Compromís per trobar habitatge per a les 600 famílies desnonades que viuen en albergs a Barcelona

La PAH, l'Ajuntament de Barcelona, el Govern i l'executiu espanyol crearan un grup de treball tècnic per rebaixar la llista d'espera per a pisos socials

Un pis de lloguer a l'Eixample, una feina estable i dues filles que rondaven la vintena. Així era la vida de la Mònica fins fa un any. Ara viu en una pensió als afores de la ciutat, comparteix una habitació doble amb les dues filles (els hi han afegit un llit supletori) i no té feina perquè treballava a l'empresa del marit i es va separar. A més, ja l'han avisat que dimecres hauran de fer les maletes perquè hi han d'entrar turistes. El pròxim destí encara el desconeixen. La Mònica i les seves filles formen part de les 600 famílies que van encadenant albergs en llocs "precaris" i "temporals" –en paraules del portaveu de la PAH– a l'espera d'un lloguer social a Barcelona. Per això la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va ocupar la seu de l'Ajuntament la setmana passada, per això s'ha forçat la reunió d'aquest dilluns entre el govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que per primer cop s'han assegut a la mateixa taula i s'han compromès a trobar solució per a totes aquestes famílies. El primer, i únic, acord al qual s'ha arribat per ara és el de crear un grup de treball tècnic per concretar com es faran aquests reallotjaments. Hi seran les tres administracions i la PAH, que farà un seguiment de prop perquè es compleixi tot el que es vagi acordant. El grup es reunirà ja a partir de la setmana vinent. I al setembre hi haurà una nova trobada de caràcter més polític per tal de veure com s'executaran les mesures que estudiï el grup de treball. 

Els representants de les quatre parts, això sí, han sortit amb bones sensacions de la trobada, que s'ha produït a la seu de l'Agència de l'Habitatge menys d'una setmana després que la PAH ocupés el consistori barceloní. De moment, però, només s'ha parlat d'algunes mesures que podrien fixar-se en les pròximes reunions de la taula. La que més ha sonat: arribar a acords amb la Sareb –que fa uns anys es va quedar els actius tòxics de la banca– per disposar de més habitatges per a les famílies que en necessiten. Segons la PAH, la Sareb té 170 habitatges buits a Barcelona.

Malgrat que des de la Generalitat s'ha recalcat que no serveix de res retreure's coses entre administracions en un moment com aquest, el cert és que a la sortida de la reunió tothom ha recordat què és el que havia fet fins al moment per frenar l'emergència habitacional. Des del Govern s'ha explicat que en els últims tres anys s'han comprat uns 2.000 habitatges per la via del tempteig i retracte, però aquests ja estan adjudicats, per la qual cosa s'ha insistit que cal construir habitatge públic nou. "Hem de buscar solucions en primer terme, però si no venen acompanyades de mesures estructurals per produir no servirà de res", han sentenciat.

Des de l'Estat, el subdelegat a Barcelona, Carlos Prieto, ha afirmat que ells estan disposats a "estudiar totes les possibilitats", tot i que ha afegit que és la Generalitat "qui té competències exclusives en matèria d'habitatge". Prieto ha afirmat que l'Estat ha retirat el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel govern del PP contra la llei 24/2015 i ha destinat ja 20 milions d'euros d'un total de 270 que li pertoquen a través de l'últim pla d'habitatge que s'anirà aplicant de manera esglaonada. El que en surti del ple d'investidura, que s'estava produint al mateix temps a Madrid, també repercutirà en els gestos que faci el govern espanyol. "Està previst que si conformem govern aquesta setmana es pugui fer un increment de recursos que es podrien destinar a allò que la Generalitat decideixi", ha declarat. 

Mesures "creatives"

La tercera pota, que ha estat representada per la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, també ha celebrat la trobada perquè fins ara ha assegurat que han gestionat la problemàtica "en solitari". Pel que fa a les estades en pensions de les famílies desnonades s'ha compromès a estudiar-ne els casos que tenen "alguns problemes concrets". Els activistes de la PAH van denunciar ara fa una setmana que els recursos que s'ofereixen a aquestes persones són sovint pensions "amb una evident falta d'higiene i seguretat" i que no s'adeqüen a les seves necessitats. Algunes no tenen nevera ni cap espai adequat perquè els menors estudiïn. 

Amb tot, la regidora Lucía Martin ha dit que de cara al pròxim conveni "es miraran d'ajustar les condicions perquè no es produeixin problemàtiques" i ha reconegut que és difícil canviar l'actual perquè ja està signat. 

Des de la PAH també han volgut posar sobre la taula "idees molt creatives" per tal que les administracions les explorin, com ara la construcció d'habitatges amb impressores 3D com s'està fent en altres ciutats o la cerca d'habitatges en solar o d'edificis en desús de les tres administracions. "No hi haurà una única solució, haurà de ser la suma de moltes mesures petites", ha dit el seu portaveu, Santi Mas de Xaxàs.

Més continguts de