07/07/2012

El dharma, el tantra i els ioguis que mengen croissants a Sarrià

3 min
El Barcelona Yoga Conference, un congrés dedicat al ioga, se celebra fins dilluns a l'escola del Sagrat Cor de Barcelona i té 700 participants inscrits, el 60% dels quals estrangers.

BARCELONALes escoles concertades de Sarrià han tancat per vacances. Els nens ja són amb els avis, han anat de colònies a Anglaterra o han marxat amb la mare i la minyona cap a la Costa Brava. La vida a la zona alta hauria de ser més plàcida i soporífera que mai, però al col·legi Sagrat Cor hi ha molt moviment, una peregrinació de ioguis d'arreu del món. Entre la pastisseria Foix i la Clínica Planas de cirurgia estètica, nois i noies canten " om shanti om " i exerciten harmonia i vida sana convocats per la Barcelona Yoga Conference.

Tatuatges, estores de porexpan, xancletes, exercici i meditació. Set-cents participants inscrits, el 60% estrangers. L'organització assegura que és l'únic congrés dedicat al ioga del sud d'Europa. Les classes i les activitats duren cinc dies, més de 12 hores diàries, i l'idioma vehicular és l'anglès. Si us hi voleu inscriure, el preu per jornada són 100 euros. El 3% de l'entrada va destinat a accions benèfiques i Amnistia Internacional hi promou una campanya contra la violència de gènere. Sobretot val la pena si voleu aprendre i fer un intensiu sobre aquesta "activitat sostenible", tal com va definir-ho ahir a la inauguració el representant territorial de l'esport de la Generalitat, Santi Siquier.

Miri on miri hi ha cossos esculturals que em fan emmudir quan m'hi comparo. La primera sessió a la sala principal és una exhibició de ioga hatha de Marc Holzman, professor de Los Angeles. El títol de la classe és "Dharma Flow, el flux del dharma". El dharma és una paraula sànscrita que fa esment a la llei natural que tot ho regeix. El Dharma Flow tracta de fer exercicis d'estirament i enfortiment del cos. Gràcies a les postures extremes que fan, i que han de mantenir immòbils durant minuts, faig recompte dels tatuatges que llueixen els participants. Estimo que un 40% de la gent porta el cos tatuat, molts d'ells amb paraules en sànscrit o en xinès. Surto del Dharma Flow i entro a la classe de ioga kundalini de Hargobind Singh, un professor dels Estats Units establert a Barcelona que s'assembla molt a Jaume Cabré. Li pregunto d'on ve el seu nom i m'explica que és tal com el va batejar el seu mestre indi. Hargobind significa el que sosté . La sessió del mestre Hargobind combina música de guitarra i exercicis de ioga aptes per a tots els públics. Hargobind diu als alumnes que "aturin l'intel·lecte", i penso que hi ha molta gent que no cal que l'hi manin per fer-ho.

Pere Virgili, el fotògraf, i jo sortim a fumar descalços. A totes les sales s'ha d'anar descalç. Ell, amb els peus nus, fa acrobàcies perquè les pedretes no li facin mal a les plantes dels peus. Després tornaré a fumar però amb sabates, al carrer. La mare d'un nen del Sagrat Cor em cedeix el seu encenedor, que té una fulla de marihuana impresa. Just abans que pugi al Mercedes que condueix la mare, pregunto al seu fill si voldria fer ioga: "Això és un rotllo, jo vull fer kung-fu, com el meu germà", respon.

Anem a la sessió d'acroioga, organitzada pel màxim responsable del congrés, Pau Castellsagué. Em solidaritzo amb un noi que és inexpert: ho detecto perquè és l'únic que vesteix amb pantalons de carrer i que no aconsegueix mantenir l'esquena recta. Quan arriba el moment de fer exercicis de relaxació en parella, ningú opta per ell i en Pau ha de demanar a una noia que es posi amb ell.

Ioga tàntric

L'etapa final és la sessió de ioga tàntric. La morbositat em mou: del tantra n'he sentit històries de sexe fantàstic. Però de marro no n'hi ha, únicament abraçades i imposicions de mans. Es tracta d'empatitzar i aprendre a respirar al so d'una música estil Céline Dion i de la campaneta que toca el mestre Hari Dass. "Sentiu els canals d'amor", "veieu el déu o la deessa que teniu al davant", repeteix Hari Dass.

Amb Virgili volem dinar al menjador de l'escola, però com que no serveixen ni carn ni alcohol, fem via cap al restaurant de la cantonada, La Cassoleta, regentat per una xinesa molt simpàtica. A La Cassoleta descobrim la facció rebel del congrés: n'hi ha mitja dotzena que han optat per menjar amb una cervesa. Quan ens disposem a marxar, apareixen tres franceses esveltes de l'exhibició de tantra. Demanen uns cafès amb llet i uns croissants. Potser són ioguis i esperits selectes, però també són humans.

stats