SALUT
Societat 01/10/2017

“Els traumes que compartim els sanitaris són semblants”

El Col·legi de Metges i la Fundació Galatea posen en marxa un servei de suport emocional

Lara Bonilla
4 min
“Els traumes que compartim els sanitaris són semblants”

BarcelonaLa feina és una de les dimensions de la vida que més influeix en la salut psicològica de les persones, i en el cas dels professionals sanitaris -una professió molt vocacional- estan exposats a molt d’estrès laboral, cosa que provoca que tinguin un risc de mala salut mental superior al de la població en general. Segons un estudi de la Fundació Galatea la prevalença del malestar psicològic entre els metges és d’un 19%, dos punts per sobre de la població en general. I puja al 21% en el cas de les dones metges. Altres estudis parlen de xifres més altes d’estrès en l’atenció primària (26%) i entre els residents (30%). Però aquesta alta prevalença de patiment no sempre es tradueix en malalties psiquiàtriques o en abús de substàncies. A vegades és, simplement, un patiment emocional que es pot abordar des de la psicoteràpia. És per això que la Fundació Galatea, que té diversos programes d’atenció als professionals sanitaris malalts, ha obert, amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, un nou servei de suport emocional als professionals de la salut (SEPS), perquè han constatat que moltes de les peticions d’ajuda que rebien no requerien tractament psiquiàtric sinó psicoterapèutic. “Anava creixent la demanda de persones a qui els havíem de dir que no els calia un psiquiatre, perquè el que patien era un dol patològic, una separació traumàtica o un malestar per sobrecàrrega de feina o estrès laboral, i no tenien símptomes que requerissin tractament psicofarmacològic”, explica Carme Bule, responsable del servei d’acollida de la Fundació Galatea.

Al maig es va crear el nou servei i des de llavors ja s’han atès gairebé una seixantena de professionals, la majoria metges i infermeres. La previsió és atendre uns 130 professionals a l’any. Un 75% de les persones ateses són dones, ja que la prevalença de trastorns depressius i d’ansietat és superior en dones que en homes. “També és una aposta per la prevenció, perquè si es fa una atenció en etapes inicials no s’arribarà a trastorns depressius”, diu la coordinadora de programes de la Fundació Galatea, Anna Mitjans.

És el cas de l’Albert -nom fictici-, infermer en un CAP de l’àrea de Barcelona. Problemes familiars que arrossegava de feia temps van desencadenar-li ansietat i depressió, que es va traduir en crisis d’angoixa amb episodis de desconnexió de la realitat. Companys de feina i familiars van donar l’alerta i l’Albert ha estat un any i mig de baixa, un temps durant el qual ha fet tractament a la Fundació Galatea. La teràpia de grup és el que més valora. “És el que més m’ha ajudat. Els graus de frustració i de traumes que compartim són més semblants entre sanitaris i crec que és més fàcil sintonitzar i donar-nos suport entre nosaltres”, assegura. Les exigències del sistema i les autoimposades, la relació amb els pacients i les altes expectatives laborals es barregen amb els problemes personals que cadascú pugui arrossegar. La salut dels metges, infermeres i altres professionals sanitaris és important per les repercussions que té sobre l’exercici professional.

Un còctel explosiu

La majoria de professionals atesos pel SEPS presenten malestar emocional lligat a l’exercici de la seva feina -síndrome de desgast professional o bé denúncia per mala praxi-, tot i que també hi acudeixen per problemes personals. “Però excés de feina i falta de recursos és el més habitual”, reconeix Bule. I combinat amb una falta de control sobre la situació.

Places que no es cobreixen, sobrecàrrega de pacients, alta exigència de resultats, dificultats per demanar proves. Fa temps que han empitjorat les condicions de feina dels professionals sanitaris, especialment les dels metges més joves, que treballen amb sous més precaris, com ja va denunciar el Col·legi de Metges. Els sanitaris han de bregar contra la pressió assistencial, contra la tensió que implica prendre decisions que afecten la vida dels pacients i les seves famílies, i contra organitzacions complexes. Tot plegat, un còctel explosiu. “És una professió amb uns riscos psicosocials molt elevats”, indica Mitjans. “És una feina bastant més estressant que d’altres, que t’implica emocionalment pel patiment que veus en l’altre i pel resultat de la teva feina. Estàs en tensió contínua, sobretot en algunes especialitats. La càrrega de feina és brutal i t’has d’actualitzar constantment”, afegeix Bule. Si no es gestiona bé pot provocar esgotament físic i mental, estrès emocional, depressió o altres problemes psicològics i, fins i tot, addiccions.

La situació i els recursos difícilment canviaran, així que el servei els dona eines “per afrontar l’estrès i mantenir un equilibri entre la vida privada i la professional”, diu Mitjans, que destaca que els professionals sanitaris acostumen a ser persones molt autoexigents. “La sensació de no arribar i les altes expectatives de la feina fan que es dispari la frustració”, reconeix l’Albert. Agafar la baixa va ser, inicialment, un daltabaix. “És una feina vocacional i deixar de treballar suposa un trencament de la teva identitat. T’has de tornar a reestructurar”, reconeix aquest infermer. Ara s’ha reincorporat sense problemes. Ell mateix se sorprèn de la millora: “I m’he fet un tatuatge per recordar la fita d’haver-ho superat”.

Els residents, “carn de canó” del sistema

Un 20% dels metges atesos pel nou servei de suport emocional són personal mèdic resident. “Es troben que són carn de canó”, diu Carme Bule. Horaris laborals llargs, guàrdies i el pes de la responsabilitat es barregen amb altres problemes personals. “Alguns es troben sols perquè tenen les famílies fora i s’aïllen molt”, afegeix. Anna Mitjans assegura que els professionals sanitaris tenen uns trets personals determinats. “Són persones molt autoexigents, molt rígides i que s’han hagut de lliurar a l’estudi tant per entrar a la carrera com per fer el MIR”. “Sovint són molt bons estudiants però amb poques habilitats socials”, diu Bule. Des de la Fundació Galatea impulsen que a la universitat es treballin també habilitats comunicatives.

stats