La tisorada arriba a la dependència
Les retallades arriben a la llei de la dependència. L'Estat va anunciar ahir a les comunitats autònomes que retallarà un 15% les prestacions als cuidadors familiars i incrementarà el copagament.
MADRID.Primer va ser l'educació, després la sanitat i ara és el torn de la dependència. Les tisorades socials del govern espanyol toquen de ple els pilars de la llei de la dependència, un dels projectes estrella de l'anterior executiu socialista. La ministra de Sanitat i Serveis Socials, Ana Mato, es va reunir ahir amb representants de les autonomies i els va anunciar que el govern estatal reduirà prop d'un 15% la prestació que reben els cuidadors familiars -la més comuna- i incrementarà el copagament dels usuaris.
La reforma, que quedarà recollida en una futura llei, perjudicarà els cuidadors familiars. Mato pretén fomentar la contractació de serveis independents, com per exemple assistents professionals i residències de gent gran. Prioritzar l'atenció professional en detriment de la fórmula del cuidador familiar ha estat sempre l'objectiu de la llei. La ministra es va tornar a referir a aquest horitzó, tot i que les retallades faran que sigui complicat. "La figura dels cuidadors familiars era una excepció a la llei, però s'ha convertit en la norma general", va lamentar Mato, que va titllar l'actual sistema d' "insostenible i desbordat". Va dir que s'han superat les previsions inicials en 255.000 beneficiaris i 2.700 milions d'euros.
Criteris mínims estatals
S'establiran uns criteris mínims per poder ser cuidador d'un familiar amb dependència, com viure plegats, i es premiaran les comunitats autònomes que fomentin la prestació de serveis professionals. El 2013 del total de fons destinats al sistema de dependència, un 10% anirà per a les autonomies que apostin més pels cuidadors professionals que pels familiars. Aquesta distribució s'anirà igualant durant cinc anys, amb l'objectiu que el 2018 l'atenció professional i familiar sigui totalment proporcional, és a dir, al 50%. Una altra novetat significativa és que la renda i el patrimoni determinaran el copagament del servei. Fins ara, només computava la pensió. En el capítol de patrimoni, s'inclou l'habitatge habitual quan el dependent sigui beneficiari d'una ajuda de residència. La decisió recaurà en cada autonomia.
El conseller de Benestar, Josep Lluís Cleries, va avançar que Catalunya tindrà en compte el patrimoni, però no l'habitatge. Cleries també va descartar ampliar el marge de disminució del 15% de la prestació -tal com permet el ministeri de Sanitat-, i va denunciar la "flagrant invasió competencial" de la reforma. El conseller va amenaçar de recórrer al Tribunal Constitucional.
Prestacions que arriben més tard
La reforma amplia de 6 a 24 mesos el període en el qual les comunitats poden començar a pagar i oferir els serveis de manera retroactiva, simplifica els graus d'avaluació del beneficiari i obre la porta al fet que l'Estat deixi de pagar la cotització a la Seguretat Social dels nous cuidadors familiars. En la Conferència Sectorial d'Assumptes Socials programada ahir al matí, l'executiu espanyol va acordar transferir 6,69 milions d'euros a Catalunya per serveis socials d'atenció primària, un 45,4% menys que l'any 2011.
