Salut

"Veurem els efectes de la resistència als antibiòtics en gent més jove"

Patrick Jault és un investigador francès que estudia els virus bacteriòfags com a alternativa en casos d'infeccions

La ciència en l'àmbit de la salut és tan potencialment beneficiosa com arriscada. L'amenaça de la resistència als antibiòtics n'és una prova: l'antibiòtic va néixer com a solució per a les infeccions i, després de fer-ne un ús excessiu, la seva capacitat s'ha girat en contra de la salut humana, animal i mediambiental. Davant d'aquest escenari, cada cop més científics com Patrick Jault hi busquen alternatives. Els bacteriòfags –també anomenats fags– es presenten com una eina prometedora, ara que han agafat embranzida en la recerca pel control biològic de productes animals com la llet. L'investigador francès ha participat recentment en les jornades de la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l'Ús dels Antibiòtics, celebrades al CosmoCaixa.

Què són els bacteriòfags?

Els fags són virus que abunden al planeta i que sabem que únicament infecten bacteris: s'adhereixen a les seves parets cel·lulars i els destrueixen, cosa que evita que es propaguin.

No són cap invenció de laboratori.

Clar que no. Són a tot arreu, a l'entorn natural, als animals i al nostre organisme, als nostres intestins. Fer entendre a la gent que hi convivim és difícil, perquè sovint els virus s'associen a dolors i febrades o morts. Però els necessitem, mantenen l'equilibri dels nostres cossos. Pensem en els primers dies d'un viatge: no ets sents gaire bé, oi? L'aigua que beus és diferent de la de casa i el teu cos necessita acondicionar-se. Cada fag pot acabar amb bacteris específics de manera natural.

Com es poden transformar aquests fags en una teràpia humana?

Se seleccionen alguns bacteriòfags de la natura, capaços d'eliminar uns bacteris específics, es filtren i es concentren en un sol còctel –com si fos una vacuna–. En un estudi, en què van participar pacients amb una infecció freqüent en cas de fibrosi quística –el Pseudomonas aeruginosa–, vam veure que era possible disminuir la dispersió del bacteri.

Així doncs ¿els fags poden ser una alternativa als antibiòtics?

L'estratègia és que es pugui tenir un tractament personalitzat per trobar la millor combinació de quatre, cinc o sis virus seleccionats del medi ambient. L'objectiu és poder fer servir aquests virus abans dels antibiòtics. Per tant, no es tracta de substituir l'ús d'antimicrobians completament, sinó de complementar-lo. Per exemple, es podrien administrar abans els fags per ajudar els antibiòtics a afeblir els bacteris.

¿Existeix un tractament contra les infeccions a prova de canvis com la resistència als antibiòtics?

El tractament miraculós no existeix, però sí l'assaig-error per trobar la combinació guanyadora. El doctor Alexander Fleming no podia esperar que s'acabés generant resistència a antibiòtics com la penicil·lina. Però ha passat. La bona notícia amb els fags és que si una combinació no funciona per destruir un bacteri, es pot seguir buscant. Hi ha milers de fags per lluitar contra els microorganismes: si no es poden eliminar, sí que es podran afeblir.

Com s'ha arribat al punt que una bona solució pugui fer emmalaltir?

Per tenir un bon tractament has de tenir un bon diagnòstic. Hem fet servir els antibiòtics per prevenció, sovint sense una indicació mèdica, perquè ens feia mal la gola o teníem febre. Però també és cert que aquesta resposta s'adapta al ritme de la societat: el que podria curar-se amb repòs ho volem tractar amb antibiòtics perquè no ens permetem descansar. Potser caldria preguntar a la pròxima generació per què un dia es troben bé i l'endemà, malament. D'aquí uns anys seran visibles les conseqüències de la resistència als antibiòtics en gent més jove.

L’OMS vaticina una crisi greu per la resistència als antibiòtics

¿Els fags arribaran aviat a la pràctica clínica?

No és tan fàcil. El primer pas per a qualsevol teràpia és garantir que no serà un perill per a la salut, més que no pas que sigui bona o eficient. De fet, els nostres primers estudis només evidenciaven que els fags que es feien servir al còctel eren capaços de reduir la càrrega bacterial del pacient. Era la primera vegada que s'aconseguia aquesta disminució. Queda clar que són un tractament prometedor, i creiem que podrà arribar a l'assistència clínica d'aquí cinc o deu anys.

Legalment no serà fàcil.

Malauradament no hi ha cap marc legislatiu comú al món, tampoc a Europa, i cada país regula els assajos i les autoritzacions per fer servir un tractament. Ho veiem molt clarament amb les vacunes. L'Agència Europea del Medicament no funciona com la nord-americana, l'FDA (la Food and Drug Administration, en anglès): Europa ha de respectar cada regulació nacional i aquestes regulacions difereixen entre elles. És una situació complexa.

Més continguts de