El transport públic, vital a causa de la saturació i les cues

Creixen les entrades i sortides a Barcelona en tren i sobretot en bus

La mobilitat en vehicle privat es complica cada cop més per entrar i sortir de Barcelona -els accessos pateixen congestió o estan directament saturats, i les mesures municipals van en la direcció de restringir cada cop més el trànsit, començant pels vehicles més contaminants, que quedaran vetats l’any que ve a la ciutat-. Davant d’aquest escenari, l’alternativa del transport públic s’imposa com una necessitat per garantir els desplaçaments diaris.

L’increment d’usuaris dels diferents transports públics d’accés a Barcelona és sostingut des de fa uns anys, segons el balanç de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Només entre el 2015 i el 2018 les entrades i sortides de viatgers en les línies d’autobús interurbanes s’han disparat un 20% i creixen a un ritme que duplica l’increment d’usuaris que també ha experimentat el ferrocarril: sumant Rodalies i FGC ha augmentat un 9% el nombre de viatgers que entren i surten de la ciutat en tren en el mateix interval de tres anys.

Si bé és cert que els usuaris del tren gairebé tripliquen els que utilitzen les connexions de bus entre l’àrea metropolitana i Barcelona -una mitjana de 362.000 viatgers enfront dels 127.600 que transporten els autobusos-, el transport públic per carretera obté els creixements relatius més grans des del 2015 miris on miris: un 30% més d’usuaris entren en bus a Barcelona per la Meridiana, procedents de l’AP-7 o de la C-58, i les línies d’entrada a la ciutat per la Gran Via des de la C-31 i la C-32 han guanyat entre un 15% d’usuaris al tram nord, que ve del Garraf, i un 30% en el cas del sud, des del Maresme. Hi ha un 17% de viatgers que accedeixen a Barcelona en bus per la Diagonal procedents de la B-23 i, potser en una mostra de la congestió de tots aquests accessos, fins i tot la Via Augusta, que és la porta d’entrada des dels túnels de Vallvidrera, ha doblat el nombre d’autobusos de transport públic que entren i surten de la ciutat.

Els desplaçaments entre Barcelona i l’àrea metropolitana són cada cop més nombrosos, i això no només s’explica per la recuperació econòmica, segons el director de mobilitat i transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Joan Maria Bigas, que ressalta també les noves dinàmiques de la població de sortida cap a la perifèria i l’augment dels commuters, els que cada dia entren i surten de Barcelona procedents de municipis del voltant, principalment per anar a treballar.

710 milions de viatgers

El transport públic de l’AMB -metro i bus de TMB i línies de bus de gestió indirecta- va registrar més de 710 milions de viatgers el 2018 (un 4% més), i en cinc anys el creixement acumulat és d’un 13%. Les línies de gestió indirecta han tingut un creixement fulgurant, d’un 25% en cinc anys, i ja transporten 95 milions de viatgers, la meitat de tots els que registren les línies pròpies de TMB, segons Bigas.

El guany d’usuaris no només obliga a “millorar el servei”, sosté el responsable de mobilitat de l’AMB, sinó que cal fer més. El nou Pla de Mobilitat Urbana que l’organisme està ultimant inclourà més mesures que afavoreixin l’ús del transport públic, diu Bigas. El tècnic també reclama a la resta d’administracions esforços per garantir millors infraestructures i assenyala com a projecte “especialment urgent” la implantació del carril Bus-VAO a la B-23 per millorar la mobilitat en el transport públic. El projecte està pendent del traspàs de la via de l’Estat a la Generalitat per poder transformar el tram d’entrada a Barcelona en una via urbana.

El president de FGC, Ricard Font, sosté que l’esforç inversor dels pròxims anys s’ha de concentrar “a l’àmbit metropolità”. Segons les dades de l’Autoritat Europea de Transport Metropolità (EMTA, per les sigles en anglès), un 52% dels desplaçaments a l’àrea de Barcelona encara es fan en transport privat, mentre que el transport públic és l’opció d’un 17%. En canvi, la situació s’inverteix a dins de Barcelona, on un 45% dels desplaçaments són a peu o amb mitjans sostenibles com la bicicleta, i el transport públic és utilitzat per un 37% dels barcelonins enfront d’un 17% que fan servir el vehicle privat. “El problema són els de fora de la ciutat i els que surten cap a fora”, valora Font. FGC, de fet, ha guanyat 3,2 milions de viatgers en les línies del Vallès amb el perllongament dels trajectes a Terrassa i Sabadell, que han sumat noves estacions. A més, la companyia ha donat a conèixer un nou pla inversor que conté projectes com un segon túnel al Vallès o la construcció de la L8 entre Plaça d’Espanya i Gràcia que pot fer “doblar” el nombre de passatgers dels actuals 88 milions anuals a 170 milions, diu Font.