Descobert un tercer homínid que va conviure amb els ‘sapiens’

Científics catalans troben la seva petjada genètica en poblacions actuals de l'Àsia. Se suma així als rastres ja identificats de neandertals i denisovans

Quan els primers ' Homo sapiens' van iniciar el seu camí fora de l’Àfrica, fa 80.000 anys, van colonitzar el planeta de mica en mica. En el seu periple van trobar altres homínids sobre els quals van imposar-se com a espècie, però això no treu que també es creuessin i tinguessin descendència comuna Així va passar amb els neandertals, amb els denisovans i, segons un nou estudi de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), adscrit a la UPF i el CSIC, també amb un tercer homínid del qual fins ara no se sabia res. Els científics han trobat el seu rastre en l' ADN de poblacions actuals de l’illa d’Andaman, a l’oceà Índic, i en altres de l’ Índia.

L’estudi, liderat per Jaume Bertranpetit, director de l’IBE, ha analitzat l’ADN de 70 individus –10 d’Andaman i 60 de l’Índia continental–, i en tots ells han trobat el rastre d’aquest homínid extingit. Els investigadors estan convençuts de la troballa, després de fer les comparacions pertinents, perquè aquests gens diferencials no són d’'Homo sapiens', ni de neandertals, ni de denisovans. Els resultats es publiquen a la revista 'Nature Genetics'.

L’estudi pot aportar llum a una polèmica que ve de lluny. Els científics han establert que fa uns 80.000 anys l’'Homo sapiens' arcaic va passar a home modern a l’Àfrica. Una petita part de la població va abandonar el continent, donant lloc a totes les poblacions humanes del món. No obstant això, hi havia dubtes sobre si els pigmeus com els de les illes Andaman són el resultat d’una única migració inicial o bé de diferents onades successives. “Les nostres dades mostren que la sortida de l’Àfrica es va produir en una única onada de la qual tots els humans som descendents”, diu Bertranpetit, i que per tant les hibridacions es van produir en aquestes colonitzacions successives. A poc a poc, les noves tècniques d’ arqueologia genètica estan reconstruint l’arbre genealògic dels orígens humans fins als espais buits on no arriben els fòssils.

L’homínid que ara s’ha identificat va viure al Sud-est Asiàtic i es va creuar amb els humans moderns fa desenes de milers d’anys. Els científics de l’IBE són prudents davant la troballa, i encara no han batejat la nova espècie. Sí que han establert col·laboracions amb altres experts, com el paleoantropòleg suec Svante Pääbo, qui ha liderat els estudis per determinar l’encreuament entre humans i neandertals. Trobar restes antigues també seria de gran ajuda. “Esperem poder obtenir el genoma complet a partir de restes fòssils”, afirma Bertranpetit.

Selecció natural

La teoria d’una primera onada migratòria prové dels naturalistes i antropòlegs del segle XIX, que van veure que els andamesos i altres grups ètnics de parts aïllades del Sud-est Asiàtic eren semblants físicament als pigmeus africans, amb pell negra i talla petita. Però l’estatura dels andamesos actuals no és una herència dels seus avantpassats. Els científics han trobat marques en el seu ADN que demostren que va ser un procés d’adaptació i selecció natural. “Ho sabem per senyals en el seu genoma, que es produeixen quan es fixa una mutació genètica”, explica Bertranpetit. “En una illa petita no hi ha lloc per a tota la cadena tròfica. Els individus es fan petits, ja que això els dóna avantatges selectius”, afegeix.

Més continguts de