Una tecnologia aplicable a les sessions de discjòqueis
Agnela Domínguez, de SGAE Catalunya, reconeix que en la monitorització de les discoteques "el marge d'error pot ser una mica alt", perquè funcionen per declaracions. Domínguez explica que la SGAE facilita fitxes a les sales perquè anotin els artistes que es punxen a les sessions, i que en alguns casos poden enviar una persona a la sala a comprovar si les declaracions s'ajusten a la realitat. Aquestes declaracions es complementen amb un "sistema de fórmules i de sondeigs que depèn dels metres quadrats de la discoteca, de la ubicació i del cost de l'entrada".
Però per Alberto Guijarro, director de la Sala Apolo de Barcelona, els resultats del sistema de monitorització dels clubs de la SGAE "no reflecteix la realitat" i és propi de "discoteques antigues", perquè els repertoris dels discjòqueis canvien molt d'una sessió a una altra. Guijarro explica que quan el representant de la SGAE els visita, el que fan és "donar un plec de discos, un centenar, cada any o una mica més, quan se'n recorden de passar".
Agnela Domínguez afirma que el sistema de monitorització digital de la SGAE no es pot fer servir als clubs "perquè no tenen senyal digital". Però de la mateixa manera que l'aplicació per a telèfon mòbil Shazam pot identificar una cançó en una discoteca, també ho pot fer Vericast, que de fet ha estat provada a l'Apolo. Per Albert Guijarro, el sistema "és perfecte", perquè permetria distribuir els diners recaptats a l'Apolo entre els artistes de l'escena de la sala.
