Correbous, entre la tradició i els valors del segle XXI

Els defensors destaquen l’arrelament de la festa

Dimecres passat a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta van ressonar els crits de “Catalunya és taurina”. Es van veure, també, pancartes en defensa de la tradició dels correbous al Principat. La cridòria provenia dels gairebé 200 aficionats convocats per l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre davant el consistori de la capital del Montsià. S’hi havien concentrat en suport de la vintena d’alcaldes i regidors de municipis de les Terres de l’Ebre (governats per ERC, Junts per Catalunya, el PSC o les confluències d’esquerres) i de Cardona (Ferran Estruch) que s’havien reunit per promoure un front comú i garantir així la celebració de correbous als seus municipis, després que el Parlament aprovés una proposta de resolució a favor de la prohibició.

“El bous són el que dona vida a la festa major dels nostres pobles, és l’espai en què tothom es reuneix. I per això hem de defensar-los. Cal que les noves generacions coneguin aquestes tradicions i aprenguin a estimar-les”, comentava en veu alta un dels concentrats. “Els bous són les arrels de Catalunya”, cridava un altre. “Cardona és un municipi que té festes amb bous registrades des de fa 610 anys”, va explicar Ferran Estruch al sortir de la reunió.

Les primeres referències escrites sobre la festa dels bous, a la comarca del Montsià, són de l’any 1650 a Ulldecona i del 1882 a Amposta. De fet, l’arrelament social dels espectacles taurins -especialment en municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià- i el seu caràcter tradicional i històric són els dos arguments que més es van fer sentir entre els defensors dels correbous. També entre la majoria d’agrupacions locals dels partits polítics, a excepció de la CUP.

“Els bous formen part de la nostra cultura popular i tradicional i han estat sempre molt vinculats a la vida de les persones. Formen part de la nostra identitat com a poble, de les nostres festes majors. A més, és una tradició que la direcció general de Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya va incloure a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre”, recordava Manel de la Vega, primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre.

“Fa tres anys vam acotar 100 tradicions representatives, transversals i vives de la identitat dels pobles del sud de Catalunya, reconegudes com a tals per una part important de la població. El treball de camp el van desenvolupar un equip d’antropòlegs, seguint un mètode científic i amb la voluntat de recollir informació i catalogar-la. Ara bé, no era feina del nostre equip determinar cap on cal portar aquestes tradicions, ni decidir si s’han de mantenir o prohibir. L’inventari com a tal no està ni a favor ni en contra de la festa dels bous”, explica Elena Espuny, representat de l’Institut Ramon Muntaner en la coordinació científica de l’inventari.

Per a Marisa Lajunta, secretària de Tots Som Poble, entitat de creació recent que s’oposa a la celebració d’actes taurins a Amposta, el debat sobre la tradició té trampa: “Cal diferenciar entre els bous a la plaça i altres modalitats, perquè el bou capllaçat a Amposta es va començar a celebrar fa només cinquanta anys i el primer embolat data del 1989. ¿Fins a quin punt en podem dir tradició, d’això?” “Hi ha molts debats superposats i ens podem perdre discutint si els bous són cultura i tradició d’aquí o d’allà. Però, sigui una tradició o no, el que està clar és que no es pot acceptar la crueltat com a espectacle públic en ple segleXXI, especialment pel que fa a les modalitats més radicals”, explica l’activista tortosí Brian Cutts. El debat, moltes vegades encès, tot just ha començat.