Un transportista català dirigia la principal xarxa de falsificació per als manters desarticulada fins ara

La cúpula estava formada per una desena de persones de nacionalitat espanyola i els productes es fabricaven sobretot en set tallers de Mataró

Imatge d'un dels tallers on es fabricaven les falsificacions / ARA

Un veí d'Òrrius, al Maresme, que havia treballat de transportista, dirigia la xarxa de falsificació i distribució de productes per als manters més important desarticulada fins ara a Catalunya, segons ha explicat el cap de la unitat d'investigació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, l'intendent Joan Rodríguez, avui en una roda de premsa. Tenia màquines capaces de fer 100 peces l'hora i dirigia la xarxa, que era capaç de fabricar les falsificacions des de zero, “com si fos una empresa”, fent les peces en funció de les comandes. Arran de la investigació s'han confiscat 132.000 productes amb un valor al mercat de cinc milions d'euros.

La investigació va començar per partida doble: d'una banda la Guàrdia Urbana de Barcelona seguia els manters des del març, estirant el fil per saber a qui compraven els productes i d'on els treien els distribuïdors, i de l'altra, gairebé alhora, el cos de Vigilància Duanera investigava el veí d'Òrrius, que conduïa camions per a una empresa que duia mercaderies des del port de Barcelona a magatzems. Les dues investigacions es van trobar arran de la recerca de la Guàrdia Urbana, que va arribar a sospitar del mateix home. El presumpte cap de la cúpula va començar el negoci des de zero, va anar augmentant el volum de les seves operacions i mentre es feia la investigació es va jubilar.

Al principi, la policia de Barcelona sospitava que el transportista duia de fora productes falsificats, però Javier Martín, cap a Barcelona de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària, ha explicat que tot i que l'havien començat a vigilar perquè feia "viatges sospitosos", van comprovar que no importava les falsificacions. Ha afegit que fa uns cinc anys que no troben cap contenidor al port amb productes falsos. “El que fan les xarxes és importar els productes sense marca i fer les etiquetes i enganxar-les aquí”, assegura Martín. Tot i que la xarxa podia comprar algunes etiquetes a Turquia i Portugal no les rebia en contenidors al port sinó en paquets via correu postal. En canvi, la majoria de logotips i etiquetes, i sobretot els de més qualitat, es fabricaven a Catalunya. També importava alguns productes tèxtils, però sempre sense marques, o sigui que no eren falsificacions.

La cúpula de l'organització estava formada per una desena de persones –totes de nacionalitat espanyola– i hi ha implicats tallers tèxtils, impremtes i fins i tot una botiga. Els productes es fabricaven sobretot en set tallers tèxtils de Mataró –un dels quals també tenia una impremta–, en un local de l'Hospitalet, i a la casa aïllada on vivia el cap de la xarxa, on s'havia muntat un taller improvisat. Ciutadans d'origen marroquí distribuïen els productes als manters a Badalona i a Barcelona. Els productes acabats es venien als ciutadans de manera ambulant a Barcelona i al Litoral català. La xarxa, segons Rodríguez, podia fer falsificacions “des de zero” i “d'una gran qualitat”. Fins i tot feia i venia productes de temporada quan s'acostava l'hivern.

Els deu mesos d'investigació van culminar el 24 de novembre  amb una macrooperació amb la col·laboració de les policies locals de Badalona, Mataró i l'Hospitalet en què van participar uns 200 agents i es van fer 15 escorcolls. En total, s'han detingut 15 persones i 18 més estan investigades, totes per delictes contra la propietat industrial i intel·lectual i per pertinença a organització criminal, i també podrien haver comès blanqueig de diners. A part dels 132.000 productes falsificats, s'han confiscat 32 màquines industrials –amb un valor d'uns 200.000 euros– per imprimir les etiquetes, 300 discos amb els dissenys dels logotips de les marques i 12 planxes d'impremta.

El comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, ha volgut destacar la cooperació entre la Guàrdia Urbana i Vigilància Aduanera, amb la col·laboració de les policies locals de Badalona, Mataró i l'Hospitalet de Llobregat. “És un cas de bona praxi i un exemple a seguir”, ha dit, i ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona té un “especial interès” per desmantellar les xarxes de falsificació i distribució, que són les que obtenen els beneficis més grans.