FEMINISMES

La tecnologia deixa les dones a l’aparador

El Mobile evidencia l’enorme bretxa de gènere al sector i cau la participació femenina en aquesta edició

L’escenografia ho explica tot. Per arribar al Women4Tech -el programa de conferències sobre tecnologia i gènere del Mobile World Congress- cal trobar un passadís amagat darrere l’auditori principal. No hi ha un cartell que ho anunciï, però si camines una mica més hi ha una sala il·luminada amb llum rosa que dijous no va trobar resposta a una pregunta crucial per al sector digital: on són les dones? A l’esdeveniment tecnològic encara no representen ni un de cada quatre visitants, l’objectiu que fa anys que es marquen els organitzadors. Lluny de créixer, en canvi, en aquesta edició el percentatge ha caigut al nivell de fa dos anys. Dels 109.000 congressistes, periodistes i representants de governs que han passat aquesta setmana per la Fira tan sols 25.000 eren dones. És a dir, menys d’un 23%, la mateixa proporció que el 2017.

En els quatre dies de Mobile era més fàcil veure una dona als estands de les operadores i fabricants de mòbils que com a ponent en una conferència. El sexisme ha estat més present que en anteriors edicions del congrés, després que la UGT denunciés en un informe ofertes de feina discriminatòries per contractar hostesses. La Inspecció de Treball ha obert un expedient, encara que la GSMA -l’entitat organitzadora- ha defensat les pràctiques laborals de la fira. “Els meus companys em deien que estaven molt emocionats per venir a Barcelona per les «ties bones»; això és normal?”, es preguntava dijous una directiva tecnològica. Sortint d’una de les primeres xerrades de Women4Tech, una jove lamentava els seients buits de la sala i que els homes presents es poguessin comptar fàcilment: “Si només hi som nosaltres en aquestes coses, de què serveix?”

Les estadístiques pugen o baixen de xifra segons la font, però totes apunten al mateix: la bretxa de gènere al sector tecnològic encara sembla insalvable. En el sector que promet crear la majoria de feines del futur amb prou feines hi treballen un 20% de dones. En el cas de les posicions de direcció, la representació femenina encara baixa més. “Soc la primera dona en 137 anys d’història que dirigeix aquesta organització; ha passat molt de temps”, reivindicava Doreen Bogdan-Martin, directora de la Unió Internacional de Telecomunicacions, l’ens de les Nacions Unides encarregat de regular aquest sector.

Però, més enllà dels llocs de treball, quines conseqüències té que la tecnologia es desenvolupi amb les dones com a minoria? “L’enfocament que fem ara de la intel·ligència artificial perpetuarà les desigualtats”, defensava Robert LoCascio, el fundador de LivePerson, l’empresa creadora de molts dels xats automàtics que trobem a les pàgines web. Els algoritmes reprodueixen els biaixos de qui els programa i, mentre la majoria d’aquests professionals siguin homes, el risc que aquests programes o aplis tinguin comportaments sexistes és alt. “Vam decidir que per als nostres xatbots faríem entrevistes a un grup en proporcions iguals de comercials homes i dones”, deia l’empresari. D’aquesta manera, la companyia es va adonar que elles incorporaven matisos en la tonalitat i la manera de formular les respostes que no aportaven els seus companys. “La millor tecnologia s’ha de construir amb diversitat”, va afirmar LoCascio.

Davant d’aquest debat, els implicats reclamen que per trencar amb la bretxa de gènere tecnològica caldrà començar a les aules. “Hi ha un tema d’autolimitació”, creu Joana Barbany, la directora de Societat Digital de la Generalitat. A partir de cinquè de primària, moltes nenes comencen a perdre l’interès per les matèries tecnològiques, i això fa que després no escullin estudiar aquestes carreres a la universitat. “Hi ha una falta de referents, no veuen cap dona que surti a parlar de tecnologia”, assegura Barbany.

El #MeToo al congrés

Habitualment, les ponències al Women4Tech -que ja porta tres edicions- acostumen a donar un missatge més positiu i optimista al voltant d’aquesta problemàtica. Potser per això va ser una sorpresa quan per primer cop una executiva del sector va atrevir-se a explicar-hi un cas d’assetjament sexual. “Mai havia parlat d’això en públic i durant molt de temps m’he preguntat si també era #MeToo”, va arrencar a dalt de l’escenari Mary Clark, la vicepresidenta executiva de producte de la cotitzada americana Synchronoss.

A finals dels 90, treballava per a una empresa de telefonia i feia moltes visites comercials a companyies d’arreu dels Estats Units. “Vaig anar a veure una constructora i el directiu que em va rebre estava en un tràiler al mig d’un descampat”, relatava. Mentre ella li ensenyava els telèfons mòbils del catàleg per als seus enginyers, ell va començar a fer-li insinuacions sexuals. “Estàvem sols al mig del no-res”, recordava Clark. Després del bloqueig inicial, la seva resposta va ser cridar-li l’atenció i marxar del recinte. “Podria haver acabat molt pitjor, però encara ho recordo i té un impacte en el meu dia a dia”, lamentava la directiva. L’objectiu del Mobile és que a llarg termini gairebé un de cada tres visitants de la fira sigui dona. El més segur és que el 2020 s’hi tornin a veure més hostesses que directives.

Més continguts de