Un tribunal ordena investigar el procés per falsejar la identitat del 'nen robat' de Banyoles

L'Audiència dona la raó a l'advocat de Beamonte i creu que alguns delictes no han prescrit

El Joan Beamonte Isern fa anys que va començar una batalla legal per recuperar una cosa que mai li haurien d'haver pres:  la seva identitat en el moment de néixer. El primer camí, per la via penal, va acabar arxivat perquè es va considerar que els delictes eren massa antics tot i un procés d'adopció ple d'irregularitats i en què l'afectat va descobrir que durant molt de temps van perviure dues inscripcions de naixement seves: una com a Joan Beamonte Isern i una altra com a Joan Coll Corominola, com si en realitat fos fill biològic dels seus pares adoptius. Fa dos anys el Joan va aconseguir per la via civil que una jutge anul·lés aquesta segona partida i ordenés fer-la desaparèixer. El Joan va tornar a obrir llavors la via penal i va demandar la família adoptiva per voler "erradicar-li la identitat". Inicialment el jutjat penal de Badalona que va abordar el cas el va arxivar, però ara l'Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació.

L'odissea d'un nen robat per recuperar la seva identitat: “No em condemni a viure amb un nom que no és el meu”

En la nova resolució judicial, a la qual ha tingut accés l'ARA, el tribunal accepta els arguments de l'advocat Samuel Guerrero, als quals s'adheria la Fiscalia, i considera que alguns dels delictes no poden estar prescrits i que cal investigar-los. Guerrero sempre ha defensat que a l'hora d'establir els terminis per veure si el cas s'havia portat als tribunals a temps o no calia començar a comptar a partir del moment en què el Joan havia restaurat la seva identitat com a Beamonte Isern, perquè amb l'anterior filiació –Coll Corominola–, que ara s'ha declarat nul·la, no podia fer-ho. 

Querella contra els pares adoptius per voler erradicar-li la identitat

L'Audiència considera que el jutjat de Badalona encara no pot descartar "la presència d'alguns il·lícits penals que el recurrent suggereix en el seu escrit i que poden no estar prescrits". El tribunal ordena al jutge que practiqui totes les proves que consideri necessàries per esclarir el cas abans de dictaminar si la causa ha de seguir endavant o no i per quins motius. 

Periple burocràtic 

Tot i que la sentència del juny del 2018 era clara a l'hora d'ordenar que s'anul·lés la filiació falsa, durant els últims dos anys el Joan ha hagut d'assumir un llarg periple burocràtic perquè es fes efectiva i encara no ha aconseguit acabar d'esborrar el rastre d'una identitat que, segons el pronunciament judicial, mai hauria hagut d'existir. Per exemple, el Joan fa mesos que ha començat els tràmits per poder-se casar amb la seva parella des de fa anys. Però tot i que va entregar la sentència judicial que anul·lava la filiació adoptiva, s'ha dictaminat que se l'ha de considerar un home divorciat, perquè com a Coll Corominola ja s'havia casat i separat.

“En Coll Corominola és història”

Acceptar la decisió seria, per al Joan, permetre que la filiació considerada falsa persistís. En els seus recursos, el Joan recorda que no s'ha canviat el nom "per un caprici" sinó que ha recuperat el que li pertocava per dret, "una identitat que ja existia i que li va ser manllevada de manera injusta, estant durant dècades obligat a viure sota un nom i una identitat que no era la seva", argumenta en els seus recursos. Però és que, a més, el registre civil de Banyoles ha paralitzat els tràmits per al matrimoni mentre es tramiten els recursos, una decisió que per al Joan "no té cap sentit" perquè vulnera el seu "dret fonamental a contraure matrimoni". "Qualsevol persona física, tingui la nacionalitat que tingui i el veïnatge civil que tingui, es pot casar sempre que sigui solter o divorciat. I mentre es tramita el recurs, el Sr. Beamonte és solter", insisteix en l'últim escrit. 

El fill petit del Joan, que és menor d'edat, va fer un procés d'assentament per canviar el cognom patern i regularitzar la situació d'acord amb la sentència judicial del 2018. Però el fill gran, que és major d'edat i fruit de la relació anterior del Joan, no ho ha fet. Sense aquest procediment, la filiació falsa continua d'alguna manera pervivint i en un futur podria fins i tot causar algun tipus d'incompatibilitat entre tots dos, perquè els cognoms són diferents i en la documentació del fill adult ja no consta correctament la relació de filiació amb el seu pare, opina el Joan, que també està recorrent els escrits del registre civil de Girona per aquest altre procediment. "El Sr. Joan Francesc Beamonte (tot i que administrativament li diguessin Joan Coll), ja es deia en el moment del naixement del seu fill Joan Francesc Beamonte (no es tracta d'un canvi de nom, sinó s'anul·la amb efectes retroactius la identitat incorrecta)", insisteixen els escrits. La batalla del Joan continua sense tancar-se en cap dels àmbits.