El Suprem rebutja investigar el govern espanyol per la gestió de la pandèmia
Remet la causa als jutjats de Madrid i no descarta que es torni a elevar a l'alt tribunal si escau
BarcelonaEl Tribunal Suprem ha rebutjat investigar membres del govern espanyol per la gestió de la pandèmia de covid-19 i ha remès la causa als jutjats de Madrid perquè indaguin en les denúncies penals. D'aquesta manera, l'alt tribunal ha inadmès 20 querelles i 30 denúncies presentades per diversos sindicats, associacions, organitzacions professionals de l'àmbit sanitari i de les forces de seguretat, familiars de víctimes i un partit polític (Vox) que acusen de delictes d'homicidi i lesions per imprudència greu als càrrecs del govern espanyol, entre ells el president, Pedro Sánchez, vicepresidents i ministres. El Suprem creu que l'autoria dels fets denunciats no està prou justificada i que abans d'investigar un membre de l'executiu, cosa que, com a aforat, pertoca al Suprem, cal "demostrar que si no s'hagués ocultat informació o s'hagués anticipat la decisió política del confinament s'haurien impedit els danys".
El Suprem, però, no descarta que aquesta causa torni a arribar a les seves mans després de la investigació dels jutjats de Madrid. En la interlocutòria, de la qual ha sigut ponent el president de la Sala Penal i del tribunal del judici del procés, Manuel Marchena, apunta que quan els jutjats evidenciïn l'existència d'indicis de responsabilitat contra algun aforat en concret serà quan el jutge d'instrucció elevi, si escau, una exposició raonada sobre ells al Suprem. Una instrucció que se centrarà, segons la interlocutòria de Marchena, en les morts en residències de la tercera edat, en l'eventual omissió de les mesures de seguretat que es van brindar als professionals sanitaris o als policies i a una possible malversació de fons públics en la contractació de materials fallits o fraudulents per combatre la pandèmia.
Per a l'alt tribunal, s'ha de fer una investigació a fons, però veu complicat, des d'un principi, que es pugui responsabilitzar un govern d'unes decisions en les quals intervenen molts actors. "Aquesta complexitat no eximeix, sens dubte, de dur a terme el judici d'autoria quan així quedi acreditat. Però, en cap cas, pot desembocar en atribucions objectives de responsabilitat pel simple fet de la posició o càrrec que una persona concreta ostenti en l'organització, per més alt que sigui aquest càrrec. De fer-ho així vulneraríem de manera flagrant el principi de culpabilitat", afirma la interlocutòria.
Delicte d'homicidi
Diverses de les querelles i denúncies presentades imputen alts càrrecs del govern espanyol d'homicidis i lesions per imprudència emparant-se en "la inacció i la mala gestió" davant el covid-19, coses que haurien provocat un gran nombre de "morts i lesionats". Una de les evidències amb les quals els querellants intenten justificar aquest delicte és que es permetessin les concentracions massives i manifestacions com la del 8-M dies abans de la declaració de l'estat d'alarma. Davant aquestes acusacions, la resolució del Suprem apunta que perquè els delictes tinguin fonaments "exigiria acreditar en termes mèdics que el contagi que va desencadenar el dany en totes i cadascuna de les víctimes va tenir el seu origen immediat en decisions o omissions governamentals que van precipitar el fatal desenllaç".
El covid-19 a les residències
Algunes de les querelles presentades també imputen el govern espanyol de ser responsable de les morts en les residències de gent gran durant la pandèmia. Sobre aquests fets, la interlocutòria de Marchena indica que l'atribució competencial de l'àmbit de les residències en un ministeri en concret no és suficient per retre directament responsabilitats sobre les morts als geriàtrics. "Cal que hi hagi dades objectives que permetin imputar els resultats lesius produïts en cada cas i sobre cada persona afectada", esgrimeix la resolució, que afegeix que la investigació dels jutjats de Madrid haurà d'aclarir si "l'excepcionalitat de la pandèmia justificava decisions que van impedir als malalts de més edat rebre l'atenció mèdica de la qual eren mereixedors i a la qual, per descomptat, tenien dret".
Drets dels treballadors
No haver facilitat als integrants dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i al personal sanitari els mitjans i equips de protecció necessaris per a l'exercici de la seva activitat també és una de les acusacions dels querellants contra el govern espanyol. Al·leguen que amb la falta de materials òptims han posat en greu risc la vida i la integritat física dels treballadors. La resolució del Suprem també creu que és difícil responsabilitzar el govern espanyol d'aquestes acusacions, ja que "l'administració pública és una organització complexa que es regeix pels principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació".
I encara que alguna de les querelles justifiqui que tota la responsabilitat requeia sobre el govern espanyol pel fet que a l'aplicar l'estat d'alarma el poder quedés centralitzat, el Suprem justifica que, tot i en aquesta situació, no es pot retre responsabilitats sobre uns sols dirigents. "Ha de quedar fora de discussió l'existència de preceptes que reconeixien parcel·les de poder a altres autoritats autonòmiques i locals per a la gestió ordinària dels serveis", diu la resolució.
