Quina és la meva predisposició a tenir pigues? I a l'obesitat? I a alcoholitzar-me? I a deprimir-me? Aquestes i moltes altres preguntes són les que prometen respondre alguns dels testos genètics que es venen a internet. El que prometen no tan sols no té el suport de cap evidència científica, sinó que, a més, el que s'ha anomenat "genètica recreativa" pot arribar a amargar la vida dels que hi creuen -a més de prendre'ls els diners-.
Com funcionen aquests testos? Es distribueixen per internet. S'envia un kit als interessats amb què es recull i s'envia la mostra biològica, saliva sobretot. D'allà se n'extreuen les dades genètiques. Fins i tot es pot arribar a enviar la mostra biològica d'una nòvia, un parent o un company de feina. N'hi ha prou de recollir un cabell de la persona. El que fan és analitzar regions de l'ADN molt concretes, buscant gens que, en la majoria de casos, s'han descrit en alguns estudis científics de segona, tercera i quarta categoria. Aquests gens no determinen que pugui haver-hi una predisposició concreta. Molts, fins i tot només s'han estudiat amb animals, però mai amb persones. Els resultats s'envien per carta.
Ara bé, també hi ha testos genètics seriosos que serveixen per determinar riscos d'algunes malalties. Però per començar es fan als hospitals i són els metges els que en comuniquen els resultats als pacients. Informar sobre la predisposició a tenir un càncer, per exemple, requereix el tacte d'un professional de la salut, una atenció psicològica i la prescripció immediata de mesures preventives.
De moment, els testos genètics ja permeten diagnosticar més de 2.000 malalties hereditàries monogèniques. Sovint, es fan servir en el diagnòstic genètic preimplantacional, fent una fecundació in vitro , aplicant el test a l'embrió per determinar si està afectat per la malaltia o no i acabar implantant l'embrió sa. També han començat a sortir testos per a malalties poligèniques, encara que el seu determinisme és menys eficaç. Per al que resulten més útils és per prendre decisions sobre quina pot ser la millor diana terapèutica a l'hora de tractar una persona que ja té la malaltia. Per exemple, en el cas del càncer de mama, el test Mamaprint és un dispositiu que fa servir teixit del tumor per predir si hi ha un alt risc de metàstasi. Ara bé, el cost d'aquest test és elevat, i l'ús és molt restringit.
