EXPLOTACIÓ D'ÉSSERS HUMANS
Societat 16/04/2013

El tràfic de persones creix un 18% a la UE

Brussel·les alerta que la majoria de víctimes són romaneses obligades a prostituir-se

Raquel Correa
3 min
VÍCTIMES VULNERABLES 
 Gairebé set de cada deu víctimes del tràfic de persones són dones. La majoria provenen de Romania i Bulgària.

Brussel·les.Si l'esclavatge es va abolir a Europa al segle XIX, en ple segle XXI encara hi ha milers de persones que, cada any, són víctimes del tràfic d'éssers humans. En concret, l'explotació de persones es va cobrar 23.632 víctimes a la Unió Europea entre el 2008 i el 2010, segons el primer informe sobre tràfic de persones de la Comissió Europea, que ahir va presentar la comissària d'Interior, Cecilia Malmström. Una xifra que, en realitat, és només la punta de l'iceberg, ja que Brussel·les reconeix que els casos denunciats són només una petita part del problema. L'Organització Internacional del Treball (OIT) eleva fins a 880.000 les víctimes de treballs forçats a la Unió, només l'any passat.

A Espanya, el tràfic de persones es va multiplicar per quatre del 2009 al 2010 i va passar de 443 víctimes a 1.605. Un augment que Brussel·les atribueix a la millora dels sistemes de les autoritats espanyoles a l'hora d'identificar les víctimes.

El tràfic de persones, segons les Nacions Unides, és la segona font de beneficis il·lícits per a criminals, només per darrere del tràfic de drogues i, segons els càlculs de l'OIT, reporta 32.000 milions de dòlars anuals de beneficis als traficants.

El perfil de les víctimes

La majoria són dones europees explotades sexualment

La cara d'aquesta nova esclavitud és la d'una dona gitana romanesa obligada a prostituir-se. Per cada 4 dones víctimes del tràfic humà (el 68% del total són dones adultes i el 12% són nenes), només hi ha un home (17% d'adults i 3% de nens) que el pateix. Segons les dades de Brussel·les, la majoria de les víctimes (62%) ho són d'explotació sexual, seguides del treball forçat -en agricultura, construcció, indústria tèxtil i servei domèstic- (25%), l'extracció d'òrgans per al mercat negre, les activitats criminals i la venda de nens. Dues de cada tres víctimes són europees i de la comunitat gitana -sobretot de Romania i Bulgària- i la tercera acostuma a venir de Nigèria o la Xina.

La llei no s'aplica

Una vintena de països no han adoptat la normativa

Si el nombre de víctimes de tràfic de persones va augmentar un 18% en els tres anys de què Brussel·les té dades (des de les 6.309 persones el 2008 fins a 9.528 el 2010), el nombre de condemnes a traficants en el mateix període va caure un 13% (de 1.534 a 1.339). Un fenomen per al qual la Comissió no té gaire més explicació que refugiar-se en la dificultat de provar un delicte de tràfic de persones i en la falta de denúncies per part de les víctimes, que sovint tenen por i, a més, no coneixen els seus drets.

La CE, a més, atribueix el descens en les condemnes judicials al retard dels 27 a traslladar a la legislació estatal la directiva europea contra el tràfic d'éssers humans. I és que, després d'haver tingut dos anys per fer-ho, només Finlàndia, Hongria, Letònia, Polònia, la República Txeca i Suècia han adaptat la norma a la pròpia legislació, mentre que Bèlgica, Eslovènia i Lituània n'han fet adaptacions parcials. Com en totes les normatives europees, la CE vetllarà perquè els estats les facin pròpies. I si després detecta que les capitals no mouen peça, pot acabar posant multes als incomplidors.

Què fa Europa

Brussel·les proposa 40 mesures concretes contra aquesta plaga

La legislació comunitària contra el tràfic d'éssers humans, que va entrar en vigor ahir, pretén harmonitzar les lleis dels estats membres, per exemple, amb una definició comuna del delicte de tràfic de persones. A més, preveu augmentar les penes per als traficants, a la vegada que obre la porta a no castigar activitats il·legals que un traficant hagi forçat a cometre a una de les seves víctimes, com per exemple utilitzar documentació falsa.

La normativa permetrà jutjar ciutadans europeus per delictes que hagin comès en altres països de la Unió i utilitzar eines d'investigació pròpies de la lluita contra el crim organitzat, com punxar una línia telefònica. Brussel·les també vol millorar el suport a les víctimes proporcionant-los assistència mèdica i psicològica i serveis d'interpretació.

És una legislació que la Comissió complementa amb una estratègia europea contra el tràfic d'éssers humans, que busca millorar la protecció de les víctimes i la persecució dels traficants amb 40 mesures concretes.

stats