La teràpia cel·lular entra de ple en la lluita contra el càncer

BarcelonaSeran només 10 pacients, tots amb metàstasi i cap alternativa coneguda de tractament d’immunoteràpia o quimioteràpia. A tots se’ls administrarà una nova teràpia experimental basada en l’extracció de cèl·lules del tumor del pacient per ser tractades al laboratori i posteriorment reintroduïdes amb la finalitat de potenciar el seu sistema immunitari. La recerca, en forma d’assaig clínic en fase 1, és la primera d’aquestes característiques que es posa en marxa en l'àmbit espanyol. Desenvolupat al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l'assaig s’iniciarà durant els mesos d’estiu i confia a tenir tots els pacients reclutats abans que acabi l’any.

La clau de l’assaig, explica la investigadora Alena Gros, del VHIO, és el cribatge cel·lular previ a la reintroducció de les cèl·lules al pacient. “Seleccionem limfòcits T infiltrants del tumor de pacients mitjançant una biòpsia”. Aquest grup de limfòcits, que formen part de les cèl·lules del sistema immunitari, són sotmesos a un procés de selecció en què es busquen els que poden propiciar una millor resposta natural, és a dir, que són capaços d’atacar de manera significativa el tumor. Un cop feta la tria, els limfòcits seleccionats es fan "créixer" en condicions de laboratori fins a assolir "quantitats importants" de producte. Aquest producte és el que posteriorment s’inocularà al pacient. El procediment rep el nom de teràpia TIL, de l’anglès tumour infiltrating lymphocytes.

Les teràpies amb TIL s’han utilitzat de manera anecdòtica fins ara a Espanya, apunta la investigadora. I en cap cas, assegura, amb aquest cribatge previ. Tot i que l’ús de TIL és reconegut en diversos centres del món i que des del punt de vista acadèmic està descrit des de fa almenys trenta anys, no ha sigut fins fa poc, uns cinc anys, que s’utilitza com a tractament. L’Agència Espanyola del Medicament tot just ara acaba d’aprovar-ne l'administració. 

Tumors curats o remesos

El que espera Gros de l’assaig clínic és demostrar la seva seguretat i verificar si hi ha “respostes positives”. “Tractarem molt pocs pacients”, puntualitza. Suficients, però, per comprovar que el disseny de la teràpia té sentit. En estudis previs, sobretot en pacients amb melanoma metastàtic refractari –és a dir, sense cap més alternativa terapèutica– s’han observat respostes que van des de la remissió parcial del tumor fins a la curació. El que fa l'equip del VHIO és afegir el cribatge previ per seleccionar els limfòcits amb més potencial de resposta o, el que és el mateix, amb més capacitat per reconèixer mutacions específiques del tumor. A banda de melanomes, l’estudi considerarà altres formes de tumors sòlids, com els de cap i coll, mama i d’altres d’origen epitelial que no siguin operables.

Amb l’assaig de teràpia TIL, l’equip del VHIO fa un pas més en la consolidació de les teràpies cel·lulars en la lluita contra el càncer. En aquest cas, emfasitza Gros, basat en l'enfortiment del sistema immunitari, un camp en expansió els últims anys. “La teràpia cel·lular dibuixa un camp emergent”, diu, en què l’objectiu de la medicina personalitzada i de precisió s’acompleix del tot. “Treballem amb cèl·lules del pacient mateix”. 

Gros no descarta que la tècnica es pugui enfortir en un futur modificant genèticament els limfòcits T, cosa que es possible des del 2017, i millorar-la de tal manera que es pugui administrar en fases prèvies del tumor. De la mateixa manera, espera que aquest estudi aporti pistes sobre quins factors són específics en la immunoteràpia de cada tumor.