De l’atenció al confinament a l’ajuda a qui no té per menjar

Les entitats alerten que s’ha disparat la població vulnerable i creixen les iniciatives de suport veïnal

“Com estàs? ¿Has trucat als serveis socials?” La pregunta la repeteixen, una vegada i una altra, els diferents voluntaris de la Xarxa d’Aliments de l’Esquerra de l’Eixample, mentre reparteixen els lots setmanals amb menjar i productes de neteja. “¿Tens el telèfon? És important que hi truquis, pensa que això no durarà sempre”, els remarquen.

És divendres i avui tenen previst repartir una vintena de caixes, una xifra molt més baixa que la de setmanes anteriors perquè ara han canviat el sistema i demanen que siguin els usuaris els que, a mitjans de setmana, es posin en contacte amb la Xarxa per confirmar que necessiten l’ajuda i reservar la seva hora de recollida. Ho fan perquè res no es doni per descomptat i porten el seguiment de cada cas. Entre els dos locals des dels quals reparteixen, han arribat a atendre un pic de 110 famílies. Des de gent amb feina a l’hostaleria que es va quedar sense cobrar res fins a persones que es dedicaven a les cures i no tenien atur o famílies que ja vivien a la corda fluixa i van acabar de caure.

“Nosaltres no volem fer assistencialisme. No volem perpetuar-nos, ho vam fer com a resposta a un moment molt fort d’emergència”, explica Xavi Becerril, del Casal de Joves Queix, que forma part de la Xarxa. “Volem poder deixar de repartir menjar i celebrar amb una festa que les persones que atenem s’han pogut recuperar o han entrat en el circuit d’ajudes oficial”, afegeix l’Annabel Jové, que detalla que ja tenen en marxa un projecte per intentar reconvertir la iniciativa en una xarxa de suport al treball: “La gent que ve aquí vol treballar, no vol dependre de l’ajuda per menjar”. Però en plena emergència, el desbordament dels serveis socials i l’augment constant del nombre de famílies que s’han quedat sense ingressos els van portar a decidir que de la xarxa de suport mutu que va néixer a l’inici del confinament -per fer la compra a qui no podia sortir, portar material a qui en requeria, etc.- n’havia de sortir una branca específica per a la recollida de menjar.

“Vam néixer per resoldre el decalatge entre la situació d’emergència que vivíem i la falta de recursos per atendre tothom”, resumeix la Maria, que explica que han posat en marxa iniciatives com les caixes de resistència en alguns comerços per aconseguir més donacions. Sobretot ara que amb les vacances i l’allargament de la situació, les donacions van a la baixa i els lots no poden ser tan abundants com al principi. “Avui són més petits, fem el que podem”, admeten els voluntaris. I el que ha passat a l’Esquerra de l’Eixample s’ha repetit al conjunt de la ciutat amb multitud d’iniciatives sorgides per cobrir necessitats bàsiques des de la proximitat i atendre persones que en molts casos no havien anat mai a serveis socials.

La mostra: les dades del Banc dels Aliments de Barcelona. Des de mitjans de març ha sumat una setantena d’entitats a la xifra habitual de les que passen a recollir menjar: de 310 a 378. “En un moment de tanta emergència, el nostre model garantista, que fa que hàgim d’assegurar que es reparteix en unes determinades condicions i a persones validades pels serveis socials, va saltar: calia donar una resposta immediata”, explica Lluís Fatjó-Vilas, president de l’entitat, que remarca que ara tot hauria de començar a tornar als canals habituals de les entitats -moltes van perdre mans perquè els voluntaris eren gent gran que es va confinar- i l’adminsitració. “Estem en aquesta transició de demanar a les entitats que es regularitzin o que derivin els usuaris a altres entitats”, apunta.

Admet, però, que per ara no hi ha hagut la baixada de la demanda d’ajuda que esperaven i que la situació és “crítica”. En cap altra crisi s’havia hagut d’atendre tantíssima gent i destinar tants recursos a comprar menjar: al conjunt de Catalunya s’atenen ara 265.090 persones quan abans del covid eren 193.152. A Barcelona la pujada ha sigut del 42%. “Ens estem ofegant”, assegura sobre el ritme a què cal comprar menjar -840.000 euros al juny- i el ritme a què arriben camions a recollir-ne.

Situació “tensionada”

“La situació està molt tensionada, no es dona l’abast”, admet, i confia en l’arribada d’ajudes europees i en el Gran Recapte per tirar endavant. Entitats que ja es dedicaven a repartir productes bàsics i tenien els canals regularitzats, com Bona Voluntat en Acció, al Poble-sec, també han vist com la situació actual els obligava a tirar pel dret i atendre tothom sense el recorregut habitual de començar un pla de treball. Ara estan recuperant els tallers i les formacions però van veure, de cop, com els usuaris es doblaven i tot d’entitats del barri els van reforçar amb una campanya de recollida de productes. Des de l’Ajuntament de Barcelona, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, admet que es miren amb molta preocupació l’evolució de la pandèmia, per si obliga a noves accions que tornin a posar en risc a qui ja s’ha gastat el coixí dels estalvis i, per tant, faci caure més famílies en la vulnerabilitat. Ara, però, assegura que els serveis socials han estabilitzat la seva situació i s’estan donant cites amb tres dies.

“Les respostes del veïnatge que han sortit són molt interessants i les hem de poder acompanyar sense substituir-les”, defensa. Per això, assegura que s’ha posat en marxa un programa d’ajudes de fins a 15.000 euros a aquestes entitats i que es treballa per aconseguir que tinguin locals i elements de suport. Insisteix, però, que ara serà cada xarxa la que decideixi el seu futur i que els serveis socials estan atenent a tothom. De cara a l’estratègia a mitjà termini, es prioritzen mecanismes com la targeta solidària, que dona més autonomia als usuaris, més que no pas el lot de productes i s’exploren vies com les cuines col·lectives per a les famílies que viuen en habitacions i no tenen on cuinar.