetia una frase: «Una dona és molt més que un pit»”.

Més envelliment, més casos

Les taxes d’incidència del càncer de mama estan augmentant lentament a causa de l’envelliment i al diagnòstic cada cop més precoç. La majoria de casos es diagnostiquen en edats compreses entre els 35 i els 80 anys, amb un màxim entre els 45 i els 65. De fet, és gràcies també a la detecció precoç i a la millora dels tractaments que la supervivència per càncer de mama ha millorat en els últims 20 anys. A través del cribratge amb mamografies es poden diagnosticar els tumors de mama en estadis inicials, en què hi ha moltes possibilitats de curació.

No obstant això, encara hi ha un petit percentatge que no es cura. El càncer de mama va provocar l’any passat la mort de 979 dones a Catalunya. “El problema són les dones que fan metàstasi. És un subgrup de mal pronòstic que, tot i que viuen més que abans, no ens podem atrevir a dir que estan curades”, explica el doctor Albert Biete.