Els toros, més a prop de tornar a les places catalanes per una llei espanyola

MadridLa iniciativa legislativa popular (ILP) per a la declaració dels toros com a Bé d'Interès Cultural ha superat el segon escull aquest dijous al Congrés. El text, que va arribar a la cambra avalat per més de mig milió de signatures, ha comptat de nou amb el suport del PP per rebutjar les cinc esmenes a la totalitat que CiU, ERC, Esquerra Plural, Compromís i UPyD havien presentat. L'objectiu dels impulsors de la iniciativa –a la qual s'ha sumat el PP amb una proposició de llei– és deixar sense efecte la prohibició de l'espectacle taurí a Catalunya. El ministre Wert ha estès la mà a UPyD per trobar un acord que permeti "protegir" els toros respectant –ha dit– les competències de les comunitats.

Les esmenes a la totalitat d'ERC, Esquerra Plural i Compromís buscaven revertir el sentit de la llei i establir la prohibició de les subvencions al món de la tauromàquia. A més, apuntaven que no es pot declarar com a Bé d'Interès Cultural cap espectacle on es maltractin animals. CiU basava la seva esmena en el respecte a les competències de les comunitats autònomes en matèria de cultura i protecció dels animals, i també demanava, com la resta de grups, que no es puguin retransmetre corrides a la televisió durant l'horari de protecció infantil. L'esmena d'UPyD demanava una regulació a tot l'Estat, però sense subvencions públiques.

Un cop rebutjades, el text iniciarà ara el tràmit en comissió, on els grups podran presentar esmenes parcials. Superat el tràmit, tornarà al ple del Congrés, on es votarà com a projecte de llei, i si obté el suport de la cambra –gràcies a la majoria del PP– passarà al Senat per ser aprovat definitivament. La ILP busca derogar d'aquesta manera una altra iniciativa legislativa, perquè l'abolició de les curses de braus a Catalunya va ser aprovada pel Parlament el 28 de juliol del 2010 a partir d'una recollida de 180.000 signatures promoguda per la plataforma Prou!

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha volgut prendre la paraula per tancar el debat i recordar que la tauromàquia gaudeix d'un arrelament històric a Espanya, "cosa que ningú pot negar". El ministre s'ha mostrat convençut que existeix "alguna forma d'acomodar" les competències de l'Estat per a la protecció dels toros "amb cooperació de les comunitats autònomes" i "sense violentar" les seves competències. Ho faria, ha dit, a través d'un òrgan com la comissió taurina, que es va crear quan el seu ministeri va rebre les competències en la matèria.

En aquest marc, ha estès la mà a tots els grups, i explícitament a UPyD, per trobar un acord. "Crec que és perfectament possible que, respectant l'esperit de la ILP i en la línia de l'esmena d'UPyD, trobem una fórmula que satisfaci les competències de les comunitats autònomes però permeti que l'Estat exerceixi les que la Constitució li atribueix", ha apuntat.

Es tracta, segons ha afirmat, d'assegurar la "protecció" dels toros des del respecte a les comunitats autònomes. "Crec que a partir de la formulació de la ILP és perfectament possible adequar una norma que a partir de les competències de les comunitats autònomes clarifiqui i permeti el desenvolupament d'aquesta activitat, en uns termes que no impliquin formes de subvenció d'una activitat que no només gaudeix de l'arrelament i el valor cultural a què s'han referit els oradors, perquè no es pot discutir una realitat com la importància econòmica i turística de la tauromàquia", ha sentenciat.

El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha acusat el govern espanyol de voler imposar que tots els ciutadans paguin amb els seus impostos les subvencions a les entrades dels toros en un moment en què l'estat del benestar està contra les cordes. "El debat d'avui no hauria de ser si els toros es declaren Bé d'Interès Cultural, sinó si s'il·legalitza o no aquesta matança institucionalitzada per al divertiment d'uns pocs", ha dit. Segons Baldoví "confondre el maltractament animal amb la cultura que cal protegir és d'extrema gravetat" i cal aturar "la barbàrie i la crueltat".

El portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha afirmat que l'objectiu del PP és "torbar" la pau que s'ha aconseguit a Catalunya en aquesta qüestió des que va entrar en vigor la prohibició, i ha acusat el partit de Mariano Rajoy de pretendre "torejar" els catalans, que van votar al Parlament aturar la tortura als toros. "Ja els han dit als alemanys que estan pagant la festa dels toros amb fons de la política agrària comuna?", ha preguntat Bosch. El portaveu d'ERC ha advertit que el govern espanyol no podrà revertir la prohibició a Catalunya i ja no pot dir que els toros tornaran a Catalunya al setembre, com va fer el portaveu popular al febrer. "Vostès no compliran ni amb la seva pròpia gent", ha dit.

