El Suprem considera agressió sexual intimidar menors a les xarxes socials per aconseguir vídeos íntims

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha condemnat per agressió sexual un home que va intimidar una menor a través de les xarxes socials exigint-li que li enviés fotografies i vídeos d'ella amb contingut sexual, i amenaçant-la que, si no ho feia, publicaria els arxius que ja li havia enviat a través de Tuenti. Aquesta tipificació ha fet créixer la condemna de 2 anys i 9 mesos a 5 anys i 4 mesos de presó, segons ha informat el Suprem. L'alt tribunal considera que la distància física entre l'agressor i la víctima no desnaturalitza els requisits de l'agressió sexual perquè mitjançant la intimidació s'atempta contra la llibertat sexual de la víctima en un escenari, el de les xarxes socials, amb un impacte més nociu i durador.

El condemnat es va inscriure a Tuenti amb una identitat falsa de dona i va contactar amb una noia menor de 12 anys que no coneixia i la va obligar a fer-se fotos i gravar vídeos de contingut sexual i a enviar-li, sota l'amenaça de denunciar la seva família i de difondre les gravacions que tenia d'ella als seus contactes en aquesta xarxa social. L'Audiència Provincial de València havia condemnat l'home inicialment per un delicte de corrupció de menors, però el va absoldre del delicte d'agressió sexual. La Fiscalia va presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per l'absolució del delicte d'agressió sexual i ara l'alt tribunal ha estimat el recurs del ministeri públic.

Per la sala, l'obtenció d'imatges de contingut pornogràfic d'una menor, gravades per ella mateixa, mitjançant la intimidació online i sota l'amenaça de divulgar altres imatges amb contingut sexual que el condemnat ja havia aconseguit enganyant-la, constitueix un delicte d'agressió sexual. Aquest delicte –reitera el Suprem– no exigeix que l'agressor faci els actes directament i físicament sobre la víctima.

La sentència, redactada pel magistrat Javier Hernández García, explica que la dimensió social de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), al facilitar l'intercanvi d'imatges i vídeos de cosificació sexual, poden esdevenir un potentíssim instrument d'intimidació amb un impacte més nociu i durador. A més, indica que no s'ha de perdre de vista que les TIC han augmentat les vies d'accés als nens de persones que busquen, com a únic objectiu, abusar-ne i explotar-los sexualment.

El text afegeix que per a moltes persones, i especialment per als nens i nenes, sobretot a partir de la preadolescència, les comunitats virtuals s'han convertit en un espai d'interacció social decisiu, obert a un nombre indeterminat de persones. Així, la immersió en entorns virtuals passa a ser una norma de socialització, però també, en cert sentit, de percepció de la pròpia realitat. A mesura que l'usuari se submergeix en la realitat virtual, segons la sentència, aquesta realitat acaba convertint-se en una decisiva referència desplaçant la realitat física.

"Aquest nou ciberespai d'interacció social fa més fràgils els marcs de protecció de la intimitat al fer més vulnerables les persones quan, per accessos indeguts a les seves dades personals, perden de manera gairebé sempre irreversible, i davant de centenars o milers de persones, el control sobre la seva vida privada", subratlla la sentència.