Els trastorns alimentaris deterioren el cervell

Barcelona.Els trastorns alimentaris, entre els quals hi ha l'anorèxia i la bulímia, afecten un 6% de la població d'entre 12 i 26 anys a l'Estat. Per superar-los cal una combinació de teràpies alimentàries, farmacològiques i, sobretot, psicològiques i conductuals. Les estadístiques diuen que la malaltia es torna crònica en un grup de pacients d'entre un 25% i un 30% dels pacients -és a dir, es mostren resistents al tractament, que acaba fracassant.

Segons Montse Sánchez, directora i fundadora de l'Institut de Trastorns Alimentaris, es pot considerar que el trastorn és crònic "al cap d'uns 10 anys", tot i que hi ha diversitat de criteris. Precisament, un estudi d'aquest centre -la institució privada que atén més pacients de l'Estat- conclou que els que superen els 10 anys d'evolució tenen un 50% més de probabilitats de patir un deteriorament cognitiu, és a dir, que se'ls malmeti la capacitat de processar informació. Això inclou problemes en la memòria immediata o l'atenció o les funcions executives i pot "causar problemes per trobar feina i reinserir-se a la societat", explica Sánchez.

Aquests resultats anaven acompanyats de la valoració d'un programa que el centre ha aplicat des de l'abril de l'any passat a 778 pacients, i que consisteix a aplicar tractaments diferents segons els trets de personalitat de cadascú -hi ha dos grans tipus de perfils: un de marcat per la impulsivitat, la inestabilitat i la immaduresa, i un altre per la introversió, la rigidesa, el perfeccionisme i l'obsessivitat-. El centre ha observat, un any després, que un 10% més dels seus pacients "aconsegueixen els objectius": actualment, un 75% dels que comencen el tractament són donats d'alta, mentre que el 2010 eren un 65%. No es pot parlar de curació, però, fins al cap d'uns anys, quan un seguiment confirmi que no han recaigut. D'entre la resta, actualment abandonen la teràpia entre un 15% i un 18%, mentre que fa un any ho feien una quarta part dels pacients.

D'altra banda, el centre va presentar una nova unitat d'obesitat -que pateixen un 16% dels nens d'entre 6 i 12 anys a l'Estat-. Se centra en la motivació dels pacients: "No només han de perdre pes, cosa que normalment dura poc, sinó agafar consciència que necessiten el tractament i que cada canvi que fan ha de ser per sempre". La psicòloga Cristina Carretero, de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, remarca que "un 25% dels obesos ho són com a conseqüència d'un trastorn alimentari", i afirma que "posar-los a dieta i prou no serveix". L'anomenat afartament compulsiu, per exemple, pot provocar obesitat. De fet, els trastorns alimentaris "s'entenen com un contínuum, es pot passar de l'un a l'altre, i el fil conductor és el malestar psicològic no superat", afegeix Carretero. En realitat, l'alteració alimentària sempre és la punta de l'iceberg.