UPyD també ha presentat una esmena a la totalitat del text per motius diferents dels de la resta de l'oposició. Segons ha afirmat el portaveu en aquesta matèria, Toni Cantó, la seva formació no creu –contràriament al que demana la ILP i el PP– que calguin subvencions als toros ni que hagin de ser declarats Bé d'Interès Cultural, però sí que cal "una regulació a nivell nacional" del patrimoni cultural immaterial a Espanya, on entrarien els toros, un marc que quedaria per sobre dels catàlegs de les comunitats autònomes.

ICV denuncia que se subvencionin els toros i es castigui la cultura amb l'IVA

La diputada d'ICV Laia Ortiz ha afirmat que la iniciativa busca aturar la prohibició a Catalunya i recuperar un sector que està en franca decadència des d'un "patriotisme" florit que s'enfronta a les decisions democràtiques del Parlament de Catalunya. Ortiz ha recordat que el govern espanyol pretén destinar més diners públics als toros en un moment en què "la cultura està castigada amb un IVA que està destruint el sector", en un moment en què precisament "Europa està parlant de prohibir que els fons de la política agrària comuna vagin al maltractament animal". "És el moment d'abandonar la barbàrie", ha dit al Congrés.

CiU denuncia la invasió competencial per motius ideològics

La diputada de CiU Montserrat Surroca ha afirmat que la proposició de llei és "una ofensiva" a la llei aprovada al Parlament el 2010 i suposa una invasió a les competències de les comunitats autònomes motivada només per motius ideològics. Surroca ha recordat que la iniciativa no hauria d'haver superat mai l'admissió a tràmit perquè "és una proposició que neix de l'explícita intenció de contrariar una decisió del Parlament". "Està clar que el que ha mogut alguns no és el seu compromís amb la legalitat i el mapa competencial, sinó la clara voluntat d'imposar un únic model per a tots, i impulsar l'estratègia transversal d'uniformització i recentralització, i tot amb el vistiplau del govern", ha dit.

El diputat del PSOE José Andrés Torres Mora ha afirmat que la seva formació aposta per "no promoure" però "no prohibir" els toros enlloc, de manera que ha votat en contra de l'esmena de la totalitat d'UPyD, s'ha abstingut en les d'ERC, Esquerra Plural i Compromís, i ha votat a favor de la de CiU perquè comparteix la seva lectura sobre el respecte a les competències de les comunitats autònomes. "Sabem bé que la nostra posició no satisfarà els que mai cedeixen en res, però esperem comptar amb el suport i la comprensió de la gent que és capaç de suportar el pes de les diferències al nostre país i sostenir la convivència entre tots", ha dit.

El PP diu que les esmenes d'ERC, ICV i Compromís són "un atemptat a la cultura"

El portaveu del PP a la comissió, José Manuel Albendea, ha dit que les esmenes a la totalitat d'ERC, Esquerra Plural i Compromís constitueixen "un atemptat a l'ecologia, a l'economia, a la cultura, a la llengua, a la tradició i a la llibertat". Albendea ha negat que els espectacles taurins estiguin subvencionats i que els toros pateixin. També ha assegurat que si es perden els toros es perdrà part de la llengua espanyola i dels termes que ha desenvolupat en conjunció amb l'espectacle taurí.

El text de la ILP estableix al seu preàmbul que la festa dels toros "forma part de la cultura espanyola global, del patrimoni històric i cultural comú de tots els espanyols" i "és signe d'identitat col·lectiva", fet que "justifica que la seva preservació correspongui a l'Estat". La proposta, que consta de cinc articles, una disposició derogatòria i tres disposicions finals, fixa a l'articulat la declaració de la 'fiesta' com a Bé Cultural "de caràcter global", un fet que "tindrà aplicació a tot el territori nacional" i que força l'Estat a "vetllar" per la seva promoció i desenvolupament.

A més, l'Estat haurà de posar en marxa diversos mecanismes per protegir-la, com per exemple "fomentar que tots els ciutadans puguin tenir accés al seu coneixement", "protegir l'activitat dels espectacles taurins", "crear matèries universitàries per al seu estudi", canviar la legislació perquè "els menors puguin accedir al coneixement de la cultura taurina" i buscar la declaració com a "Patrimoni Immaterial de la Unesco".

Per assegurar que la llei té aplicació a Catalunya, la normativa inclou una disposició derogatòria que estipula que queden anul·lades "totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei". A més, dóna un termini de tres mesos a l'executiu espanyol per posar-la en marxa.

El debat s'ha produït quan el Tribunal Constitucional encara no ha fet pública la seva sentència respecte al recurs que el PP va interposar contra la llei aprovada pel Parlament de Catalunya que prohibeix els espectacles taurins a partir de 2012. El recurs portava la signatura de mig centenar de senadors populars i la va presentar el que avui és president del Senat, Pío García Escudero, aleshores portaveu del PP a la cambra alta.