26/11/2017

El tradicional pessebre i les tradicionals crítiques

3 min
1. El pessebre de la plaça de Sant Jaume amb figures de metacrilat sobre pals. 2. El pessebre tradicional al Museu Marès.

BarcelonaCom que instal·lar un pessebre dels de tota la vida a la plaça de Sant Jaume no fa per a la nova política, però com que al mateix temps instal·lar-hi un pessebre modern t’exposa a les crítiques, perquè modernitzar un pessebre és com pretendre que Hannibal Lecter anunciï productes vegans, l’Ajuntament de Barcelona aquest any ha optat per la sempre eficaç equidistància. El tradicional pessebre de la plaça de Sant Jaume és modern, sí, però aquest any n’han instal·lat un altre d’ alternatiu al Museu Marès. I aquest, l’alternatiu, és tradicional. Me’n vaig a veure’ls tots dos. El tradicional que no és tradicional i l’alternatiu que no és alternatiu.

Per dir-ho com toca, el de la plaça de Sant Jaume “és una proposta minimalista” amb un format “aeri i lluminós”. Són uns pals amb unes figures de metacrilat al capdamunt (com uns xupa-xups religiosos) que en representen les figures. El bou (immens), la mula, sant Josep (pare adoptiu del nen Jesús) i la (per simplificar) verge Maria. El caganer no el veig, però suposo que és una figura difícil de minimalitzar.

Una noia amb el llaç groc a la solapa em somriu. “Això dels pessebres és com lo de les estrelles Michelin... Cada any rizando el rizo, no?”, fa. “T’agrada?”, li pregunto. “Facin el que facin no li agradarà a ningú!”, respon. “Oh, el Toni Clapés ja li va fer una crítica, ahir, eh?”, diu un avi que duu el net de la mà. I m’agafa del braç per dir-me: “Hi ha coses que no s’han de tocar. Què et semblaria, que en lloc d’un avet guarníssim un pi?” La unanimitat és el que toca si algú et toca la tradició.

¡Es aún más feo que el del año pasado! ”, em comenta una dona riallera carregada de bosses del Black Friday. “ Ay, pues ya no me acuerdo de cual era el del año pasado ”, li contesta l’amiga: “ Pero vamos, que bonito no es ”. Un noi jove que em veu apuntant coses hi fica cullerada: “ Bueno, amb lo del 155, miracles no se’n poden fer, no?” I afegeix: “A mi em sembla que fa pensar molt, però posats a... -i aquí fa una pausa- jo el que faria és aprofitar el mateix cada any. Es tracta de reciclar”.

Els guiris, mentrestant, se’l miren sense expressió. M’imagino un magatzem de l’Ajuntament amb totes les figures de cada any, reunides. On deuen ser aquelles, tan grosses, de quan el pessebre era “dels d’abans”?

Me’n vaig al Museu Marès. I em trobo amb un pessebre clàssic, molt ben il·luminat, dels que t’agradaria fer a casa si hi tinguessis traça. L’ha fet l’Associació de Pessebristes. Fa, em diuen, uns trenta metres. De moment no hi ha gaire gent que se’l miri, potser perquè, a diferència del de la plaça de Sant Jaume, no te’l trobes; l’has d’anar a buscar. Les figures són de fusta i no hi falta, esclar, la molsa. La cova, els pastorets, els reis i, aquest cop sí, el caganer. Una parella de senyores tocades i posades s’hi acosten i li fan fotos amb el mòbil. “Mira que és maco...!”, s’exclamen, també com era previsible, perquè si algú és amant dels pessebres minimalistes ja no ve aquí. Somric mirant-me els diferents quadres.

El pessebre tradicional és la meva magdalena de Proust (suposo que, ara, Proust sucaria un cupcake ). Els meus avis eren pessebristes; a l’hivern venien figuretes a Santa Llúcia i també feien palmes i palmons. Al pis on vivien hi havia una cambra plena d’andròmines (que meravellava els meus germans i a mi) on l’avi feia les coves, els ponts, els pallers... Per fer arbres agafava un tronc en forma de forquilla i hi enganxava molsa seca, que pintava de verd amb esprai, a tall de copa. Anar a la parada a vendre era increïble. Gallines, porquets, bous i mules de diferents mides...

“Mira, mira!”, fan les senyores. Ningú pot resistir-se al costumisme. Jo, almenys, no puc. Se’ns acosten tres generacions de dones. Àvia, filla i neta (que s’assemblen molt, totes tres). Al cap d’una estona de mirar-se’l, l’àvia li diu a la filla: “I ara no em diguis, Isabel, que això no és més maco que allò que vau fer l’any passat amb les càpsules del Nespresso”.

stats